La configuració actual d'aquest edifici data de finals del segle XVIII, encara que el seu origen es remunta a una construcció senyorial d'època baix-medieval. En el context d'esplendor de la València de l'Edat Mitjana es van alçar moltes cases nobiliàries en el nucli urbà al costat dels principals espais de poder de la ciutat. Amb el temps, aquests immobles han patit notables transformacions, adaptant-se als diferents contextos i estils, i allotjant diferents usos. Així doncs, el palau de Cerveró és el resultat de l'ampliació i reforma d'altres edificis dels segles XIV, XVI i XVII. En 1796 se van unificar les seues façanes i es van habilitar els seus espais interiors per a transformar-ho en un palauet d'estil barroc, tal com el veiem avui.

L'immoble forma cantonada sobre una parcel·la irregular i presenta una disposició molt jerarquitzada amb semisoterrani, entreplanta, planta noble de gran altura i andana, seguint la tipologia pròpia de palau urbà destinat a residència familiar. En la façana destaca el gran portal de pedra amb l'escut nobiliari de la família propietària, adornat per un gran marc rococó de pedra motlurada.

L'edifici s'alça sobre un sòcol petri elevat amb finestres ovalades, que marca a l'exterior l’alçària del semisoterrani. La primera planta presenta finestres balconeres amb baranes de forja. En la planta principal les obertures són més àmplies amb major vol als balcons i retícula metàl·lica amb taulells. El pis superior presenta buits i balcons menors. Com a rematada, una potent cornisa perimetral d'algeps. La façana presenta decoracions cromàtiques i estucs marbrats en fresc que delineen i emmarquen les obertures i forjats, la cornisa i els elements petris. La gran portada de pedra dóna accés a un vestíbul cobert amb entrebigat de fusta, des d’on s'accedeix a un pati flanquejat per quatre pilastres de pedra. Al fons se situa la imponent escala amb balustrada de fusta de pi silvestre i elegant treball de forja d'estil barroc.

El palau de Cerveró  va ser adquirit per la Universitat de València en 2001 i rehabilitat segons projecte de l'arquitecte Francisco Rojas. La seua reobertura va tenir lloc en 2007, situant-se ací l'Institut d'Història de la Ciència i de la Medicina López Piñero. L'edifici combina l'arquitectura interiorista moderna amb els materials més tradicionals. En 2006 va ser inclòs en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Pla General de València com a Bé de Rellevància Local en la categoria de Monument d'Interès Local. La recuperació d'aquest emblemàtic palau per part de la Universitat de València forma part de la voluntat de la institució de contribuir a la recuperació i revivificació del centre històric de la ciutat.