Ens trobem davant un dels edificis més singulars i importants d’aquest campus universitari. Va ser projectat per l'arquitecte italià Giorgio Grassi, l'obra del qual s'inscriu dins del vessant de la postmodernitat. En ella es reinterpreten formes i conceptes de l'arquitectura històrica amb l'estètica i materials actuals. El seu alçat s'articula mitjançant una combinació de volums nítids, que conformen una composició caracteritzada per la seua claredat, equilibri i simetria, que es trenca únicament per la presència de la rampa adossada que serveix d'accés.

Es compon d'una plataforma quadrangular amb parets de carreuó, que li atorga un caràcter de fortalesa del saber. Aquests espais s'utilitzen com a magatzems i aparcament, i se separen del volum central de la biblioteca com si d'un fossat defensiu es tractés. Per això, l'entrada principal se situa  sobre la primera planta alta i s'accedeix a través d'una passarel·la de fusta, a manera de pont llevadís.

Sobre el centre d'aquesta base emergeix l'edifici de la biblioteca, que contrasta pels seus llenços murals de rajola roja sobre els quals es practiquen les obertures, disposades de forma seqüencial. Sobre els murs laterals s'obrin grans buits quadripartits que evoquen les finestres dels chateaux del primer renaixement francès. La façana on se situa l'accés principal s'articula amb una successió de finestres verticals, mentre que en la posterior les obertures es redueixen en número i grandària.

Les zones d'accés públic per a la consulta de fons i els espais de treball intern de pas restringit es troben clarament delimitades en diferents cossos. El nucli central, de planta rectangular, conforma en el seu interior un espai completament diàfan que alberga la recepció i els punts de consulta de catàlegs. El seu alçat s'articula en sis passarel·les volades que recorren tot el seu perímetre i connecten les diferents ales. Contenen prestatgeries de llibres que ocupen totes les parets, només interrompudes per les series d'obertures. A banda i banda d'aquesta peça s'adossen sengles cossos, l’alçat dels quals s'articula en tres nivells ocupats respectivament per una sala d'estudi, des de la qual s'accedeix a un dipòsit de llibres de dues altures. En la planta baixa, situada sota el nivell d'accés, aquests tres volums donen lloc a tres amplis espais diàfans dedicats a sales d'estudi.

En la part posterior de l'edifici es disposen sengles cossos de planta rectangular, que alberguen les caixes d'escales, dipòsits d'accés restringit i dependències per al treball administratiu de la biblioteca. Els cossos situats al costat de l'entrada principal alberguen també zones de treball i una sala d'actes en la planta baixa.

La Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians és obra inspirada del seu autor, i peça de referència de l'arquitectura valenciana del segle XX. És sens dubte, a més, un dels edificis més importants dels construïts per la Universitat de València al llarg de les seues més de cinc segles d'història.