GIUV2013-131
Els objectes astrofísics com ara planetes, estreles, galàxies o fins i tot estructures més grans provoquen curvatures en els llamps de llum que arriben des de fonts llunyanes a un observador en la Terra. Aquest fenomen és conegut com a efecte lent gravitacional i s'ha convertit en una eina clau en la investigació de problemes astrofísics, des de la cosmologia fins als exoplanetes. Aparentment produeix canvis en la lluminositat, la forma i fins i tot el nombre d'imatges que veiem. Atés que la curvatura dels raigs de llum augmenta alhora que la grandària de la lent, les lents gravitacionals suposen una manera única d'estructurar i analitzar la distribució de la massa en un univers en el qual pràcticament tota matèria encara és de naturalesa desconeguda. Des del descobriment observacional del primer fenomen d'efecte lent en 1979, les lents gravitacionals han passat de ser una simple curiositat a un important sondeig del nostre univers a totes les escales.
El projecte es desenvolupa en coordinació amb el grup de lents de l'Institut d'Astrofísica de Canàries; combinem la nostra experiència en teoria i observació de lents gravitacionals per a estudiar: els paràmetres cosmològics a...Els objectes astrofísics com ara planetes, estreles, galàxies o fins i tot estructures més grans provoquen curvatures en els llamps de llum que arriben des de fonts llunyanes a un observador en la Terra. Aquest fenomen és conegut com a efecte lent gravitacional i s'ha convertit en una eina clau en la investigació de problemes astrofísics, des de la cosmologia fins als exoplanetes. Aparentment produeix canvis en la lluminositat, la forma i fins i tot el nombre d'imatges que veiem. Atés que la curvatura dels raigs de llum augmenta alhora que la grandària de la lent, les lents gravitacionals suposen una manera única d'estructurar i analitzar la distribució de la massa en un univers en el qual pràcticament tota matèria encara és de naturalesa desconeguda. Des del descobriment observacional del primer fenomen d'efecte lent en 1979, les lents gravitacionals han passat de ser una simple curiositat a un important sondeig del nostre univers a totes les escales.
El projecte es desenvolupa en coordinació amb el grup de lents de l'Institut d'Astrofísica de Canàries; combinem la nostra experiència en teoria i observació de lents gravitacionals per a estudiar: els paràmetres cosmològics a partir de mesures contra el retard temporal dels quàsars afectats per les lents gravitacionals, les propietats de la matèria fosca en galàxies al voltant de les quals es produeixen les lents, l'estructura no resolta de quàsars afectats per lents, o per a buscar nous planetes extrasolars a través de microlents gravitacionals d'estreles en la nostra galàxia, etc. Des de gener de 2005 el Grup d'Efectes Lent del Departament d'Astronomia de la Universitat de València sempre ha sigut finançat pel govern espanyol (Pla Nacional d'I+D+i en Astronomia i Astrofísica) i s'ha complementat amb el suport d'altres institucions com la Xarxa de Formació en Investigació MARIE CURIE "Astrophysics Network for Galaxy Lensing Studies (ANGLES) (Xarxa d'Astrofísica per a Estudis d'Efecte de Lents Galàctiques)" de la Comissió Europea, o la Generalitat Valenciana.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- To understand the nature of the dark energy driving the acceleration of the Universe
- To estimate the abundance of starless dark matter satellites in the lens galaxies
- To study the structure of quasar accretion disks, particularly their size as a function of wavelength as a probe of the temperature profile
- To find new extra-solar planets, particularly planets like Earth in the habitable zone
- Cosmologia (energia fosca).Utilitzem els retards temporals en els quàsars amb lent gravitacional per a mesurar les distàncies cosmològiques i després els utilitzem per a restringir les propietats de l'energia fosca que està impulsant l'expansió accelerada del nostre Univers.
- Estructura Galàctica (matèria fosca).Estem duent a terme un nou estudi d'imatges en l'infraroig mitjà per a analitzar l'estadística de les "relacions de flux anòmales" dels quàsars amb lent per a estimar l'abundància de satèl·lits de matèria fosca sense estreles en les galàxies amb lent.
- Discos d'acreció en quàsars.Utilitzem la variabilitat dels quàsars amb lent produïda per la microlent estel·lar per a estudiar l'estructura dels discos d'acreció dels quàsars, en particular la seua grandària en funció de la longitud d'ona com a sonda de l'estructura de temperatura del disc.
- Planetes extra-Solars.Només molt recentment estem començant a descobrir planetes de baixa massa com la Terra. Les cerques de microlents són probablement la sonda més potent per a trobar planetes com la Terra en la zona habitable. Treballem amb una gran col·laboració internacional cap a aquest extraordinari objectiu.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| JOSE ANTONIO MUÑOZ LOZANO | Director-a | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
- Otra investigación y desarrollo experimental en ciencias naturales y técnicas.
- Actividades de investigación.
- Astronomia i Astrofísica
- Cosmology, dark energy
- Galaxy, dark matter
- quasar, quasar accretion disk, microlensing
- Exoplanet, microlensing
