GIUV2015-254
Els investigadors involucrats en aquest grup d'investigació, desenvolupen des de ja diversos anys, una labor investigadora orientada a l'estudi de la joventut en els seus diferents vessants, en els aspectes centrals del seu desenvolupament i de la transició a la vida adulta. L'educació, la participació i el treball són les tres dimensions fonamentals en les quals se centra l'anàlisi sense oblidar tots els processos relacionats amb la transició a la vida adulta i el disseny de la seua trajectòria vitals. La inserció laboral en un món del treball en profunda transformació, la decisió d'independitzar-se, la participació a la vida pública són els aspectes centrals de la investigació d'aquest grup. La intensa etapa de canvi social que les societats occidentals estan vivint des de ja diverses dècades, requereixen un estudi profund de les seues conseqüències en un col·lectiu que protagonitzarà les futures etapes de desenvolupament. La transformació del treball, la globalització, les noves tecnologies, la crisi dels sistemes representatius nacionals i, en els últims anys, la crisi econòmica està transformant profundament les societats occidentals i canviant els processos de socialització....Els investigadors involucrats en aquest grup d'investigació, desenvolupen des de ja diversos anys, una labor investigadora orientada a l'estudi de la joventut en els seus diferents vessants, en els aspectes centrals del seu desenvolupament i de la transició a la vida adulta. L'educació, la participació i el treball són les tres dimensions fonamentals en les quals se centra l'anàlisi sense oblidar tots els processos relacionats amb la transició a la vida adulta i el disseny de la seua trajectòria vitals. La inserció laboral en un món del treball en profunda transformació, la decisió d'independitzar-se, la participació a la vida pública són els aspectes centrals de la investigació d'aquest grup. La intensa etapa de canvi social que les societats occidentals estan vivint des de ja diverses dècades, requereixen un estudi profund de les seues conseqüències en un col·lectiu que protagonitzarà les futures etapes de desenvolupament. La transformació del treball, la globalització, les noves tecnologies, la crisi dels sistemes representatius nacionals i, en els últims anys, la crisi econòmica està transformant profundament les societats occidentals i canviant els processos de socialització. Els joves representen un col·lectiu de gran interés en l'estudi de la societat en un doble sentit: d'una banda per la seua condició actual i per tots els processos relacionats amb la socialització i la preparació a la vida adulta, com són l'educació, la formació a una participació responsable a la vida política, la transició a la vida adulta en una fase de profunds canvis i pluralització de les formes de família; per l'altre, perquè en ells radiquen els fonaments de la societat futura. La transició de la societat fordista a la societat Post-fordista està implicant una profunda crisi de les estructures socials de les societats occidentals i un progressiu declivi de les Institucions com ens ensenya Dubet. A això s'associa un intensiu procés d'individualització, en el qual seran els propis individus els que hauran de construir una nova realitat social, noves estructures socials capaces d'organitzar la vida col·lectiva d'una forma més adequada als nous desafiaments. Aquest és el principal repte de les noves generacions i l'estudi d'aquests processos no pot ser que passar per l'estudi de la joventut, de la seua condició i dels principals processos de transformació en els quals estan submergits. La globalització, d'una banda, i el procés d'unificació europeu per l'altre, imposen a més una reflexió comparada que intente separar les especificitats de contextos concrets, de patrons comuns que puguen ajudar a llegir fenòmens de transformació global, com els propiciats per la revolució digital per exemple o per la intensificació de la mobilitat internacional. Cap d'aquests processos a més pot llegir-se adequadament sense recórrer a l'ús de la perspectiva de gènere per a dotar de l'adequada riquesa i profunditat la mirada analítica. Nous fenòmens com la precarietat laboral i les seues conseqüències, els nous itineraris vitals, les noves formes de famílies, la mobilitat territorial, les noves formes de la comunicació i participació, són els fenòmens al centre de l'activitat investigadora del grup. Per a un adequat desenvolupament de l'activitat investigadora, el grup ha decidit formalitzar la riquesa dels seus estudis en 3 línies d'investigació. La primera focalitzada en l'estudi del treball i de la seua transformació en la societat digital i global; la segona orientada a l'anàlisi de les diferents formes de reacció dels joves davant la crisi, on no ens referim solament a la recent recessió econòmica, sinó a la crisi estructural que està transformant la nostra societat a ritmes molt accelerats. Finalment, la tercera línia d'investigació es proposa analitzar tots els processos relacionats amb la socialització dels joves, des del pla de la socialització primària i informal fins a l'educació, com a procés institucionalitzat d'inserció dels joves en la societat.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Promover el conocimiento de la condicion de la juventud y de los procesos relacionados con la transicion a la vida adulta:
- a) Analizar sus distintas formas de reaccionar ante la crisis de la sociedad fordista y el desafio de la construccion de nuevas estructuras sociales
- b) Analizar el papel y las necesidades de transformacion del sistema educativo como institucion propiamente fordista.
- El treball i les seues noves formes.Aquesta línia d'investigació es proposa investigar les formes emergents de treball tant en el seu vessant de precarització material com quant a la nova configuració de subjectivitats que cobren forma. Els canvis recents en el món del treball lligats al treball cognitiu, al treball digital, al capitalisme de plataforma i a les noves formes d'organització del treball que afecten particularment els joves ¿treball per projectes, auge de formes de treball independent i freelance¿ i obrin pas a noves precarietats. Es tracta d'investigar sobre els efectes dels treballs en els quals: 1) La frontera entre allò laboral i allò personal s'estreny; 2) S'estenen les capacitats cognitives, creatives, emotives, que aprofiten les qualitats personals i obrin tot un escenari de noves formes d'explotació cognitiva; 3) Es reclamen noves demandes empresarials d'implicació, vocació, dedicació en aquests treballs que apel·len al "contracte psicològic", a la identificació amb l'empresa; 4) El treball s'identifica recentment com a espai per al reconeixement, la reputació, la marca amb la corresponent individualització; 5) Es glorifica l'autonomia com a competència i com a situació laboral, que ens dirigeixen cap al predomini de les figures empresarials de l'emprenedor, del treballador independent; 6) La capacitat de negociació sobre els salaris i les condicions de treball és baixa i acreix les situacions de precarietat. La feblesa de la implantació sindical i el marc familiar protector -que suposa un suport per als joves precaris-, reforcen el poder negociador de l'empresa, que fixa condicions materials precàries sense tot just resistència. Inicialment, l'enfocament qualitatiu guiarà metodològicament la investigació.
- Resposta dels joves a la crisi.L'última recessió econòmica que ha colpejat els països occidentals ha posat de manifest no només la fragilitat del sistema capitalista i les garanties socials que s'han associat durant anys a la societat fordista, sinó també l'existència d'una profunda crisi sistèmica de caràcter estructural i no conjuntural. Els joves d'avui han crescut immersos en aquesta crisi i en la incertesa que produeix la ineficiència de les estructures socials. Davant el repte de ¿fer-se gran¿ en aquest context, els joves estan adoptant les estratègies més diverses. Aquesta línia de recerca pretén precisament analitzar quines són aquestes estratègies, intentant identificar l'existència de patrons i construir algunes noves categoritzacions teòriques. A partir del famós "Exit, Voice, and Loyalty" (sortida, veu i lleialtat) de Hirshman, els estudis realitzats dins d'aquesta línia analitzen la fenomenologia d'aquestes reaccions: processos com l'emigració, la protesta i la participació que es manifesten en els nous moviments socials i la innovació com a construcció de nous camins en són els fenòmens centrals. La desestructuració de les societats occidentals i de la seua organització està generant, d'una banda, una manca d'orientació unívoca en els processos de socialització a favor de la diversitat dels itineraris vitals i, d'altra banda, una necessitat urgent de construir noves "solucions" en la vida en comú en tots els àmbits. Des dels models de convivència i la diversitat dels models familiars, fins a les formes d'organització del treball, passant pels processos formatius, la vida dels joves es caracteritza per una barreja molt interessant de conservació i innovació, de ruptures i sorgiment de noves identitats, en què els processos subjectius i les relacions interpersonals esdevenen molt importants. Per això les metodologies qualitatives de recerca són d'ús clau.
- Educació.Les evolucions actuals de la connexions entre sistema educatiu i el mercat de treball obliguen a detindre's en alguns efectes que ja es deixen notar sobre la condició juvenil. La primera qüestió que s'analitzarà en aquesta línia incideix sobre el concepte de capital humà i la seua capacitat per a crear noves subjectivitats juvenils que responen a la idea d'empresari de si mateix. Idea que ha sigut desenvolupada des de la filosofia política en aquestes últimes dècades. El capital humà és una màquina d'activació dels subjectes, que empresarializa les relacions socials i ens representa a l'altre com un competidor. Aquest és un inquietant escenari per a les relacions socials i humanes que planeja sobre la joventut actual. El capital humà es connecta amb una sèrie de nocions com la d'ocupabilitat o esperit emprenedor que orienten les concepcions educatives i laborals dels joves. La segona qüestió estudiada en aquesta línia és la dels fenòmens de fugida de cervells que s'han produït entre els joves espanyols arran de la crisi econòmica de 2007. La tercera qüestió està referida al treball gratuït (pràctiques, beques) que cada vegada es configura més com un requeriment obligat per als joves universitaris i obri tot un terreny per a possibles pràctiques d'explotació, abusos i arbitrarietat.
- Joves, gènere i masculinitat(s).Aquesta línia de recerca pretén estudiar la desigualtat de gènere des de la perspectiva de la definició i la construcció dels rols de gènere com a element causal d'aquesta desigualtat. Concretament, es vol analitzar la construcció de la masculinitat heteropatriarcal, examinar també les diferents maneres de ser i sentir-se home en entorns socials canviants, així com la participació dels homes (masculinitats plurals) en el canvi social.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| ANNA GIULIA INGELLIS - | Director-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| ANTONIO SANTOS ORTEGA | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| RAUL LORENTE CAMPOS | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ALEJANDRO DANIEL PIZZI - | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| MARIA ERICA MASANET RIPOLL | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| JUAN ANTONIO RODRIGUEZ DEL PINO | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| FRANCISCO DAVID MUÑOZ RODRIGUEZ | Col·laborador-a | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| FERNANDO OSVALDO ESTEBAN APREDA | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
- Investigación y desarrollo experimental en ciencias sociales y humanidades.
- Educación universitaria.
- Sociologia i Antropologia Social
- Precariedad laboral, trabajo digital, freelance, emprendedor, trabajo independiente, creatividad e innovación, fenomenología de formas de trabajo emergentes
- Crisis, jovenes, participación, emigración, innovación
- Educación superior, educación informal, capital humano, empleabilidad, emprendedor, free labour, fuga de cerebros
- Traumatismo craneoencefálico grave, hemorragia cerebral, accidente cerebro vascular isquémico
