Llicenciat en Ciències Físiques per la Facultat de Ciències de la Universitat Moulay Ismail (Meknes, Marroc) l’any 1996, va obtenir el títol de Doctor en Física l’any 2003 per la Université de Namur (Bèlgica), al Departament de Física, on va realitzar la seva tesi doctoral al Laboratoire d’Analyse par Réactions Nucléaires (LARN). Després de l’obtenció del doctorat, va realitzar una estada postdoctoral al Laboratoire de Physique des Matériaux Électroniques (LPME, Université de Namur), centrada en l’estudi de materials electrònics i semiconductors.

La seva activitat investigadora es desenvolupa en l’àmbit de la física de l’estat sòlid i la ciència dels materials. Les seves principals línies de recerca es estructuren en dos eixos: el creixement cristal·lí de materials semiconductors (capes fines, materials volumètrics i nanoestructures) mitjançant diverses tècniques de síntesi i deposició, i la caracterització de materials, utilitzant tècniques estructurals, microestructurals i químiques com XRD, HRXRD, SEM i HRTEM. A més, realitza altres estudis de caracterització en col·laboració amb diversos grups de recerca.

Actualment, és responsable i especialista en microscopía electrònica de transmissió d’alta resolució (HRTEM) al Servei Central de Suport a la Investigació Experimental (SCSIE) de la Universitat de València, on col·labora amb diversos grups de recerca.

És autor i coautor de més de 80 publicacions científiques en revistes internacionals indexades i ha participat en numerosos congressos i projectes de recerca nacionals i internacionals. Paral·lelament, desenvolupa una àmplia tasca docent universitària en àrees relacionades amb la física, la ciència dels materials i les tècniques avançades de caracterització.

[Biografia, versió en valencià]

Pau Arroyo Mañez és Professor Titular del Departament de Química Orgànica de la Universitat de València des de 2023 i director del Departament des de març de 2024. Doctor en Química Orgànica i Farmacèutica, va realitzar la seua tesi doctoral en química computacional sota la direcció dels professors Luis R. Domingo i María Teresa Picher, centrada en l’estudi dels mecanismes de reacció en química orgànica, amb un èmfasi especial en les reaccions de cicloadició.

Va desenvolupar l’etapa postdoctoral a la Universidad de Buenos Aires (2008–2013), amb una beca del CONICET, treballant en el modelatge computacional de proteïnes d’interés biomèdic. L’any 2013 va ingressar en la Carrera de l’Investigador Científic del CONICET, i va ser promogut a Investigador Adjunt en 2015, càrrec que va ocupar fins a 2019. La seua investigació es va centrar en el modelatge de processos químics orgànics i en el disseny racional de fàrmacs, participant també en la formació de personal investigador.

En 2019 es va incorporar a la Universitat de València com a Professor Ajudant Doctor i al grup MODeLiC, on ha desenvolupat investigació en sensors moleculars per a la detecció de drogues de submissió química i en nanosistemes per a l’alliberament controlat de fàrmacs en entorns hipòxics. En 2023 va obtindre la plaça de Professor Titular.

Ha publicat 38 articles científics (incloses 3 revisions), 2 capítols de llibre i més de 50 contribucions a congressos. Ha dirigit 3 projectes competitius i ha participat en aproximadament 20 més. Disposa de tres quinquennis docents i tres sexennis d’investigació reconeguts per l’ANECA. És soci fundador de la spin-off OpticalSens, dedicada al desenvolupament de sensors químics amb impacte social a través de la seua línia Celentis.

Les seues línies d’investigació inclouen sensors cromofluorogènics, nanosistemes teranòstics i el disseny racional d’inhibidors enzimàtics.

Nascut a Vinaròs (1961). Catedràtic de Genètica a la Facultat de Ciències Biològiques. Llicenciat en Ciències Biològiques (especialitat de Bioquímica) i doctor en Biologia per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat.

La seua trajectòria científica es va iniciar com a becari predoctoral de la Generalitat Valenciana a la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de dos anys al laboratori del Prof. Francisco J. Ayala de la Universitat de Califòrnia a Irvine (EUA) i estades curtes com a professor visitant a la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU), Kgs. Lyngby, Dinamarca, i a la Universitat Federal de Minas Gerais, Belo Horizonte, Brasil. Va ser investigador durant 14 anys de l’Institut “Cavanilles” de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de la Universitat de València, i des de fa vuit anys és investigador del grup de Biologia de Sistemes de llevats d’interès biotecnològic de l’Institut de Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA) del CSIC, a través d’un conveni entre el CSIC i la Universitat de València.

Durant la seua trajectòria investigadora ha treballat en diferent línies d’investigació com l’evolució molecular de Drosophila, evolució de virus de RNA i el paper de les chaperonines en l’endosimbiosi bacteriana. En el darrers anys, la seua tasca investigadora està centrada en el estudi, mitjançant la genòmica comparativa i l’anàlisi de dades ‘òmiques’, dels mecanismes moleculars implicats en la generació de las innovacions genètiques que expliquen l’adaptació dels llevats del gènere Saccharomyces als ambients fermentatius, i que són responsables de les seues propietats d’interès biotecnològic.

Ha participat en 36 projectes d’investigació competitius, dels quals 12 com a investigador principal. És autor de més de 130 articles en revistes internacionals indexades en Science Citation Index. Ha dirigit 15 tesis doctorals, ha supervisat 4 investigadors postdoctorals i té reconeguts 6 sexennis d’investigació.

La seua activitat docent actualment es centra en matèries dels graus en Biologia i en Bioquímica i Ciències Biomèdiques, a més del màster en I+D en Biotecnologia i Biomedicina. Va participar en la creació del Màster Universitari en Bioinformàtica, sent membre de la seua comissió de coordinació acadèmica durant més de cinc anys. Té reconeguts 6 quinquennis docents. Va ser membre del Claustre de la Universitat de València i de la junta de la Facultat de Ciències Biològiques, durant diferents períodes.

Nascut a Rafelbunyol (Horta Nord) en 1964. Catedràtic d'Universitat en l'àrea de coneixement de Química Inorgànica adscrita al Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química (2018). Doctor en Química per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat (1992, director de Tesi Dr. Eugenio Coronado Miralles).

Des de 1996 ha impartit docència universitària en diverses assignatures de Química Inorgànica i de Química General principalment en la Llicenciatura en Química i, actualment, en el grau de Bioquímica i Ciències Biomèdiques. Ha participat en projectes d'Innovació Educativa. Ha rebut diversos premis i reconeixements a la docència de qualitat en la Facultat de Quimica i pel Consell Social de la UV. Des de 2010, participa regularment en els programes Nau Gran i Nau Gran en Obert del Servei d'Extensió Universitària així com en la Universitat dels Majors de Gandia. Té reconeguts sis quinquennis docents.

Ha estat coordinador dels Programes d'Intercanvi i de les Pràctiques en Empreses de la Facultat de Química. Ha sigut vicedegà de la Facultat de Química (2006-2009) i Coordinador de l'Àrea de Formació de l’OPAL-UV (2009-2018) (Observatori d'inserció professional i assessorament laboral, actualment UVocupació).

Ha centrat la seua investigació en l'àrea del Magnetisme Molecular, en concret en la modelització de sistemes de baixa dimensionalitat magnètica i sistemes de valència mixta. Ha realitzat diverses estades d'investigació en el Dipartimento di Chimica, Università degli Studi di Firenze i en el Laboratoire de Chimie du Solide du CNRS, en Bordeaux. Va ser becari postdoctoral del programa MEC/MRT i del programa Programa Capital Humà i Mobilitat de la UE. Ha publicat 80 articles en revistes internacionals indexades en el JCR. Ha sigut coeditor del llibre Polyoxometalate Molecular Science (Kluwer Academic Publishers, 2003). Ha participat uns trenta projectes d'investigació d'àmbit autonòmic (Prometeo), nacional i europeu (accions COST). Té reconeguts quatre sexennis d'investigació. Està integrat en el grup d'investigació Materials Moleculars Multifuncionals Modulables - M4, dirigit pel Prof. Dr. Carlos J. Gómez García.

Ha participat com a docent en diversos tallers dirigits a professors d'educació secundària. Actualment és professor Especialista de la Universitat de València per a les Proves d'Accés a la Universitat de la Matèria Química i professor encarregat de la mateixa assignatura en les Proves d'Accés per a Majors de 25 anys. És coordinador de l'Olimpíada Química de la Facultat de Química.

Ha estat  Director del Servei Central de Suport a la Investigació Experimental. (Des de 01.10.2018 fins al 1 de juny de 2020).  Director del Parc Cientific de la Universitat de València (1-jul-2020 fins 8-sep-2022).

Coordinador de les PAU de la UV (setembre 2025–actualidad)

[ Traducció automàtica ]

Doctor en Estadística i Optimització per la Universitat de València (premi extraordinari de doctorat en Matemàtiques). Ha impartit docència en Optimització discreta i contínua i en Estadística aplicada des de fa més d'una dècada i ha sigut tutor de 15 treballs de finalització de grau i màster.

La seua principal línia d'investigació, que va començar amb els seus estudis doctorals, ha sigut el desenvolupament de models i algorismes d'optimització combinatòria per a resoldre problemes reals en el sector de la logística i el transport marítim, concretament en els problemes de l'assignació d'atraques a vaixells i la planificació de les grues del moll. Els seus resultats estan vigents com a part de l'estat de la qüestió en diferents variants d'aquests problemes. També ha abordat problemes d'empaquetament, entre els quals destaca un problema real de contenidors proposat per Renault per a una competició del grup ESICUP d'EURO, en la qual va obtindre un dels premis, al costat de la resta de l'equip investigador. Actualment també treballa en altres línies d'investigació, desenvolupant mètodes exactes de descomposició per a problemes de grafs, algorismes d'optimització per a problemes d'assignació en aeroports i mètodes de planificació òptima del repartiment de mercaderies mitjançant drons.

ORCID: 0000-0002-0597-1741

ScopusID: 56708774900

El Dr. Miguel Ángel García Pérez és Catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador adscrit a l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, on coordina el Grup d’Investigació en Genètica de l’Osteoporosi. També forma part del grup d’investigació Envelliment Saludable en la Dona (CARMEN) de la Universitat de València.

La seua activitat investigadora se centra a comprendre les bases genètiques i moleculars de l’osteoporosi i altres malalties complexes. Al llarg de la seua carrera ha integrat eines de genètica humana, transcriptòmica, biologia molecular i immunologia per a estudiar els mecanismes que condicionen la susceptibilitat a la malaltia, la pèrdua de massa òssia i el risc de fractura. Els seus treballs han contribuït a identificar variants genètiques, microARN i biomarcadors relacionats amb l’osteoporosi, amb l’objectiu de millorar la predicció del risc de fractura i afavorir el desenvolupament de noves estratègies diagnòstiques. La seua investigació combina aproximacions bàsiques, translacionals i clíniques per a facilitar la transferència del coneixement a la pràctica assistencial.

És doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València (Sobresalient Cum Laude per unanimitat). Després d’una estada postdoctoral a l’Institut de Génétique et de Biologie Moléculaire et Cellulaire (Estrasburg, França), va completar l’especialitat d’Immunologia mitjançant residència a l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid. Des de 2002 desenvolupa la seua activitat docent i investigadora a la Universitat de València, on va ser nomenat Professor Titular el 2011 i Catedràtic de Genètica el 2022.

Ha participat en més d’una vintena de projectes d’investigació competitius, diversos d’ells com a investigador principal, i és autor de més d’un centenar de publicacions científiques, entre les quals destaquen 94 publicacions en revistes internacionals indexades al Journal Citation Reports, 14 capítols de llibre i prop de 100 contribucions a congressos científics nacionals i internacionals. Té reconeguts cinc sexennis d’investigació i la seua producció científica supera les 2.000 cites, amb un índex h de 27.

En l’àmbit docent imparteix principalment Genètica Humana als graus de Biologia i de Bioquímica i Ciències Biomèdiques, així com Patologia Genètica en el Màster en Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica. A més, participa en altres assignatures de grau i postgrau i ha dirigit treballs de fi de grau, treballs de fi de màster i tesis doctorals.

Desenvolupa també una activa tasca d’avaluació científica com a revisor per a revistes biomèdiques internacionals i com a avaluador de projectes per a l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), ACSUCYL i la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia. Manté col·laboracions amb grups d’investigació en els àmbits de la genètica i el metabolisme ossi.

Em vaig llicenciar en Biologia l'any 2010. Durant el meu doctorat (2011-2015) a la Universitat de València (UV), al laboratori del Dr. Marcel·lí del Olmo, vaig investigar els mecanismes de resposta a l'estrès en el llevat de gemmació. Aquest treball va donar lloc a cinc publicacions com a primera autora sobre el control transcripcional en resposta a l'estrès osmòtic i em va proporcionar una àmplia experiència en biologia molecular de llevats, expressió gènica i senyalització de l'estrès. Així mateix, vaig realitzar una estada de recerca de tres mesos (Portugal) al laboratori de la Dra. Rodrigues-Pousada (ITQB, Oeiras, Portugal).

Durant el meu primer contracte postdoctoral al laboratori del Dr. Juan Carlos Igual (UV, 2016-2017), vaig començar a treballar en els mecanismes de control del cicle cel·lular. Vaig descobrir que Whi7 és un nou repressor transcripcional de la transició G1/S i que les cèl·lules de llevat depenen de la redundància funcional com a mecanisme de seguretat per garantir un bloqueig robust de la fase G1, reproduint el que ocorre a les cèl·lules de mamífer amb la família de proteïnes del Retinoblastoma (Gomar-Alba et al., Nature Communications, 2017). Posteriorment, vaig dur a terme un estudi comparatiu per caracteritzar la diferent regulació i funció dels repressors G1/S, revelant un paper predominant del repressor Whi7 en la resposta a l'estrès de la paret cel·lular (Méndez*, Gomar-Alba*, et al., Journal of Cell Science, 2020; co-primers autors).

El setembre de 2017 vaig obtenir un contracte postdoctoral competitiu (VALI+D, Generalitat Valenciana) per incorporar-me al grup del Dr. Manuel Mendoza (IGBMC, Estrasburg, França). Durant els meus tres anys d'estada postdoctoral al laboratori Mendoza vaig ser coautora del primer treball que descrivia l'acetilació dels complexos del porus nuclear com a mecanisme per modular les funcions dels porus nuclears i l'entrada específica al cicle cel·lular en llevats (Kumar et al., Nature Cell Biology, 2018). Així mateix, vaig demostrar que l'acetiltransferasa Esa1 promou l'exportació d'ARNm i l'entrada al cicle cel·lular mitjançant l'acetilació dels porus nuclears (Gomar-Alba et al., EMBO Journal, 2022). A més, vaig contribuir a diverses línies de recerca del grup que van donar lloc a publicacions a les revistes Nature Communications, Genetics i Frontiers in Genetics.

El setembre de 2020 vaig obtenir un contracte Juan de la Cierva Incorporación per tornar a Espanya com a investigadora independent i em vaig incorporar al laboratori del Dr. Juan Carlos Igual a València. La meua línia actual de recerca estudia si l'especialització funcional de Whi7 és clau per garantir el bloqueig de la fase G1 sota diferents condicions d'estrès i com ho aconsegueix. El nostre objectiu és identificar els mecanismes moleculars que connecten les vies de senyalització de l'estrès amb la maquinària de Start i caracteritzar l'impacte de l'aturada en G1 sobre la supervivència cel·lular en condicions d'estrès. Així mateix, explorem si alguns dels mecanismes reguladors de Whi7 en llevats poden extrapolar-se als repressors transcripcionals de la família del Retinoblastoma en cèl·lules de mamífer.

He obtingut finançament com a investigadora principal en aquesta línia de recerca tant en projectes autonòmics com estatals: CIGE/2021/093; INVEST/2022/203; CIGE/2023/077 (Generalitat Valenciana, IP) i PID2023-152985NB-I00 (Ministeri de Ciència, Co-IP).

Durant aquests últims anys com a investigadora principal he dirigit una tesi doctoral (C. Ros Carrero, qualificació d'Excel·lent Cum Laude) i actualment dirigisc dues tesis doctorals més (M. Spiridon-Bodi i M. Leonarte-Calsalta). Els treballs derivats directament d'aquestes tesis són: Ros Carrero et al., EMBO Reports, 2024; Ros-Carrero et al., Cell Cycle, 2024; i Spiridon-Bodi et al., Cell Communication and Signaling, 2025.

Col·laboracions internacionals:

Dr. Manuel Mendoza, IGBMC, Estrasburg, França.

Dr. Gilles Charvin, Université de Strasbourg, Estrasburg, França.

Dr. Jennifer Ewald, Universitat de Tübingen, Alemanya.

Dr. Sebastien Leon, Institut Jacques Monod, París, França.

Capacitat formativa:

• 1 tesi doctoral dirigida.

• 2 tesis doctorals en curs.

• 4 Treballs de Fi de Màster dirigits (treball experimental).

• 9 Treballs de Fi de Grau dirigits.

Sexennis i quinquennis:

• 2 sexennis de recerca concedits (corresponents als períodes 2011-2017 i 2018-2023).

• 2 quinquennis docents concedits. El més recent va ser reconegut l'any 2024.

Divulgació científica:

Membre associada de Faculty Opinions (F1000, 2019-actualitat).

Activitats de divulgació i cultura científica:

Participació en activitats de divulgació autonòmiques ("Expociència"), nacionals ("Pint of Science") i internacionals ("Researchers' Night").

Premis i reconeixements:

1. Marie Curie Individual Fellowships – Seal of Excellence (França, 2018). Proposta 840223: The Role of Nuclear Pore Complex Acetylation in Nuclear Organization.

2. Segon Premi SEBBM a la Millor Publicació per a Joves Investigadors (Espanya, 2018).

3. Tercer Premi en l'XI Premi Cientificotècnic Ciutat d'Algemesí per a Joves Investigadors (Espanya, 2016).

Programes d'excel·lència i contractes postdoctorals:

• Contracte Juan de la Cierva Incorporación, IJC2018-036206-I. Ministeri de Ciència. 01/09/2020.

• Contracte postdoctoral VALI+D, APOSTD/2017/094. Generalitat Valenciana. 16/09/2017.

• Contracte postdoctoral Fundació Ramón Areces. XXIX Convocatòria. 16/09/2017 (renunciat).

Revisora de les revistes:

Journal of Cell Biology, Current Biology, Frontiers in Physiology, Cell Reports, PLoS Genetics i Current Genetics.

[ Traducció automàtica ]

Catedràtic de Genètica de la Universitat de València des del 16 de desembre de 2006, on he impartit, des de 1989, classes de Genètica, Teoria de l'Evolució, Genètica de Poblacions, Genètica de la Conservació i Bioinformàtica, entre altres matèries. Desenvolupament la meva tasca investigadora en la Unitat Mixta d'Investigació en Infecció i Salut Pública FISABIO-Universitat de València de la qual sóc investigador responsable i on dirigeixo la secció d'Epidemiologia Molecular. Així mateix, sóc investigador principal del grup d'investigació "Evolució i Salut" integrat en l'Institut de Biologia *Integrativa de Sistemes (I2SysBio) del CSIC-Universitat de València. Addicionalment, estic integrat en el Centre d'Investigació Biomèdica a Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública CIBERESP). Tinc concedits 5 trams d'investigació, 1 de transferència i 5 de mérits docents.
Les meves principals líies d'investigació són l'epidemiologia molecular i evolució de poblacions de virus; l'evolució, sistemàtica molecular, *filodinámica, *filogenómica i genètica de poblacions de bacteris; i la *bioinformática aplicada a la *genómica evolutiva i comparada. Més enllà de les línies d'investigació, m'interessa des de fa molt la translació de la investigació en evolució a la societat. Per això he dedicat, i encara ho faig avui dia, molts esforços a compaginar el treball sobre qüestions evolutives fonamentals, com l'estructura genètica de les poblacions o els mecanismes de generació i manteniment de variabilitat genètica en les mateixes, amb les seves aplicacions, primer en la conservació d'espècies vegetals i des de fa gairebé 20 anys en epidemiologia i salut pública. He estat responsable de més de 50 projectes i contractes d'investigació havent format part de d'altres com a investigador.
Sóc autor de més de 250 articles d'investigació científica, 23 capítols de llibre, 20 articles de divulgació i d'un llibre de divulgació de la teoria de l'evolució (“Evolució, de Darwin al genoma”, Ed. Bromera-Publicacions *Univ. València, 2009) i un altre sobre organismes transgènics (“Transgènics”, CSIC-Ed. la Cataracta, 2010). He estat membre expert de la comissió científica assessora per a l'estudi del brot d'hepatitis C produït en 1998 a València i de la Comissió Nacional de Bioseguretat (1998-2011) i sóc membre de la Comissió per a l'estudi de la Legionel·la de la Generalitat Valenciana. He elaborat més de 50 informes pericials i científics.
He impartit docència a programes de doctorat i *postgrado tant de la meva pròpia universitat com d'unes altres, com la Universitat de Lleó (programa de doctorat en Biologia Molecular i Biotecnologia), la Universitat de Saragossa (programa de doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular i Cel·lular), la Universitat de La Corunya (Reconstrucció sistemàtica molecular), la Universitat de Barcelona postgrado en *Filogenias i Genealogies de *DNA: Reconstrucció i Aplicacions) i la Direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana (Curs de Vigilància en Salut Pública). He estat Director del Màster oficial en Biodiversitat: Conservació i Evolució de la *Universitat de València. Així mateix, he participat i organitzat nombrosos cursos i conferències en la *Universitat dEstiu de Gandia, la *Nau *dels *Estudiants de la *Universitat de València, la *Setmana de la *Ciència, la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo i el Col·legi Oficial de Biòlegs de València.

Vicente Herranz Pérez és doctor en Neurociències per la Universitat de València, on va defensar la seua tesi doctoral, realitzada a l’Institut de Biomedicina de València (CSIC). Després d’una etapa com a investigador postdoctoral al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), es va incorporar a la Universitat de València, on actualment és professor titular en l’àrea de Biologia Funcional del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física.

La seua activitat investigadora se centra en la neurogènesi adulta i l’estudi de les cèl·lules mare neurals, amb especial interès en la migració neuronal i en les poblacions de neurones immadures. El seu treball combina aproximacions experimentals i comparades en diferents espècies, incloent-hi el cervell humà.

En l’àmbit docent, imparteix assignatures relacionades amb la fisiologia en diversos graus i màsters de la Universitat de València. Actualment és coordinador de mobilitat del Grau en Biologia i participa en iniciatives d’innovació docent orientades a l’aprenentatge actiu.

Enrique Lanuza és Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de València (1993), amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Va fer els estudis de Doctorat entre el Dept. de Biologia Animal de la Univ. de València (1993-95) i el Dept. d'Anatomia i Biologia Cel·lular de la State University of New York, amb una beca de la Fundació “la Caixa” (1995-97), realitzant una tesi doctoral sobre neurobiologia comparada i evolució del cervell (Premi Extraordinari de Doctorat,1998). En 1999 s’incorpora al laboratori del professor Joseph LeDoux (Center for Neural Science, New York University) com a becari post-doctoral del programa Fulbright, on investiga sobre els circuits neurals implicats a l’aprenentatge emocional. Al gener de 2000 s’incorpora al Dept. de Biologia Cel·lular de la Univ. de València, on actualment és Catedràtic d’ Universitat. La seua investigació es centra als circuits neurals responsables de comportaments socials i sexuals, com l’atracció sexual, l’agressió i el comportament maternal. Ha publicat més de 80 articles en revistes científiques incloses en bases de dades internacionals com Web of Science o PubMed, així com diversos capítols de llibre a editorials com Springer, Academic Press o Elsevier. Ha segut Vicedegà de la Facultat de Ciències Biològiques, i en l’actualitat és Coordinador del Doctorat en Neurociències de la Universitat de València.

[ Traducció automàtica ]

Óscar Maciá és Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València (2002) i Doctor en Física Teòrica per la Universitat de València (2007). Actualment treballa com a professor titular d'universitat (2023), adscrit al Departament de Matemàtiques Area de Geometria i Topologia) de la Facultat de Ciències Matemàtiques  de la Universitat de València. És membre del grup d'investigació d'Anàlisi Geomètrica de la UV GAGUV).
El seu *investgación tracta principalment  la geometria diferencial, sovint inspirada en problemes que sorgeixen en la física teòrica. En general, se centra en l'estudi de varietats dotades d'alguna estructura addicional riemanniana, complexa, etc.) definida a través de l'acció d'un grup de *Lie. Entre els temes tractats s'inclouen: Geometria quaternionica i excepcional, aplicacions harmòniques, varietats amb holonomía especial, espinores, operadors diferencials, i geometria complexa.
En aquests àmbits ha participat en múltiples projectes d'investigació nacionals i internacionals.
 

[Biografia, versió en valencià]

Jose Manuel Morante Redolat és llicenciat en Biologia (1999) i doctor per la Universitat de València (2006) dins del programa de Bioquímica i Biologia Molecular. Ha realitzat estades d'investigació al National Institute on Aging (Bethesda, EUA) i al Montreal Neurological Institute (Canadà). Després de doctorar-se, va treballar durant dos anys com a responsable d'R+D a l'empresa biotecnològica Sistemas Genómicos S.L. Posteriorment, es va incorporar com a investigador postdoctoral al CIBERNED (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives), on va desenvolupar la seua activitat durant vuit anys al Laboratori de Neurobiologia Molecular de la Dra. Isabel Fariñas a la Universitat de València.

Actualment és professor titular de l'àrea de Biologia Cel·lular al Departament de Biologia Cel·lular i Biologia Funcional de la Universitat de València. La seua activitat docent se centra principalment en el Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques, del qual presideix la Comissió Acadèmica de Títol des del curs 2023-2024, i en el Màster en Investigació i Desenvolupament en Biotecnologia i Biomedicina, del qual forma part de la Comissió de Coordinació Acadèmica. A més, imparteix formació especialitzada en tècniques d'anàlisi d'imatge biològica en cursos d'àmbit nacional i internacional.

Manté una activitat investigadora al Laboratori de Neurobiologia Molecular de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València, centrada en l'estudi dels mecanismes que regulen les cèl·lules mare neurals i la neurogènesi adulta, participant en projectes d'investigació d'àmbit autonòmic, estatal i internacional.

Francisco Pérez Sánchez és Professor Titular del Departament de Biologia Cel·lular i Biologia Funcional (àrea de Biologia Cel·lular) de la Universitat de València (UV). Llicenciat en Ciències Biològiques per la UV, va realitzar la seua tesi doctoral al Departament de Biologia Animal, on va obtindre el títol de doctor l’any 1995.

Durant la seua etapa predoctoral i la seua primera fase postdoctoral (1990-1997), es va especialitzar en l’àrea de Biologia de la Reproducció, centrant la seua investigació en la remodelació morfològica dels espermatozoides i del seu patró de motilitat en diverses espècies animals durant la maduració epididimària, així com en l’avaluació dels efectes dels camps magnètics sobre els espermatozoides. Va realitzar diverses estades d’investigació al laboratori del Dr. Trevor G. Cooper, a l’Institut de Medicina de la Reproducció de la Universitat de Münster (Alemanya), integrat en la xarxa d’instituts de la Max Planck Society, on també va participar en projectes d’investigació en Andrologia i salut reproductiva humana. Va impartir docència, primer com a becari predoctoral i posteriorment com a professor associat, en les assignatures Biologia Animal, Fisiologia Animal, Ampliació de Fisiologia Animal (Biologia de la Reproducció), Antropologia Física, Anàlisi d’Imatge en Biologia, Tècniques Microscòpiques i Biologia del Comportament, dins de la Llicenciatura en Ciències Biològiques.

L’any 1998 es va incorporar com a Ajudant de Facultat al Departament de Biologia Cel·lular i Parasitologia de la UV, reorientant la seua activitat investigadora cap a les Neurociències i fundant, junt amb la Dra. Isabel Fariñas i la Dra. Martina Kirstein, el grup de Neurobiologia Molecular (NEUROMOL; GIUV2017-370). Des d’aleshores ha desenvolupat la seua investigació en l’estudi del paper de l’alfa-sinucleïna, una proteïna sinàptica, i de l’envelliment en models animals de la malaltia de Parkinson, així com en la biologia del nínxol neurogènic de les cèl·lules mare neurals del cervell adult. El seu grup d’investigació pertany a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina i està reconegut com a grup d’excel·lència Prometeo de la Comunitat Valenciana.

Des de 1998, la seua activitat docent s’ha centrat principalment en el Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques, del qual ha sigut membre de la CAT i de la comissió de TFG, tutor de Pràctiques Externes i coordinador de curs, havent impartit docència en les assignatures Organització de la Cèl·lula, Histologia Funcional i Tècniques d’Anàlisi Cel·lular. Així mateix, ha sigut professor del Màster en Neurociències Bàsiques i Aplicades i del Màster en R+D en Biotecnologia i Biomedicina.

Des de 2012 és vicedegà d’Infraestructures de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València.

Sóc llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de València (1997) i doctora en Ciències Biològiques per la mateixa universitat (2004). La meua activitat investigadora es desenvolupa en l'àmbit de la Fisiologia Vegetal i la Biotecnologia Vegetal, amb especial interés en l'estudi del metabolisme vegetal, la nutrició mineral, les respostes a l'estrés ambiental, la regulació del desenvolupament i l'adaptació de les plantes a les condicions derivades del canvi climàtic. Actualment soc Professora Titular d'Universitat al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València i investigadora de l'Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED).

Recerca

Vaig iniciar la meua activitat investigadora durant la tesi doctoral al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València, on vaig treballar en programes de millora, propagació i conservació d'espècies forestals mediterrànies d'interés econòmic i ambiental. Posteriorment em vaig incorporar a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP, CSIC-UPV), primer com a investigadora contractada, posteriormente amb beques predoctorals i després mitjançant una beca postdoctoral de la Generalitat Valenciana. Durant aquesta etapa vaig ampliar la meua formació en biologia molecular i genètica vegetal, treballant amb diferents espècies com ara Medicago truncatula i cigró, i investigant especialment els mecanismes moleculars implicats en la regulació de la floració.

Després vaig treballar al Centre per a la Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV-UPV), participant en projectes de producció de línies doble haploides d'albergínia amb aplicacions agronòmiques. L'any 2008 em vaig incorporar al grup de Fisiologia Vegetal de la Universitat Politècnica de València, dirigit pels professors Sergio G. Nebauer i Rosa V. Molina, on vaig desenvolupar la meua activitat investigadora durant més d'una dècada. En aquest període vaig treballar en nutrició vegetal, fisiologia del desenvolupament, metabolisme vegetal, producció agrícola sostenible, floració i desenvolupament reproductiu, així com en l'estudi de cultius d'interés agronòmic com el tomàquet i el safrà.

Des de 2019 forme part del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València, integrada en el grup de Metabolisme Primari i Enginyeria Metabòlica Vegetal de l'Institut BIOTECMED, dirigit pel professor Roc Ros. Les meues línies actuals de recerca se centren principalment en l'estudi del metabolisme primari de les plantes, la biosíntesi de serina, el metabolisme del nitrogen, les respostes als estressos biòtics i abiòtics, la qualitat nutricional dels cultius i els efectes del canvi climàtic sobre el metabolisme vegetal.

Docència

La meua activitat docent universitària s'ha desenvolupat tant a la Universitat Politècnica de València com a la Universitat de València. A la UPV vaig impartir docència al Màster Universitari en Millora Genètica Vegetal. Des de la meua incorporació a la Universitat de València he impartit docència teòrica i pràctica en diferents graus de les facultats de Ciències Biològiques i Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.

Entre les assignatures en què he participat destaquen:

• Biologia Vegetal (Grau en Ciències Gastronòmiques).
• Biologia General (Grau en Nutrició Humana i Dietètica).
• Biologia General (Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments).
• Biologia General (Doble Grau en Farmàcia i Nutrició Humana i Dietètica).
• Fisiologia Vegetal (Grau en Biologia).
• Fisiologia Vegetal (Grau en Farmàcia).
• Biotecnologia Vegetal (Grau en Biotecnologia).

He sigut responsable de les assignatures Biologia Vegetal del Grau en Ciències Gastronòmiques, Biologia General del Grau en Nutrició Humana i Dietètica, i Fisiologia Vegetal del Grau en Biologia. A més, he dirigit nombrosos Treballs Fi de Grau i Treballs Fi de Màster en diferents titulacions, he participat en tribunals d'avaluació i he exercit tasques de coordinació acadèmica i mobilitat internacional de l'estudiantat.

La meua filosofia docent es basa en la combinació de la formació teòrica amb metodologies actives d'aprenentatge, fomentant el treball col·laboratiu, el pensament crític, la resolució de problemes i l'ús de bibliografia científica.

Innovació docent

La innovació educativa constitueix una part important de la meua activitat acadèmica. Durant els últims anys he participat activament en projectes destinats a incorporar metodologies actives, l'aprenentatge servei (ApS), les eines digitals i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la docència universitària.

He participat en el projecte Projecte Natura, una iniciativa d'aprenentatge servei orientada a la divulgació científica entre alumnat de secundària i primària. Posteriorment vaig codirigir els projectes d'innovació docent:

• GASTROVEG: Adaptant la Biologia Vegetal per a futurs gastrònoms.
• CO-GASTROVEG: Consolidació de GASTROVEG mitjançant la integració dels ODS en la docència de Biologia Vegetal.
• BIOVEG-ACTIU: Implementació de metodologies actives en assignatures del Departament de Biologia Vegetal.

Els resultats d'aquests projectes s'han presentat en diverses Jornades d'Innovació Educativa de la Universitat de València i en congressos nacionals i internacionals relacionats amb innovació docent i sostenibilitat curricular. Entre les contribucions més destacades es troben els treballs sobre GASTROVEG, la incorporació dels ODS en la docència universitària, el desenvolupament de metodologies actives en Biologia Vegetal i l'adaptació de les pràctiques de laboratori durant la pandèmia de la COVID-19.