GIUV2017-382
El dret penal té un caràcter bifront: d'una banda prevé la comissió de delictes i en aqueixa mesura protegeix els drets de tots els ciutadans, i d'altra banda garanteix que el poder estatal de castigar s'exercisca d'acord amb una sèrie de garanties, per la qual cosa protegeix especialment els drets fonamentals dels acusats i condemnats. Des d'aquesta tensió entre prevenció i garanties ha estudiat tradicionalment la dogmàtica els fonaments i límits de l'ordenament jurídic. Per a aquest fi, la posició central dels principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals ha servit per a defensar un discurs polític-criminal on el respecte al principi general de llibertat puga legitimar el ius puniendi estatal. No obstant això, l'anàlisi del Dret penal contemporani mostra una acusada tendència cap a l'augment del rigor punitiu i cap a la consideració de la perillositat criminal com a fonament de les sancions penals. Aquesta tendència pot fàcilment observar-se en les reformes legislatives del Codi penal espanyol des de la seua aprovació en 1995, sent d'especial importància la Llei orgànica 1/2015 de reforma del Codi penal, on s'introdueixen institucions de dubtosa...El dret penal té un caràcter bifront: d'una banda prevé la comissió de delictes i en aqueixa mesura protegeix els drets de tots els ciutadans, i d'altra banda garanteix que el poder estatal de castigar s'exercisca d'acord amb una sèrie de garanties, per la qual cosa protegeix especialment els drets fonamentals dels acusats i condemnats. Des d'aquesta tensió entre prevenció i garanties ha estudiat tradicionalment la dogmàtica els fonaments i límits de l'ordenament jurídic. Per a aquest fi, la posició central dels principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals ha servit per a defensar un discurs polític-criminal on el respecte al principi general de llibertat puga legitimar el ius puniendi estatal. No obstant això, l'anàlisi del Dret penal contemporani mostra una acusada tendència cap a l'augment del rigor punitiu i cap a la consideració de la perillositat criminal com a fonament de les sancions penals. Aquesta tendència pot fàcilment observar-se en les reformes legislatives del Codi penal espanyol des de la seua aprovació en 1995, sent d'especial importància la Llei orgànica 1/2015 de reforma del Codi penal, on s'introdueixen institucions de dubtosa constitucionalitat com la presó permanent revisable, a més de l'expansió de mesures de seguretat com la llibertat vigilada. En tots dos casos, són pronòstics de perillositat criminal els que fonamenten l'execució de les sancions.
El grup d'investigació sobre "Prevenció i garanties penals" pretén estudiar aquesta evolució, partint del respecte als principis constitucionals i la protecció dels drets fonamentals com a marc metodològic de la investigació, per a valorar críticament les insuficiències d'aquestes noves tendències polític-criminals, utilitzant la formació en Criminologia de gran part dels membres del grup per a establir relacions entre aquesta i el Dret penal. El caràcter interdisciplinari del grup d'investigació permetrà estudiar respostes que puguen adaptar el discurs garantista a la implementació de tècniques preventives eficaces enfront dels nous reptes polític-criminals propis dels canvis socials, a més de valorar l'adequació al sistema de justícia penal de noves formes de resolució de conflictes pròpies de la justícia restaurativa, com és la mediació penal. Així mateix, s'estudiaran fenòmens criminològics concrets, com la prevenció i tractament de la delinqüència sexual, a més dels supòsits de cibercriminalitat on el fet criminal presenta una correlació amb els avanços derivats de la tecnologia de la informació.
En tot cas, l'activitat del grup d'investigació perseguirà oferir una perspectiva que integre el Dret penal comparat, així com la normativa internacional, per a reforçar les propostes de lege llanda i lege ferenda resultants.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Estudio y analisis critico de las modernas reformas penales a partir de los fundamentos y limites establecidos por la funcion preventiva y garantista
- Dret penal i Principis Constitucionals.Examen crític de l'estat actual de la legislació penal espanyola d'acord amb els principis constitucionals i drets fonamentals que limiten el concepte de dret penal.
- Valoració político-criminal de les modernes reformes penals.Estudi general de les línies politicocriminals seguides pel legislador penal espanyol en les successives reformes penals des de l'entrada en vigor del Codi Penal en 1995.
- Culpabilitat i perillositat criminal.Anàlisi crítica de les tendències actuals cap a la consolidació d'un dret penal d'autor en diversos àmbits de la política criminal i la seua tensió amb els drets fonamentals, amb especial atenció a les relacions entre criminologia i dret penal, i a la introducció d'algorismes i intel·ligència artificial en la presa de decisions penals sobre individus.
- Conseqüències jurídiques del delicte, exempció i extinció de la responsabilidad penal.La projecció de les garanties penals en la construcció de la responsabilitat criminal ha impregnat des de fa temps les categories centrals del delicte. Però aquestes garanties han de projectar-se, així mateix, sobre les conseqüències jurídiques del delicte, sobre l'execució penal i sobre les institucions basades en criteris de "necessitat de pena".
- Mediació penal.Estudi i valoració crítica des d'una perspectiva multidisciplinària de la introducció en el sistema de justícia penal de mecanismes alternatius per a la resolució de conflictes derivats de la justícia restaurativa.
- Estudi jurídic i criminològic dels delictes relatius a la llibertat i indemnitat sexuals.Anàlisi jurídica i criminològica de la problemàtica, amb especial atenció als delictes d'agressió i abús sexual, així com als delictes relatius a la pornografia infantil.
- Cibercriminalitat.El context resultant de l'auge de les tecnologies de la informació ha suposat l'aparició de noves formes delictives relacionades amb la cibercriminalitat. Així les coses, ha de reflexionar-se per a adequar la resposta del dret penal a aquest nou fenomen criminològic.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| LUCIA MARTINEZ GARAY | Director-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| JAVIER GUARDIOLA GARCIA | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| CLARA VIANA BALLESTER | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| MARIA VILANOVA SANCHEZ | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| JORGE CORRECHER MIRA | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ANDREA MARIA GARCIA ORTIZ | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| NURIA OLMEDO SANZ | Membre | Universitat de València | Personal Investigador |
| Mª DE LOS ANGELES JAREÑO LEAL | Col·laborador-a | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| JUAN CARLOS CARBONELL MATEU | Col·laborador-a | Universitat de València | Emèrit/a Universitat |
| SARA AGUADO LOPEZ | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| ANTONI LLABRES FUSTER | Col·laborador-a | Universitat de les Illes Balears | professor-a titular d'universitat |
| VICENT ELISEU FRIGOLS BRINES | Col·laborador-a | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| VIRGINIA SOLDINO GARMENDIA | Col·laborador-a | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ANTONI GILI PASCUAL | Col·laborador-a | Universitat de les Illes Balears | professor-a titular d'escola universitària |
| TERESA GARCIA FERNANDEZ | Col·laborador-a | Universitat de València | Personal Investigador |
| TERESA GARCIA FERNANDEZ | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de doctorat UVEG |
- Actividades jurídicas.
- Institut de Criminologia i Ciències Penals (ICCP)
- culpabilidad; principio de legalidad; proporcionalidad; principio general de libertad; derechos fundamentales; constitución
- Reformas penales; código penal; rigor punitivo; alarma social; derecho penal del enemigo; sociedad del riesgo; expansión derecho penal
- métodos de estimación del riesgo de reincidencia; técnicas actuariales de prevención y gestión del riesgo; algoritmos, medidas de seguridad; inimputabilidad; peligrosidad
- consecuencias jurídicas del delito; libertad vigilada; prerrogativas funcionales; punibilidad; indulto;
- sistema de justicia penal; justicia restaurativa; víctima; mediador; conflicto; mediación
- delitos sexuales; libertad sexual; indemnidad sexual; pornografía infantil; child-grooming; sexting; abuso sexual; tratamiento
- cibercrimen; delitos informáticos; revolución digital; redes sociales; nuevas tecnologías
