El Consell Superior d’Arquitectura d’Espanya ha lliurat aquest dijous una placa distintiva a la Universitat de València per l’edifici de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació (antiga Facultat de Dret). L’edifici es troba en el registre de la Fundació Docomomo Ibérico que destaca l’experimentació en nous programes i formes, així com l’ús de nous materials i tecnologies poc assajats en edificis moderns que començaren a construir-se a partir de 1925. El lliurament de la placa coincideix amb la celebració del Dia Mundial de l’Arquitectura.
El rector Esteban Morcillo ha inaugurat la placa distintiva i ha assenyalat que aquesta obra “és un exemple d’una arquitectura que permet la reunió i la convivència, l’harmonia entre urbanitat i espais verds, que afavoreix la trobada de persones, la reunió i el lliure intercanvi d’opinions, reflexions i expressions”. El rector ha recordat les persones que han passat per aquestes aules i el confort del que han pogut gaudir amb un disseny com el que l’arquitecte Fernando Moreno Barberá ve preveure per a aquest espai de docència.
Per la seua banda, la degana de Dret, Elena Olmos, qui va estudiar en aquest edifici, ha expressat unes emotives paraules del seu pas pel centre tant com alumna com quan va començar de professora. La vicedegana d’Estudis de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Maria Jesús Perales, també s’ha referit a l’experiència dels estudiants de Filosofia i Ciències de l’Educació que van ocupar l’espai després de la seua restauració en l’any 2000.
L’antiga Facultat de Dret fou construïda entre 1959 i 1963 per l’arquitecte ceutí Fernando Moreno Barberá. Fou el resultat d’un antic projecte urbà -l’avinguda de València al Mar- i d’una llarga reivindicació de la Universitat de València que va obtindre un impuls decisiu després de la riuada de 1957. En 1958 la junta d’obres de la Universitat va reclamar la construcció d’un o dos edificis per als estudis de lleis i filosofia i lletres. La Facultat de Dret (actual Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació) fou la primera en construir-se i es va inaugurar en octubre de 1963.
L’edifici és, segons el president del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, Luis Sendra, i el degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Rafael Durá, un exemple d’artesana modernitat d’arrel europea dels anys trenta i quaranta amb influències de Le Corbusier i Mies van der Rohe, autors amb gran influència sobre l’arquitecte Moreno Barberá.
El de Filosofia i Ciències de l’Educació és un edifici obert, amb diferents volums que s’ajusten a les alineacions dels dos carrers que tanquen l’illa. Té un gran jardí d’accés i un altre espai obert en la zona posterior on se situa l’Aula Magna. Les seues façanes tenen una gran diversitat constructiva. El disseny dels elements interiors i exteriors, realitzat pel mateix arquitecte, es completa amb els panells artístics realitzats per Javier Clavo.
L’antic edifici ha sigut restaurat i reformat per a poder fer front als seus nous usos com a Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i està inclòs, des de 1996, en el Registre Internacional Docomomo.
Docomomo és la sigla de Documentation and Conservation Building, Sites and Neighbourhoods of the Modern Movement i correspon a l’organització internacional creada en 1990, amb l’objectiu d’inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern. La Fundació Docomomo Ibérico, amb seu a Barcelona, coordina des de l’any 1994 la consecució d’aquests objectius generals aplicats a Espanya i Portugal. En aquesta entitat participen quasi tots els Col•legis d’Arquitectes així com entitats dedicades a la divulgació de l’Arquitectura dels dos països.
Data d'actualització: 5 de d’octubre de 2012 08:21.
Llista de notícies
