Edgar Morin (París 8 de juliol de 1921), de naixement Edgar Nahum, és un filòsof i sociòleg francès d'origen sefardita

Va començar la seva tasca filosòfica amb la lectura dels diversos representants de la Il·lustració del segle XVIII. Es va vincular al socialisme gràcies al suport del Front Popular (al qual es va unir a la Federació d'Estudiants Frentistas, dirigida per Gaston Bergery) i al govern republicà espanyol en la Guerra Civil Espanyola. El 1940 va fugir a Tolosa quan es va assabentar de la invasió de l'Alemanya nazi i es va dedicar a ajudar els refugiats i alhora a aprofundir en el socialisme marxista. Va prendre part en la resistència i es va unir al Partit Comunista Francès en 1941, sent perseguit pels membres de la Gestapo. Va participar en l'alliberament de París (agost de 1944).

En 1946, va tornar per prosseguir amb les seves activitats amb el comunisme. La seva relació amb el partit es va deteriorar a causa de la seva postura crítica i va ser expulsat en 1952 a causa d'un article publicat a France Observateur. En aquest mateix any va ser admès en el Centre Nacional d'Investigació Científica (CNRS).

A l'integrar-se a la CNRS, Morin s'inicia en el camp de la temàtica social en el terreny de la cinematografia, aproximant-se al surrealisme, tot i que encara no abandona el socialisme, del qual comparteix idees amb Franco Fortini i Roberto Guiducci, així com d'Herbert Marcuse i altres filòsofs. Funda i dirigeix ​​la revista Arguments (1956-1962) al mateix temps que viu una crisi interior i es manifesta contra la guerra algeriana (1954-1962).
En iniciar la dècada de 1960, Morin inicia treballs i expedicions per Llatinoamèrica i queda impressionat per la seva cultura. Posteriorment comença a elaborar un pensament que faci complementar el desenvolupament del subjecte. Ja en Poulhan, i en companyia dels seus col·laboradors, desenvolupa una investigació de caràcter experimental que culmina amb la tesi de la transdisciplinarietat, que li genera grans contradiccions amb altres acadèmics.

Durant la revolta estudiantil del maig francès (1968), escriu articles per a El Món, en els quals desxifra el significat i sentit d'aquest succés.

Amb el sorgiment de la revolució bio-genètica, estudia el pensament de les tres teories que porten a l'organització de les seves noves idees (la cibernètica, la teoria de sistemes i la teoria de la informació). També es complementa en la teoria de l'autorganització de Heinz von Förster. Per 1977, elabora el concepte del coneixement pertinent o enciclopedante, del qual lliga els coneixements dispersos, proposant l'epistemologia de la complexitat.

El 1983, va ser condecorat amb l'ordre de la Legió d'Honor i a mitjans de la dècada de 1980, ja entreveu els canvis en el règim soviètic de Mikhaïl Gorbatxov. El 1994 li fou concedit el Premi Internacional Catalunya per la Generalitat de Catalunya.