Els antics laboratoris es van alçar a esquena de la Facultat de Ciències, actual edifici de Rectorat, amb la finalitat d'ampliar els serveis i instal·lacions d'aquesta facultat.

Aquest immoble és obra de l'arquitecte Fernando Moreno Barberá, i segueix una lògica molt similar a l'empleada en la resta dels centres construïts per aquest autor per a la Universitat de València, l'obra de la qual s'estén en el temps, des de finals dels anys 50 del segle XX fins a ben entrada la dècada posterior. Es concep com un volum prismàtic de 74 x 12 m, amb façanes diferenciades d'acord amb la seua orientació. La que s'obri cap al sud es cobreix amb una pantalla de brise soleil de formigó que integra les dues plantes altes. La façana nord, que recau al carrer Menéndez Pelayo, manté visibles els pilars de formigó armat, que marquen les divisòries verticals, entre els quals s'alternen panells de gresite, finestrals i llenços de pavès successivament que articulen la composició.

Els antics laboratoris, com tota l'obra d'aquest arquitecte al campus universitari de Blasco Ibáñez, té una coherència arquitectònica molt notable, desplegant, en els edificis construïts, aquells elements que ho identifiquen amb la millor producció, en territori valencià, de l'arquitectura del Moviment Modern de meitat del segle XX. Vénen a completar doncs un conjunt coherent, del qual formen part tant les antigues Facultats de Dret i Filosofia i Lletres, com les Escoles d'Enginyers Agrònoms i Perits Mercantils.