Al començament del segle XX, la Universitat de València va tenir la necessitat d'ampliar els seus espais docents davant l'augment de matrícules i el devastador incendi que va assolar el 1932 la Facultat de Ciències, situada a l'edifici històric del carrer de la Nau. Això va comportar la planificació i disseny d’allò que seria la primera ciutat universitària de València. Els nous edificis de Ciències i Medicina van ser els primers a construir-se, integrats en l'anomenat, en aquells dies, passeig de València a la Mar, actual avinguda de Blasco Ibáñez.
A partir dels anys 30 de la citada centúria, l'arquitecte Javier Goerlich projectarà els principals edificis que donaran forma a la nova ciutat universitària: la Residència d'Estudiants, l'Escola d'Alts Estudis Mercantils (actual Biblioteca Joan Reglà) i el camp d'esports. Després de la riuada del 1957, Fernando Moreno Barberá va dissenyar nous edificis per a facultats i escoles. Aquestes arquitectures formen part dels millors exemples del Moviment Modern realitzats a terres valencianes.
Itinerari Campus de Blasco Ibáñez:
