Fernando Moreno Barberá va projectar al costat de l'antiga Facultat de Dret, l'actual Facultat de Geografia i Història (en aquell moment de Filosofia i Lletres). Tots dos edificis comparteixen similars característiques formals i han d'entendre's com un conjunt harmònic.

És característic en aquesta Facultat de Geografia i Història el joc de diferents volums, alternant-se en la distribució de l'immoble, alguns edificis alts amb uns altres més baixos, com es pot veure en la façana principal, que dóna a l'avinguda de Blasco Ibáñez. En els primers observem els murs cortina que vesteixen els paraments exteriors amb un aspecte decididament modern, construïts amb vidres i perfils metàl·lics verticals, marcats a més pels potents forjats horitzontals que divideixen els pisos. En els edificis més baixos és on observem l'ús més intensiu del formigó vist, com a recurs també estètic. L'entrada de la Facultat es realitza a través d'una graderia coberta per una potent marquesina (com és habitual en l'obra d'aquest arquitecte per a la Universitat de València). Formen part també del discurs arquitectònic d'aquest immoble els amplis para-sols verticals movibles que donen a la façana lateral de l'edifici, al carrer Dr. Moliner. També, en aquest mateix costat, es disposen els pilars de formigó en forma de L invertida, sent aquest un element molt comú en l'obra de Moreno Barberá. El cristall i el formigó seran doncs la referència, com a materials principals d'aquesta arquitectura vinculada al Moviment Modern de mitjan segle XX. Un element present també en el projecte original és la utilització de la vegetació que envolta part del perímetre de la façana principal de l'edifici i d'altres arbres i plantes que humanitzen la fredor dels elements i materials arquitectònics emprats. L'arquitectura es concep com un conjunt d'elements diversos que conformen finalment la imatge de l'edifici construït: la llum tamisada pels para-sols, la vegetació, els patis, els materials…