A partir de la riuada de 1957, la Universitat de València va veure la necessitat d'ampliar els edificis del campus de Blasco Ibáñez, ja que la seua seu històrica, al carrer de la Nau, havia patit nombrosos danys. En aquesta tasca d'ampliació dels serveis, escoles i facultats de la Universitat, va tenir un paper destacat l'arquitecte del Ministeri, Fernando Moreno Barberá. Els edificis construïts al campus de Blasco Ibáñez i el conjunt de la Universitat Laboral de Xest són obres de referència en la introducció de l'arquitectura del Moviment Modern en l'àmbit valencià.

El primer edifici projectat per aquest arquitecte per a la Universitat de València serà la Facultat de Dret, actual Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació. Immediatament després, i com a part del mateix complex, realitzarà la contigua Facultat de Filosofia i Lletres, actual de Geografia i Història. L'ingrés a la Facultat de Filosofia es realitza a través d'una graderia, lleugerament elevada, coberta per una potent marquesina; sent aquest element un tret distintiu del seu autor. L'edifici s'articula en diversos volums clarament definits. Un cos de vuit plantes alberga els departaments, la façana dels quals es cobreix amb un mur cortina de perfils metàl·lics i cristall, característic del moviment modern. Altres blocs més baixos, ocupats pels espais docents i l'Aula Magna, oferiran el joc de volums i altures que donen sentit i valor al conjunt. Formen part de la concepció d'aquest immoble l'àmplia zona enjardinada que encara avui conserva i els diferents elements arquitectònics del gust de Moreno Barberá: gelosies en les façanes posteriors, i els brise soleil tan característics, que són visibles des del carrer Rodríguez Fornos. Tots ells són elements que tenen en compte el clima i la lluminositat pròpies de l'àmbit valencià. Aquests edificis de Moreno Barberá realitzats per a la Universitat de València formen part de la millor arquitectura del Moviment Modern realitzada a la ciutat del Túria.