GIUV2020-471
L'adopció obligatòria de les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) en 2005 va fer que en el marc normatiu i institucional europeu es considerara prioritari abordar l'anàlisi dels efectes econòmics d'aquestes normes. Això suposa examinar les conseqüències econòmiques dels canvis comptables que tenen lloc quan el International Accounting Standards Board (IASB) emet noves normes, així com analitzar el propi procés normatiu. Un aspecte clau és analitzar com interactuen els grups interessats (stakeholders), així com els emissors de normes, i analitzar fins a quin punt hi ha compatibilitat entre l'objectiu d'incrementar la qualitat de la informació (transparència, rellevància, fiabilitat i comparabilitat) per a facilitar la presa de decisions dels usuaris amb l'assoliment d'altres objectius, com per exemple l'estabilitat financera. Tot això en un context amb característiques institucionals diverses, que tanmateix afecten directament les pràctiques comptables. D'altra banda, arran dels canvis haguts en l'actitud de les organitzacions, així com dels stakeholders, en relació amb l'anomenada responsabilitat social corporativa, resulta prioritari analitzar com les noves...L'adopció obligatòria de les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) en 2005 va fer que en el marc normatiu i institucional europeu es considerara prioritari abordar l'anàlisi dels efectes econòmics d'aquestes normes. Això suposa examinar les conseqüències econòmiques dels canvis comptables que tenen lloc quan el International Accounting Standards Board (IASB) emet noves normes, així com analitzar el propi procés normatiu. Un aspecte clau és analitzar com interactuen els grups interessats (stakeholders), així com els emissors de normes, i analitzar fins a quin punt hi ha compatibilitat entre l'objectiu d'incrementar la qualitat de la informació (transparència, rellevància, fiabilitat i comparabilitat) per a facilitar la presa de decisions dels usuaris amb l'assoliment d'altres objectius, com per exemple l'estabilitat financera. Tot això en un context amb característiques institucionals diverses, que tanmateix afecten directament les pràctiques comptables. D'altra banda, arran dels canvis haguts en l'actitud de les organitzacions, així com dels stakeholders, en relació amb l'anomenada responsabilitat social corporativa, resulta prioritari analitzar com les noves propostes sobre la Informació No Financera-INF (que inclouen aspectes de tipus social, mediambiental, intangibles, personal, govern corporatiu, drets humans, corrupció, i suborn) derivades principalment de la Directiva 2014/95/EU es formalitzaran i a transformar-se en normes equivalents a les actualment existents sobre informació financera (les NIIF) a la UE. Aquests aspectes estan adquirint una importància molt notable, com revela el document de consulta "Sustainability Reporting" emés per la IFRS Foundation (2020), la fundació que tutela al IASB. En relació amb aquesta mena d'informació, podríem comparar la situació actual amb l'existent abans de 2005 en la qual no hi havia unes normes comptables/financeres úniques. Dels passos que es donen en els pròxims anys dependrà l'evolució de les INF.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Analizar tanto los efectos de la informacion financiera para orientar las normas contables, como el contenido y los impactos de la informacion no financiera para asi mismo orientar el desarrollo de estas normas. En relacion con la INF, tambien denominada informacion de sostenibilidad, se pretende contribuir al debate sobre su orientacion, ¿debe captar como a la empresa le afectan los aspectos sociales y medioambientales, es decir como estos aspectos se traducen en riesgos y oportunidades para la empresa?, tal y como propone la IFRS Foundation por ejemplo, o, ¿debe referirse al impacto de la empresa en los aspectos sociales y medioambientales que afectan a la Sociedad?, tal y como plantea la Directiva 2014/95/EU.
- En relacion con la INF resulta prioritario examinar los siguientes aspectos: ¿Cuales son las necesidades de informacion de los distintos interesados?, ¿es conveniente emitir normas?, o ¿es preferible dejar libertad a las entidades?, ¿deben las PYMES tambien informar de estos aspectos?, ¿que caracteristicas deberia tener la INF?
- Como complemento del analisis de las normas y su impacto, se pretende tambien examinar en que medida influye la informacion en el comportamiento empresarial.
- Informació financera i mercat de capitals.La provisió d'informació financera està àmpliament regulada. D'aquesta manera es pretén que els inversors prenguen les seues decisions d'una forma més fundada i amb això que el mercat de capitals funcione d'una forma més eficient. En aquesta línia d'investigació s'examina com reaccionen els inversors davant diferents maneres de presentar la informació i quines dades resulten més rellevants per a ells. És una línia d'investigació molt consolidada.
- Estratègia comptable.Donats els efectes econòmics que la provisió d'informació comptable/financera provoca, les organitzacions no hi són indiferents. Per aquest motiu adopten diferents estratègies informatives i fins i tot modifiquen les seues activitats reals per a evitar els efectes no desitjats que les normes poden provocar-los. D'igual manera duen a terme pràctiques de lobbisme per a influir davant els organismes emissors de normes per a així influir en el seu disseny. Com l'anterior, és una línia d'investigació consolidada.
- Divulgació d'informació no financera: social i mediambiental.En certa manera la divulgació d'informació no financera ha respost a la responsabilitat social de l'empresa derivada de l'existència d'un "contracte social". No obstant això, alguns estudis suggereixen que és causat més aviat per un interés per paréixer que al fet de ser socialment responsables. Davant els nous requeriments informatius relacionats amb la informació de tipus social i mediambiental, principalment, s'imposa una anàlisi exhaustiva de les necessitats dels usuaris i de quin pot ser l'impacte d'aquesta informació financera en les entitats obligades a això. Es tracta d'una línia d'investigació emergent.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| BEGOÑA GINER INCHAUSTI | Director-a | Universitat de València | Emèrit/a Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| FRANCISCA PARDO PEREZ | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| MIGUEL ARCE GISBERT | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| PALOMA MERELLO GIMENEZ | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| ARACELI MORA ENGUIDANOS | Col·laborador-a | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| BELEN GILL DE ALBORNOZ NNOGUER | Col·laborador-a | Universitat Jaume I | professor-a titular d'universitat |
- Actividades de contabilidad, teneduría de libros, auditoría y asesoría fiscal.
- Institut Interuniversitari d'Economia Internacional (IEI)
- Mercado de capitales, información, NIIF
- Información financiera, organización, normativa
- informacion no financiera, requerimientos
