Es projecta, juntament amb l'Aulari Sud, com un edifici de sis plantes orientat d'est a oest. Tots dos aularis es disposen de manera simètrica, encarats sobre l'eix definit per un carrer per als vianants interior, on se situen els accessos.

La planta baixa està ocupada pels vestíbuls de les tres portes d'entrada. Aquestes s'obrin entre els sis volums sortints que alberguen les circulacions verticals de l'edifici. Sobre la cara oposada, de façana porticada, se situen la cafeteria i diversos serveis per a la comunitat universitària. Totes les aules se disposen en les plantes altes, travessades per un corredor central que, a manera de carrer interior, divideix l'espai longitudinalment en dues meitats. Les aules de major capacitat i alçària es disposen en dos nivells sobre el costat nord. Sobre el costat sud, on se situen les caixes d'escales, cadascun dels nivells es divideix en dos. El pis inferior disposa d'espais oberts d'ús comú per a l'alumnat, mentre que el pis superior està ocupat per aules més reduïdes, a les quals s'accedeix per un corredor obert amb vista cap al carrer inferior. La perspectiva del corredor del cinquè pis es compartimenta per una sèrie de murs transversals que queden oberts per una sèrie d'arcs. Es tracta d'una de les poques aportacions no funcionals amb les quals s’intenta contrarestar la monotonia compositiva del conjunt. En aquesta planta totes les aules disposen de la mateixa altura. Tant els espais comuns com les aules disposen d'entrades de llum zenitals a través de la coberta.

Les façanes, desproveïdes de qualsevol decoració afegida, es revesteixen de llenços continus de rajola blanca o roja. Sobre els murs de la façana nord, on es troben les aules de doble altura disposades en dos nivells, s'obrin amplis finestrals enrasats que afavoreixen l'entrada abundant de llum. Crida l'atenció l'absència d'obertures sobre l'últim pis, perquè les seues aules, com hem explicat, s'il·luminen de manera zenital. Les façanes laterals destaquen pel seu aspecte massís, amb escasses obertures de reduïda grandària. Finalment, en la cara sud es recorre a la rajola blanca. En ella destaca el joc de volums entrants i sortints. Entre els massissos dels cossos, que manquen d'obertures en dues de les seues cares, s'obrin cinc nivells de finestres verticals que il·luminen els espais de cadascuna de les cinc plantes altes que conformen l'aulari. Totes aquestes característiques, l'ús dicromàtic en les façanes, la seua nuesa ornamental, els jocs volumètrics purs, etc., formen part del discurs modern emprat en el disseny de l'edifici i en el desenvolupament conceptual d'aquest campus universitari.