Us facilitem els 6 enregistraments realitzades de les experiències professionals que el passat 09 de maig van presentar 3 antics egressats del màster, i 3 representants d'empreses que ofereixen pràctiques en el nostre títol
El passat 09 de maig va tindre lloc l'última edició del Taller sobre Experiències Professionals que des de fa tres cursos ha vingut organitzant la coordinació del màster. En aquesta ocasió, igual que en les dues anteriors, comptem amb la participació de diversos egressats del màster i, a més, de diferents tutors-empresa que participen en el programa de Pràctiques Externes del nostre títol.
En concret, per part dels primers, van participar Dario Di Giulio (tècnic en “Quality and Adviser”), Samuel Morales (Earth Observation Engineer en “OrbitalEOS”), i Fernando A. González (investigador en el “Centre d'Investigacions Territorials” de la Universitat Nacional de Loja –l'Equador).
Per part seua, com a representants del mercat laboral cap al qual s'encamina en gran manera, la formació oferida pel màster, comptem amb la participació de David Fores (tècnic Oficina de Comerç i Territori –PATECO), Andrea Escrivá (Dtora. Dpt. Desenvolupament territorial sostenible i transició energètica, de l'Institut IMEDES), i Mireia Martínez (Dtora. del Dpt. de Control de Projectes, d'SM –Sistemes Mediambientals).
Totes les intervencions estan gravades i disponibles per a la seua visualització en el nostre canal de YouTube: @màster-mediambient. En concret, els sis enregistraments d'aquest 3er Taller es troben disponibles en la llista de reproducció titulada: Experiències Professionals: Màster en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori (Universitat de València).
En aquesta llista de reproducció no sols trobareu els enregistraments d'aquest últim taller del curs 2022-2023, sinó també les dels dos cursos previs, això és, la 1era edició (20-21) i la 2da edició (21-22).
Però si voleu saber quins aspectes van ser els destacats per cadascun dels sis participants de l'edició del passat 09 de maig, us anotem ací a manera de síntesi les principals idees. Ojala us servisquen per a afrontar la inserció professional en l'actual mercat laboral del medi ambient, la gestió ambiental, i la planificació i ordenació territorial.
Dario Di Giulio (tècnic en “Quality and Adviser”):
Existeix cert temor a equivocar-se i afectar amb la fallada a la labor realitzada per companys, i per tant, a l'empresa. Però no cal tindre por perquè el període de pràctiques consisteix precisament a aprendre també a partir dels (possibles) errors, que són comuns i, en certa manera, estan controlats perquè el teu tutor-empresa està contínuament supervisant-te. És més, aquesta experiència de fallada-aprenentatge resulta posteriorment molt útil per a resoldre situacions anàlogues.
Com a elementos clau amb els quals afrontar les pràctiques jo destacaria els següents: compromís, ganes d'aprendre, flexibilitat (acceptar qüestions per a les quals aparentment no s'està preparat, la qual cosa suposa eixir de la teua “àrea de confort”), predisposició i honestedat, saber reconéixer les limitacions inicials i la necessitat de (sol·licitar) ajuda per a resoldre un problema.
Crec, sens dubte, que tenemos un element diferenciador de cara al mercat laboral actual: les eines d'informació geogràfica, cada vegada més demandes en l'anàlisi de la realitat ambiental, econòmica, social, política, cultural, etc. A més, el màster ofereix en la seua formació un ampli ventall de continguts que es poden consolidar, els que més interessen a cadascun, a través del treball específic que suposa l'elaboració del Treball Fi de Màster.
Samuel Morales (Earth Observation Engineer en “OrbitalEOS”):
Els aspectes més valorats del màster són les eixides de camp i la vertadera avaluació contínua que es realitza, que et permet centrar-te realment en aquells aspectes o pràctiques que més poden interessar a un. A més, aquestes pràctiques es basen en casos aplicats, extrets de la realitat, la qual cosa serveix al seu torn per a preparar-te de cara a la situació que et pots trobar en el teu treball diari. Sense oblidar la quantitat i varietat de cursos i tallers gratuïts que s'ofereixen com a formació complementària, i que comporten la seua corresponent certificació. L'únic “cost” que suposen és realitzar una escolta activa si realment es volen aprofitar.
Per a mi, un element fonamental que m'ha facilitat el màster ha sigut la xarxa de contactes que he generat, no sols entre companys de classe, sinó també i especialment amb el professorat, ja que al no ser un màster massificat, tot es desenvolupa en un ambient més familiar, directe i estret. I això pot servir de gran ajuda per a més tard poder introduir-te en l'àmbit o sector professional desitjat.
Fernando A. González (investigador en el “Centre d'Investigacions Territorials” de la Universitat Nacional de Loja –l'Equador):
Crec que en aquests moments hi ha un context laboral procliu al tipus de professional que forma i genera el màster, almenys clarament en l'àmbit llatinoamericà, donades les nombroses oportunitats que estan promovent les administracions públiques encarregades dels plans territorials, la gran majoria d'ells en procés de canvi i actualització.
També valore com una cosa molt positiva la rapidesa i eficàcia amb la qual s'atén qualsevol tipus de dubte per email, sobretot en un primer moment de presa de contacte amb el màster, i on es busquen respostes en una situació d'incertesa sobre el futur professional, la inquietud que genera triar un màster, etc. Per això, que et responguen ràpidament, s'agraeix i molt.
Quant a les oportunitats que ofereix el màster, jo destacaria la possibilitat de realitzar pràctiques extracurriculars, fins i tot encara que no siguen remunerades, perquè et permeten mantindre i aprofundir la teua pròpia xarxa de contactes, en particular amb uns certs professors, i millorar així el teu curriculum vitae. És una inversió en el teu propi futur.
I això és important, perquè l'ingrés en el món laboral requereix de diversos trets que cal enfortir, i que realitzar aquest màster em va facilitar: perseverança, constància, i actitud proactiva. Sobretot quan un cerca la seua primera ocupació. De fet, aqueix és la “ocupació” d'un fins que trobes el teu treball. I en aquest context, les empreses no busquen al més llest, sinó al que millor s'adapta i és capaç de solucionar els problemes que se li plantegen. I afegiria que fins i tot no és només una qüestió de postular-se molt o poc, sinó de fer un seguiment constant, continu, d'aquestes postulacions per a veure el tipus de resposta que et donen, o si requereixen de més informació. Perquè fins i tot dels possibles rebutjos, es pot aprendre.
També és molt important adoptar una actitud crítica i interpretativa de la realitat territorial, econòmica, política, ambiental, etc., a la qual diàriament ens enfrontem; no solo cal manejar-la i mapificarla en cartografia. Cal saber interpretar els resultats en el context (econòmic, social i cultural) en el qual es presenten. I això és la clau en la qual, des del màster, s'incideix i et formen.
David Fores (tècnic Oficina de Comerç i Territori –PATECO):
Des de PATECO considerem el comerç menut com un espai de trobada humana, pròxim i que contribueix a l'equilibri de la riquesa; per això, és un sector clau per a l'economia que cal analitzar de continu per a preveure els canvis que puguen condicionar el seu desenvolupament. D'aquí ve que solem treballar con els actors que dinamitzen el sector i que requereixen d'informació, productes, serveis, etc., elements tots que comporten una forta component espacial: saber on es desenvolupa en l'espai urbà. D'aquí ve que siga necessari conéixer la localització de l'oferta i de la demanda, la seua mobilitat, la jerarquia urbana, realitzar avaluacions sobre les accions desenvolupades per a valorar el seu grau d'ajust i resposta a les necessitats que les motiven, etc. Així, les principals tasques que se sol·liciten als estudiants en pràctiques que rebem d'aquest màster se centren en:
- La caracterització de les zones comercials urbanes.
- Els estudis de mobilitat i pautes de consum.
- L'evolució del teixit comercial en diferents àrees urbanes, com per exemple, la ciutat de València.
Tot això es tradueix, al seu torn, en un important treball de:
- Geomarketing: localització, accés als clients, comportaments de la demanda (esbiaixada per edat, sexe, etc.).
- Producció de dades: mitjançant tècniques qualitatives i quantitatives, recorrent així a la geo-estadística amb dades que no són els habituals, necessàriament, emprant metodologies noves i diferents.
- Treball en equip multidisciplinari, que facilita visions complementàrias, interacció constant, etc.
- Tot això, òbviament, donant-nos suport en projectes reals, temàtiques precises que responen a encàrrecs precisos.
Treballem molt en les tècniques d'anàlisis i gestió del territori, sent de les primeres entitats públiques de tota la Comunitat Valenciana a incorporar l'ús dels SIG (des de 1997). Sempre hem volgut rebre alumnes en prácticas perquè aporten frescor i porten amb si noves eines. A més, aquells procedents d'aquest màster tenen per a nosaltres un sòlid suport acadèmic i assessorament que els permet diferenciar-se amb facilitat.
De cara als pròxims anys hi ha elements o tècniques que cal aprofundir, i que marcaran les opcions laborals de molts i moltes egressats: eines digitals, big-data, visualitzacions avançades, models predictius amb IA, accés i explotació de noves fonts de dades, especialment open-access, etc.
Entre les peticions que solem realitzar a qualsevol estudiant en pràctiques, tenim: adaptació ràpida a un món en constant canvi, difícil de comprendre; innovació i compromís ambiental i social; i capacitat de realitzar un aprenentatge continu, que aporte valor a l'empresa.
Quan un es dirigeix a entitats com la nostra, hi ha que arribar amb la intenció de superar sempre les pròpies expectatives. Això és, cal arriesgarse, assumir riscos, però sense deixar de gaudir. Aportar idees i ser creatiu per a resoldre problemes habituals, però de manera diferent. I en un àmbit temàtic com el nostre, no cal deixar-se fetillar per les dades. “El mapa no és el territori”: cal trepitjar la realitat, conversar amb les persones, eixir al contacte amb la societat, conéixer la realitat tal com és, no a través de representacions. Això ofereix un gran valor afegit.
Andrea Escrivá (Dtora. Dpt. Desenvolupament territorial sostenible i transició energètica, de l'Institut IMEDES):
Els coneixements que solem requerir a qualsevol estudiant en pràctiques s'assemblen als que puguen sol·licitar qualsevol altra empresa com la nostra: coneixements de QGIS i d'ArcMAP a nivell avançat; coneixement sobre els continguts i els procediments administratius; capacitat d'oratòria i de negociació; coneixement i experiència a aplicar mecanismes de participació per a la presa de decisions dirigides a diferents col·lectius, tant ciutadans organitzats com no-organitzats; coneixements d'organització del treball; saber maquetar i presentar informes tècnics; saber treballar amb projectes pràctics reals, com poguera ser exposicions públiques i al·legacions; conéixer el llenguatge jurídic; etc.
Però sens dubte, hi ha un tret encara més important que tot el llistat de coneixements previs. L'actitud: capacitat d'escolta activa; predisposició; versatilitat; aportació qualitativa, a través de la interacció directa amb la societat acceptant i interactuant amb aquesta mitjançant treball de camp; etc. La actitud marca l'accés i, sobretot, el recorregut i la permanència en l'empresa. Perquè cal estar sempre al punt de l'evolució del territori en el qual potencialment treballaràs o treballa l'empresa que t'interessa. Ser proactius i resolutius, encara que al principi pugues equivocar-te, no passa res, perquè al final estàs aportant a l'empresa. I cal generar vincles amb els equips i el personal de l'empresa. Cal complir horaris, tindre disciplina i ser solidari. Tot això, amb un aprenentatge continu. Sempre s'està preparat, però no prou.
Tots dos aspectes, aptituds i actituds, sens dubte et permetran treballar amb nosaltres en un moment en el qual s'estan obrint nombrosos ventalls d'ocupació per a professionals amb un màster com aquest; per exemple, en l'àmbit de la transició energètica, a través dels parcs eòlics, que exigeixen estudis de paisatge, avaluació ambiental, etc.
Mireia Martínez (Dtora. del Dpt. de Control de Projectes, d'SM –Sistemes Mediambientals):
Els estudiants que rebem d'aquest màster suposen sempre una glopada de “aire fresc”, i se'ls tracta com un més, sense importar el seu tipus de vinculació, amb un acompanyament pròxim per a ajudar-los a perdre la por d'eixir del seu “espai de confort”. Porque ací es valora molt la capacitat d'innovar, d'aportar novetats a l'empresa que li permeten a aquesta resoldre problemes o atendre demandes.
Cal assumir que en aquest sector i tipus d'entitats cal treballar fora de l'oficina, la qual cosa suposa treball de camp amb jornades intensives, a vegades en situacions meteorològiques poc apetibles. Per tant, un no es pot acostumar a estar en l'oficina, ni pot vindre o treballar en aquest sector amb aquesta premissa. No podem oblidar-nos que treballam amb un component social sobre un mitjà biòtic, físic amb el qual cal interactuar.
És necessari conéixer i dominar els sistemes d'informació geogràfica, la cartografia temàtica, les tècniques d'anàlisis de dades espacials, les fonts d'informació més habituals, etc. Però també cal saber o aprendre a integrar-se i adaptar-se al clima de l'empresa, la qual cosa garanteix que es recorden d'un i et criden quan hi haja un buit o vacant. Les actituds sempre demostren més que les competències tècniques: eficàcia a l'hora de resoldre un problema, la motivació, la predisposició, etc.
El CV ha de cridar l'atenció, cada sol·licitud a enviar ha d'ajustar-se a les necessitats de l'empresa abans que emprar un format general, estàndard, encara que això tampoc vol dir que aquesta estratègia no funcione. Al final, depén de les necessitats de l'empresa en el moment en què arriba el CV. Però a més, cal tindre seguretat en si mateix, mirar als ulls en l'entrevista, establir bona sintonia, empatia, superar així qualsevol situació de bloqueig. Després, mostrar seguretat en un mateix és clau. I per a això cal informar-se de l'empresa al mínim detall i també, saber fer preguntes que evidencien curiositat. Sense oblidar-se en tot moment de ser honest, no mentir en qüestions tècniques perquè les empreses estem disposades a formar als equips i empleats que tenim; cadascun fa les seues tasques d'una forma i, per tant, cal ensenyar, donar un període d'adaptació.
