El Col·legi Major Rector Peset se situa en una casa senyorial del segle XVIII del centre històric de València, en el límit entre els emblemàtics barris del Mercat i del Carmen. Es tracta d'un edifici d'estil acadèmic manat construir per la família Martínez Vallejo, qui van sol·licitar a l'Acadèmia de Sant Carles l'elaboració dels plànols.

El cos principal es compon de planta baixa, entresòl i pis noble. La façana, sòbria i elegant, de rajola vista i alt sòcol de carreus de pedra, mostra una cuidada composició amb tres obertures per planta emmarcades per senzilles motlures. En el primer cos finestres enreixades, en la planta noble obertures més àmplies amb balcons de ferro forjat, i en el pis superior buits amb balcons de menor grandària i vol.

Destaca, en el centre, la gran portalada d'entrada, de fusta i de llinda en pedra. Aquest dóna accés al vestíbul, amb tres arcs petris conduents a l'antic jardí, ara transformat en pati. A la dreta se situa la gran escala de marbre que dona accés al pis principal. Tanca la seua caixa la cúpula ovalada amb llanterna d'estil barroc tardà, sustentada sobre quatre petxines. La decoració pictòrica respon al programa barroc d'exaltació del prestigi de la família propietària, amb escenes al·legòriques referents a la música, el saber, l'amor i les quatre estacions, i els escuts nobiliaris representats en les quatre petxines.

Durant la guerra civil espanyola aquest edifici va ser seu de l'ambaixada de Suècia. En 1961 va ser llogat a l'Escola Normal de Magisteri, però amb el trasllat d'aquesta institució a una nova seu l'immoble va quedar abandonat. La Universitat de Valencià  va adquirir la propietat a la fi del segle XX i es va procedir a una profunda rehabilitació a càrrec dels arquitectes Enrique Celma, Francisco Rozas i Salvador Vila, conclosa en 1997. Es va conservar, a més de la cúpula i els elements estructurals del vestíbul, la Torre Miramar, alçada en el terrat per a contemplar la mar o l'entorn, així com el gruixut llenç de muralla islàmica del segle XI trobat durant les obres. En 1999, davant la necessitat d'espais, es van rehabilitar i van annexar al col·legi, a més, dues cases confrontants. En 2007, amb motiu del desè aniversari de la inauguració del col·legi, es va encarregar la pintura mural realitzada per Damián Flores, La visita impossible de Juan Peset, que ressalta en un de les obertures frontals del vestíbul.

Aquest edifici és un exemple dels molts que, per la seua localització en l'entramat social i urbà de la ciutat, han tingut notable presència com a elements patrimonials que han format part de la transformació de la urbs. Així, la seua adaptació a un nou ús, respectant, no obstant això, el seu gènesi i estil, ha suposat la seua revitalització i permanència, convertint-se en un espai de referència cultural a la ciutat de València.