Les actuals facultats de Dret i d'Economia, al campus de Tarongers, van ser projectades pels arquitectes Vicente González Móstoles i Alejandro Pons Romaní com a edificis bessons d'idèntica volumetria i criteris d’organització espacial. El projecte inicial es va articular a partir del concepte de departament o àrea de coneixement sobre el qual es basava el nou model universitari, previst per la llavors vigent Llei de Reforma Universitària (LRU) i no tant pel de facultat que acabaria imposant-se. D’aquesta manera s’explica la seua denominació inicial com a Edifici Departamental Est, que a més dels departaments propis de la Facultat d’Economia, acollia el Departament de Sociologia.

El model de nou edifici universitari es concep amb  soterrani, destinat a aparcament, planta baixa, entresòl i cinc pisos. La planta baixa ocupa una superfície rectangular, dividida longitudinalment en dues zones. El costat sud és un hall completament diàfan sobre el que recauen els serveis i espais comuns de la facultat que ocupen el constat nord, com ara secretaria, sala d'actes o cafeteria. A l'entresòl se situen el deganat, sala de juntes i altres espais de reunions.

Els cinc pisos s'articulen amb una estructura lògica en forma de pinta, amb un cos longitudinal on se situen aules per a seminaris, oficines i altres serveis dels departaments docents. A aquest volum s’afegeixen en perpendicular altres sis cossos ocupats per despatxos per al professorat situats a ambos costats d'un corredor central, que connecta amb el gran eix principal. Al mateix s'adossen els nuclis de comunicació vertical en forma de prisma de planta quadrada. Un dels seus tancaments és de pavès translúcid, la qual cosa permet disposar d'abundant llum natural.

Aquests edificis es caracteritzen per la repetició d'elements, la monumentalitat i el recurs a les formes simples i nítides. Llenguatge pròxim al neoclassicisme amb formes geomètriques primàries, ritme compositiu de gran sobrietat i monotonia. Aquest rigor classicista organitza l'espai de les façanes amb una successió de finestres. El contrast entre llums i ombres que es produeix durant les hores d'exposició solar potencien la volumetria del conjunt.