Agenda UV

Hàbits que generen residus

Per a una gran part de la població mundial, el malbaratament d’aliments s’ha convertit en un costum: comprar més menjar del que necessitem als mercats, deixar que les fruites i hortalisses es facen malbé a casa o servir racions més grans del que podem menjar.

Impacte ambiental

Aquestes pràctiques sotmeten els nostres recursos naturals a una major pressió i perjudiquen el medi ambient. Quan malbaratem aliments, també malbaratem el treball, l’esforç, la inversió i els recursos preciosos (com ara aigua, llavors, pinsos, etc.) emprats en la seua producció, sense oblidar els recursos utilitzats en el seu transport i elaboració. En resum, el malbaratament alimentari augmenta les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contribueix al canvi climàtic.

Pèrdues al llarg de la cadena alimentària

És un problema de gran magnitud. De fet, a escala mundial es perden o es malgasten cada dia tones d’aliments comestibles. Només entre la collita i el nivell minorista es perd prop del 14 % del total d’aliments produïts al món. També es malgasten quantitats enormes d’aliments en l’àmbit minorista o del consumidor.

La part dels aliments que es perd des de la collita fins al nivell minorista (excloent-lo) es coneix com a pèrdua d’aliments. La part que es malgasta en el nivell minorista o del consumidor s’anomena malbaratament d’aliments. Aquesta distinció permet abordar les causes profundes del problema, en la solució del qual poden contribuir actors de tota mena, des d’agricultors i productors fins a clients i propietaris de botigues.

Un repte global urgent

Reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments és essencial en un món on milions de persones passen fam cada dia.

Us animem a ser #FoodHeroUV

Depén de nosaltres canviar els nostres costums perquè no malbaratar aliments es convertisca en una manera de viure.