El passat 30 de maig la Prof. Zornoza va intervindre en la taula sobre “Educació, formació i conscienciació: claus per a l'avanç” que tancava el Fòrum ODS

La nostra companya la Prof. Carmen Zornoza va representar el dimarts 30 de maig al nostre màster en el Fòrum ODS (6, 13, 14 i 15) organitzat per Levante-EMV en el Bioparc de València. La seua intervenció es va produir en la taula centrada en la “Educació, formació i conscienciació: claus per a l'avanç”, on també va participar la consellera d'Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana entre 1995 i 2003, Mª Àngels Ramon Llin, entre altres companys de l'àmbit universitari i de la societat civil.

De 09h00 a 13h00 el Fòrum va oferir intervencions de primer nivell en l'àmbit climàtic i del medi ambient, com per exemple les realitzades per José Luis Rubio, Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient 1996, Elisa Valía regidora de Cicle Integral de l'Aigua, Participació i Transparència de l'Aj. de València, o Pepa Crespo, directora de Comunicació de Bioparc València, entre moltes altres més.

«És fonamental involucrar a la societat. No és ètic eludir nostra més important responsabilitat intergeneracional que és protegir el planeta»

José Luis Rubio (Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient 1996)

El Fòrum es va organitzar en diferents ponències i dues taules temàtiques. Al costat de la taula en la qual vam intervindre, l'altra que va centrar el debat desenvolupat durant el Fòrum portava per títol: “Mitigació i adaptació al canvi climàtic”.

La taula en la qual la nostra companya la Prof. Zornoza va intervindre, va finalitzar amb els següents aspectes clau o idees força:

• Importància de la formació/educació per a preparar perfils especialitzats amb visió sostenible.
• Reptes que plantegen aquests ODS que hui abordem.
• La normativa europea exigeix preparar als tècnics/professionals amb una visió multidisciplinària. Com es treballa aqueixa formació amb visió panoràmica?
• Paper de la innovació tecnològica en la consecució del ODS 6?
• Què pot aportar/millorar aqueix perfil d'especialistes en gestió territorial i mediambiental?
• Paper i implicació dels joves en la consecució dels ODS mediambientals.
• Explicació de l'agenda Horta Neta 2023: Emergència Climàtica, principals accions.

La intervenció de Carmen es va materialitzar en respostes a les cinc qüestions que des del Fòrum ens van traslladar per a estructurar la nostra intervenció:

1. Importància de la formació per a preparar perfils especialitzats en visió sostenible

Qualsevol perfil especialitzat requereix d'una bona formació per a poder abordar-se amb èxit. En el cas de la sostenibilitat es fa més palesa aqueixa necessitat davant la pertinència d'integrar múltiples enfocaments i disciplines per a poder, en primer lloc, comprendre i, en segon, gestionar la complexitat de terme. Ara bé, complexitat no significa difícil, sinó, “alguna cosa que es troba constituït per diferents elements que s'interrelacionen”. Encara que en aquesta taula abordarem temes relatius al medi ambient, no devem mai oblidar que la sostenibilitat es compon de tres pilars fonamentals: el mediambiental, l'econòmic i el social.

2. Reptes que plantegen els ODS abordats en el Fòrum

Tots els ODS estan interrelacionats, per la qual cosa és difícil tractar-los de manera individual i fer una lectura estrictament separada d'ells. És a dir, no podem abordar amb èxit el ODS 1 (fi de la pobresa) sense aconseguir el ODS 6 d'aigua neta i sanejament, que al seu torn està relacionat amb el 13 d'acció pel clima, i que també està relacionat amb el 12 de producció i consum responsables i amb molt més.

Ara bé, els ODS que hui ens ocupen els considerem la base de tots ells, ja que si no hi ha un planeta en el qual viure les desigualtats plantejades en els altres ODS tampoc tenen cabuda. Entenem així que el repte amb majúscules el componen els 4 ODS que vertebren aquest Fòrum però, al seu torn, específicament el d'acció pel clima. Dins d'aquest objectiu, científicament, el canvi climàtic es troba àmpliament descrit; així, el gran repte és ser capaços de passar de conceptes abstractes a conceptes més tangibles que ens porten a l'acció per part de tots, no sols des de l'acadèmia. És a dir, l'ésser humà primer ha de conéixer, fet que ja abasta la ciència, en segon lloc, s'ha de ser capaç de mobilitzar la part emocional de les persones i, en tercer lloc, passar a l'acció.

3. La normativa europea exigeix preparar tècniques amb visió multidisciplinària com es treballa aquesta formació des de la universitat?

Des del Màster en Tècniques per a la Gestió del Medi ambient i el Territori la visió multidisciplinària és la base de la formació. En gran manera això és resultat de l'enfocament evidentment geogràfic amb el qual s'ha dissenyat el conjunt del màster, on necessàriament convergeix el coneixement de l'espai amb el coneixement dels processos socials. El màster es dedica a comprendre el territori de manera holística, sense fragmentar el coneixement, sinó justament incidint en la interrelació dels processos. Combinem assignatures com a “Sistemes naturals i societat”, “Tècniques per a l'anàlisi de la informació geogràfica”, “Restauració del medi natural i alteracions climàtiques” i les “Tècniques de modelització” oferint així una formació ajustada a la necessària multidisciplinareidad que demanden hui dia tant la societat com processos com el canvi global.

4. Què pot aportar el perfil d'especialistes en gestió territorial i mediambiental?

És un perfil altament qualificat per a abordar qüestions d'àmbit territorial, ja que es formen alumnes competents en competència com, per exemple: i) capacitat per a realitzar la planificació territorial: anàlisi, diagnòstic i propostes; ii) capacitat de disseny, execució, seguiment i avaluació de projectes territorials i estudis d'impacte i auditories ambientals; iii) capacitat d'analitzar i de caracteritzar riscos mediambientals, la seua prevenció, predicció i gestió.

Aquestes capacitats s'aborden des d'un ampli maneig de tècniques quantitatives com són els Sistemes d'Informació Geogràfica i la Teledetecció, i les tècniques qualitatives, de recopilació d'informació o les tècniques de participació, negociació i resolució de conflictes.

Entre els ODS que vertebren aquest Fòrum, s'empren tècniques d'anàlisis de processos hidrometeorològics extrems i l'adaptació a escala local dels models de canvi climàtic. D'aquesta manera, busquem per exemple donar resposta a l'augment de demanda de plans locals i regionals d'adaptació al canvi climàtic per part de les administracions públiques.

5. Reflexió final

Per a nosaltres la qüestió fonamental dels ODS treballats en aquest Fòrum, és que tots ells tenen una gran agenda perquè es plantegen en manera positiva, són “objectius”, per tant fins assolibles mitjançant la realització de les diferents accions. No es tracta de simplificar la realitat, que és complexa, sinó d'abordar aquests temes de manera que no es considere que tot està perdut; d'ací, per exemple, que resulte clave començar a treballar en les accions de mitigació i adaptació. Una altra de les claus és entendre que les accions parteixen del nivell individual, per a traslladar-se al local, el regional i el global. Cap d'aquestes escales pot funcionar per si mateixa per a cuidar els recursos del planeta. Formem tots part d'un sistema. Un sistema natural i social estretament interrelacionat en totes les seues facetes, espais i temps.

•