GIUV2016-342
Les societats modernes estan marcades per múltiples factors que evidencien la diversitat, especialment en l'àmbit cultural i religiós. Entre ells clarament els fluxos migratoris poden considerar-se com un dels quals generen majors tensions en el teixit social, traspassant l'estricte àmbit de l'estrangeria (en la mesura en què els immigrants s'assenten i passen a ser nacionals) i obligant a una anàlisi o estudi integral des d'una dimensió intercultural. Enfront dels reptes que planteja la gestió de la diversitat en perspectiva jurídic-política, solen oferir-se solucions reduccionistes, basades especialment en la por a l'altre, que en lloc d'incentivar la cohesió social contribueixen a la seua fragmentació. Especialment en temps de crisi (no sols econòmica, sinó també de valors comuns compartits), quan determinats subjectes se senten amenaçats o discriminats, sorgeixen conflictes que dificulten la vida en comú. Aquestes tensions es tradueixen, en més ocasions de les desitjables, en un replegament identitari o un frenesí securitari, que acull des de manifestacions culturals o religioses fins a pràctiques incompatibles amb els drets humans i fonamentals, que han de ser escomeses des...Les societats modernes estan marcades per múltiples factors que evidencien la diversitat, especialment en l'àmbit cultural i religiós. Entre ells clarament els fluxos migratoris poden considerar-se com un dels quals generen majors tensions en el teixit social, traspassant l'estricte àmbit de l'estrangeria (en la mesura en què els immigrants s'assenten i passen a ser nacionals) i obligant a una anàlisi o estudi integral des d'una dimensió intercultural. Enfront dels reptes que planteja la gestió de la diversitat en perspectiva jurídic-política, solen oferir-se solucions reduccionistes, basades especialment en la por a l'altre, que en lloc d'incentivar la cohesió social contribueixen a la seua fragmentació. Especialment en temps de crisi (no sols econòmica, sinó també de valors comuns compartits), quan determinats subjectes se senten amenaçats o discriminats, sorgeixen conflictes que dificulten la vida en comú. Aquestes tensions es tradueixen, en més ocasions de les desitjables, en un replegament identitari o un frenesí securitari, que acull des de manifestacions culturals o religioses fins a pràctiques incompatibles amb els drets humans i fonamentals, que han de ser escomeses des de l'àmbit normatiu i jurisprudencial, però també des de polítiques públiques de caràcter preventiu. La miscel·lània d'àmbits problemàtics d'intervenció a l'hora d'afrontar la diversitat, fa impossible esgotar una temàtica tan complexa i dinàmica, la qual cosa exigeix delimitar espacialment l'àmbit d'estudi i buscar models o pautes que puguen oferir solucions duradores en nom d'una integració social imprescindible per a l'enfortiment de l'Estat de Dret. Per això, el projecte MULTIHURI, des d'un estudi multidisciplinari i partint de la seua experiència prèvia, se centra en analitzar quatre estats europeus: Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit, i proposa comparar-los amb una realitat jurídic-política a priori diferent, almenys en la seua trajectòria, com la del Canadà, en l'intent de trobar mecanismes que de manera bidireccional permeten enfrontar-se als conflictes culturals i religiosos que poden comprometre la pau social. En efecte, en l'esmentat context europeu les denominades polítiques d'integració de (o amb) els immigrants no han produït els resultats esperats ni han impactat en la població per a generar un clima de respecte i garantia dels drets humans. Més aviat al contrari, els cada dia més apressants desafiaments identitaris propis de la diversitat, el vincle d'aquests amb l'ordre públic o els principis fonamentals dels moderns Estats democràtics de Dret (com la igualtat, el pluralisme o el laïcisme) i la seua relació amb sentiments latents com entre altres, el de reivindicació nacional, posen en evidència les dificultats a l'hora d'establir valors comuns en un món fragmentat. Es fa per tant imprescindible, com ja ha posat en relleu el Tribunal Europeu de Drets Humans en la seua jurisprudència, construir un model de convivència en societats multiculturals, diverses i especialment marcades per l'impacte dels fluxos migratoris, que atenga, com a guia d'articulació normativa i de polítiques públiques, a l'estricte respecte als drets humans des dels seus estàndards internacionals com a base de l'Estat democràtic de Dret. Vinya. http://www.multihuri.com/es/
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Analisis y comparacion de los procesos que llevan a la exclusion social y generan conflictos en sociedades multiculturales, proponiendo alternativas.
- Drets Humans, Immigració i Asil.Anàlisi del marc normatiu i les polítiques migratòries i d'asil a la Unió Europea, des de la perspectiva del respecte i la garantia dels drets humans atesos els estàndards internacionals de protecció exigibles.
- Polítiques d'integració i conviència intercultural.Estudi de les dinàmiques de convivència en contextos de multiculturalitat significativa, amb especial atenció a les polítiques d'integració, els models de gestió de la diversitat cultural, la promoció de la interculturalitat i els conflictes associats a la desigualtat i a la xenofòbia.
- Diversitat religiosa.Estudi de les dinàmiques de convivència i diàleg interreligiós en societats diverses amb especial atenció a la garantia de la llibertat religiosa en contextos de xenofòbia i rebuig cap a les minories. Anàlisi de l'impacte de la islamofòbia en les societats europees.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| ANGELES SOLANES CORELLA | Director-a | Universitat de València | Catedràtic/a d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| JAIME BONET NAVARRO | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| ALBERT MORA CASTRO | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ANA ISABEL VAZQUEZ CAÑETE | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ELENA MUT MONTALVA | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| MARIA JOSE AGUILAR IDAÑEZ | Col·laborador-a | Universidad de Castilla la Mancha | catedràtic-a d'escola universitària |
| BRIDGET ANDERSON | Col·laborador-a | Oxford University | professor-a titular d'universitat |
| PIERRE BOSSET | Col·laborador-a | Université du Québec à Montréal (Canada) | professor-a titular d'universitat |
| GERALDINE GALEOTE | Col·laborador-a | Université Paris-Sorbonne (Francia) | professor-a titular d'universitat |
| MARIA ISABEL GARRIDO GOMEZ | Col·laborador-a | Universidad de Alcalá | catedràtic-a d'universitat |
| LETIZIA MANCINI | Col·laborador-a | Università degli Studi di Milano (Italia) | professor-a associat-da |
| LOURDES SANTOS PEREZ | Col·laborador-a | Universidad de Salamanca | professor-a contractat-da doctor-a |
- Investigación y desarrollo experimental en ciencias sociales y humanidades.
- Institut de Drets Humans (IUDHUV)
- Derechos Humanos; Migraciones; Asilo; Movilidad Humana; Control de Fronteras
- Integración; Convivencia; Conflictos; Mediación intercultural; Xenofobia; Desigualdad
- Libertad religiosa; Islamofobia; Diálogo interreligioso
