Durant els anys 30 del segle XX un impuls innovador va provocar l'obertura de l'actual avinguda de Blasco Ibáñez, i la construcció d'un campus universitari que s'anava a alçar en aquests terrenys. En aquell moment, es va emprendre la construcció de les Facultats de Ciències i Medicina. Més tard, l'arquitecte de la Universitat de València, Javier Goerlich, va presentar diverses propostes de nous edificis, entre els quals es trobaven un camp d'esports universitari, el Col·legi Major Luis Vives, i l'actual Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, projectada inicialment com a Escola d'Alts Estudis Mercantils, els plànols de la qual signa en 1935. Aquest immoble va comptar inicialment amb un disseny molt similar al Col·legi Major, de línies racionalistes, amb les característiques corbes, pròpies de l'estil vaixell, disposades simètricament en els extrems. No obstant això, les obres es van dilatar en el temps, i l'edifici, projectat inicialment en paral·lel a la façana principal de l'avinguda, va acabar construint-se a esquena d'aquesta, disposant la seua entrada al carrer de les Arts Gràfiques. El projecte va ser reformat en els anys 50, i es van incorporar al disseny inicial altres aspectes que l'acostaven als gustos de llavors: major presència de la rajola vista en les façanes, recercats de pedra en els buits i finestres, i ampliació de l'altura de l'edifici, la qual cosa va modificar l'aspecte racionalista del projecte inicial. L'obra construïda eleva el seu accés principal sobre escalinata, amb una divisió clàssica dels accessos i una aparença acadèmica, tal com correspon a un edifici concebut amb finalitats docents. Més tard, es van impartir els estudis empresarials. En època recent, després d'una profunda rehabilitació dels seus espais, s'ha convertit en l'actual  Biblioteca d'Humanitats.