Dels tres aularis que figuraven en el projecte inicial del campus, es van construir al mateix temps el Nord i el Sud. Va quedar pendent l'execució de l'Oest, que havia de tancar per aqueix costat el conjunt d'edificis.

En l'Aulari Sud, com al Nord, les circulacions verticals s'estableixen sobre cadascuna de les sis caixes que s'adossen com a cossos sortints sobre una de les seues façanes, on se situen escales, ascensors i serveis. A més, en els extrems dels corredors que recorren longitudinalment cadascuna de les cinc plantes altes es col·loquen les escales d'emergència, en aquest cas embegudes dins del volum principal de l'edifici, perquè la seua presència només s'endevina per les finestres que s'obrin a diferents nivells sobre els murs laterals.

Totes les parets dels espais interiors (hall, aules, corredors, caixes d'escales…) es revesteixen també de rajola roja, que es conjuga amb el paviment de pedra de granit gris, present en tots els solats, i el formigó encofrat que es deixa vist en els sostres de les zones comunes de pas i en les lloses de les escales. Aquesta reducció conscient en l'ús dels materials utilitzats atorga una gran coherència i unitat al conjunt.

Les façanes exteriors destaquen per l'ús exclusiu de llenços continus de rajola vista, que es veuen interromputs per les sèries de finestres disposades de manera regular. En elles es prescindeix de qualsevol referència ornamental supèrflua, perquè la estètica es busca amb la combinació de volums i de formes. Com en l'Aulari Nord, juga amb dues tonalitats de rajola per a articular les seues façanes. En aquest cas utilitza la rajola blanca per a la cara sud nord i per als murs laterals, i el roig per a les façanes orientades al nord. En la façana meridional les obertures s'articulen en tres nivells que la recorren longitudinalment. Però en aquest cas, la morfologia de les dues files de finestres que il·luminen les aules de doble altura s'adapta a l'orientació. Per a atenuar la major incidència del sol, es redueix l'alçària de les obertures, els tancaments de vidre es reculen i s'unifiquen amb una visera de formigó que actua a manera de para-sol.

Sobre les cobertes sobreïxen una sèrie de cubs blancs que conformen les claraboies que il·luminen els espais de la planta superior. Aquest fet, en contrast amb el color roig predominant en les façanes de l'edifici, atorga certa plasticitat.