Rafael Mesa va defensar la seua Tesi dimarts passat 18 de juliol, amb el títol: Difusió d'innovacions i xarxes socials en l'agricultura. Anàlisi de tendències a la Comunitat Valenciana i el Regne Unit. Enhorabona doctor!
Rafael Mesa Manzano és Doctor des de dimarts passat 18 de juliol en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional, especialitat Ordenació del Territori i Cohesió social, gràcies a haver cursat el programa de doctorat de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat de València.
Rafa va finalitzar el nostre Màster en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori el curs 2017-2018, procedent del Grau en Geografia i Medi Ambient de la Universitat de València (UV). El seu TFM portava per títol “Aproximació a l'ecosistema social agronòmic valencià: estudi de la difusió d'innovacions a partir de l'Anàlisi de Xarxes Socials”, i estava ja tutoritzat pel seu director posterior de Tesi Doctoral, el Prof. Javier Esparcia.
La seua Tesi Doctoral porta per títol: "Difusió d'innovacions i xarxes socials en l'agricultura. Anàlisi de tendències a la Comunitat Valenciana i el Regne Unit", i ha sigut valorada amb Excel·lent pel tribunal compost pel Dr. Eduardo Moyano (IESA-CSIC) com a president, la Prof. Dra. Dolores Sánchez (UB) com a secretària, i el Prof. Dr. Damian Maye com a vocal.
Es tracta d'una de les primeres Tesis Doctorals per compendi d'articles que es defensen per part d'un egressat del nostre màster. Segons la normativa de la UV: “el doctorant o la doctoranda ha de presentar un mínim de tres articles, ja publicats o acceptats en revistes indexades en algun índex internacional com JCR (WoS) i/o SJR (Scopus) en el cas de Ciències Socials, i ha de ser el primer signant de tots els treballs que presente”.
Rafa compleix aquests requisits en haver publicat recentment més de tres articles en revistes d'aquest nivell. Així, podem identificar amb facilitat els següents textos:
Arran d'aquests treballs, així com d'altres publicats en els últims anys sempre al voltant de temes relacionats amb el desenvolupament rural, com per exemple el llibre sobre “LEADER a Espanya: canvis recents, situació actual i orientacions per a la seua millora” (al costat de Javier Esparcia), i la seua participació al grup d'investigació UDERVAL (GIUV2015-214), entenem perfectament el plantejament i els objectius de la Tesi Doctoral de Rafa. A continuació, us reproduïm el resum d'aquesta:
Analitzar els processos d'adopció i difusió en l'agricultura és una tasca complexa que ha sigut realitzada per nombrosos investigadors sota el paradigma d'una gran diversitat d'escoles d'estudi. La pregunta sobre les raons que porten a adoptar una innovació agrícola i com es realitza el procés de canvi -el "com" i el "per què"- no és sinó una continuació de les grans preguntes de la humanitat, sobre les raons que van portar a l'ésser humà a abandonar la caça i recol·lecció i començar amb el sedentarisme. Salvant les distàncies d'aquest gran esdeveniment que va canviar el món, en aquesta tesi doctoral es tracta d'avançar en l'enteniment dels processos actuals d'adopció d'innovacions agrícoles subjectes a l'intercanvi de coneixement.
En l'actualitat, l'alimentació sostenible i, concretament, la producció d'aliments ecològics, està en voga. La societat, conscient dels reptes als quals s'enfronta, és coneixedora dels efectes de la producció intensiva d'aliments sota enfocaments productivistes i de l'impacte en els ecosistemes, la qual cosa inclou qualsevol efecte perniciós sobre el medi ambient, de tipus abiòtic i biòtic. El desenvolupament de l'agricultura ecològica -o una agricultura basada en pràctiques sostenibles- es troba dins dels objectius de les polítiques agràries. És qüestió de debat, però, sobretot, de plantejar-se altres formes de producció alternatives. L'agroecologia, permacultura, agricultura orgànica o regenerativa, són alguns dels enfocaments l'objectiu dels quals és aconseguir un equilibri entre rendiment i sostenibilitat. Cobrir la demanda d'aliments per a la humanitat sota una producció ecològica és una altra qüestió que forma part del debat: rendiments, inputs o substitució d'aquests , amb la finalitat de cobrir una demanda cada vegada major.
L'agricultura ecològica, per tant, és una reinvenció de l'agricultura. La balança sostenibilitat-rendiment troba el seu equilibri en la intel·ligència llauradora, en la cooperació per a l'intercanvi d'informació i en "una volta al passat", per a reprendre pràctiques ancestrals en constant adaptació i coexistència amb les noves. Perquè l'agricultura basada en mètodes sostenibles, com al a agroecologia, emergeix com una filosofia en constant evolució per a la cura de la terra, la societat i el medi ambient.
Entendre els processos d'intercanvi d'informació basats en la cooperació per a l'aprenentatge continu i la posada en pràctica d'innovacions sostenibles és un dels tants reptes als quals ens enfrontem, si el que es persegueix és acostar als productors el coneixement amb la finalitat d'avançar en aqueix equilibrio entre sostenibilitat, producció, manteniment del paisatge i la societat agrícola.
En aquesta tesi doctoral, l'adopció i difusió d'innovacions sostenibles ha pogut ser analitzada, tant a la Comunitat Valenciana com al Regne Unit , gràcies a la cooperació constant i desinteressada de molts agricultors i agricultores. Una cooperació basada en principis de sostenibilitat ambiental i convicció en la necessitat d'avanços científics en el camp de la difusió d'innovacions sostenibles. L'esment internacional a la qual opta aquesta tesi doctoral s'enquadra en la mateixa idiosincràsia del procés de difusió, perquè el valor i abast de les fonts de coneixement agrícola tenen tant de proximitat local com d'abast global.
Els mètodes utilitzats s'estructuren en tres blocs: 1) l'anàlisi bibliomètrica el mètode de la qual permet identificar la producció científica, els pilars teòrics i tendències d'investigació sobre la difusió d'innovacions en l'agricultura; 2) l'anàlisi dels processos d'adopció i difusió d'innovacions, at ravés dels índexs d'adopció i l'anàlisi de xarxes socials; 3) l'impacte del confinament per la COVID-19 en els consumidors espanyols i els productors agraris valencians.
El primer mètode es basa en l'anàlisi dels processos d'adopció per mitjà de dos mètodes, els índexs d'innovació i l'Anàlisi de Xarxes Socials. Els índexs utilitzats són quatre: 1) la Taxa d'Adopció d'Innovacions (TAI); 2) l'índex acumulat d'adopció d'innovacions; 3) l'Índex d'Adopció d'Innovacions (InAI) i; 4) l'Índex de Rapidesa d'Adopció d'Innovacions (InRAI).
En segon lloc, fent ús de les eines d'Anàlisis de Xarxes Socials (ARS), s'aplica un mètode d'anàlisi de xarxes egocèntriques de dues maneres, el qual permet analitzar les interaccions d'una mostra d'actors seleccionats. La xarxa de dues maneres a l'ARS fa referència a l'anàlisi de l'heterogeneïtat d'actors que componen la xarxa d'intercanvi d'informació a partir d'un generador de noms. Aquest tipus de xarxes pot estar composta tant d'agricultors com per entitats o altres fonts d'informació. Cada esment que es fa dins de la xarxa a un actor o entitat correspon a una innovació adoptada en un any determinat i, en la majoria d'ocasions, a una localització determinada.
La segona metodologia es desenvolupa a través de les eines d'anàlisi bibliomètrica, la funció de la qual és treballar amb grans bases de dades bibliogràfics per a organitzar-les i sintetitzar la informació. Aquesta anàlisi permet posar el focus en una sèrie de publicacions científiques i permet analitzar tant els marcs teòrics (usant les xarxes de co-citació) com les tendències d'investigació (a través de l'acoblament bibliogràfic).
Per a aquest cas, es van recopilar un total de 353 publicacions entre articles, llibres i capítols de llibre de la base de dades Scopus, i a través del paquet "bibliometrix" basat en RStudio, s'ha realitzat una revisió de la literatura científica dels últims 50 anys sobre la difusió d'innovacions en l'agricultura.
La tercera metodologia es desenvolupa a través d'una enquesta basada en l'escala Likert de cinc nivells. L'enquesta es va utilitzar per a analitzar la percepció de l'impacte del confinament per la COVID-19 en la mobilitat, la producció, les vendes i el suport institucional d'una mostra d'agricultors sostenibles en la Comunidad Valenciana. D'altra banda, es van analitzar les fluctuacions dels preus i el volum de vendes d'aliments (verdures i fruites fresques) durant el mes d'abril de 2020 respecte al 2019. Finalment, es van analitzar els canvis en els establiments de compra per part dels consumidors entre els anys 2019, 2020 i 2021.
Imatges:
