Demostren que una proteïna humana pot desencadenar la malaltia de Parkinson

Isabel Fariñas.

Una recerca liderada pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en la qual ha participat la Universitat de València, ha demostrat que les formes patològiques de la proteïna α-sinucleïna presents en pacients morts amb malaltia de Parkinson són capaces d’iniciar i estendre en ratolins i primats el procés neurodegeneratiu que tipifica aquesta malaltia. La troballa, publicada en la portada de març d’Annals of Neurology, obri la porta al desenvolupament de nous tractaments que permeten detindre la progressió de la malaltia de Parkinson, dirigits a bloquejar l’expressió, la conversió patològica i la transmissió d’aquesta proteïna.

Estudis recents han demostrat que formes sintètiques d’α-sinucleïna són tòxiques per a ls neurones, tant in vitro (cultius cel·lulars) com in vivo (ratolins), i que poden propagar-se d’una cèl·lula a una altra. En canvi, fins ara es desconeixia si la capacitat patogènica d’aquesta proteïna sintètica podia fer-se extensiva a la proteïna patològica humana que es troba en els pacients amb Parkinson i, per tant, si era rellevant per a la malaltia en humans.

En el present estudi, dirigit pel doctor Miquel Vila, del grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR i membre de CIBERNED, i en el qual també han participat altres dos grups del CIBERNED (el liderat per la doctora Isabel Fariñas, Universitat de València, i el liderat pel doctor José Obeso, CIMA-Universitat de Navarra), així com un grup de la Universitat de Burdeos a França (doctor Erwan Bezard), els investigadors van extraure agregats d’α-sinucleïna de cervells de pacients morts amb la malaltia de Parkinson per a injectar-los en el cervell de rosegadors i primats.
 
Quatre mesos després de la injecció en ratolins, i nou mesos després de la injecció en monos, aquests animals començaren a presentar degeneració de les neurones dopaminèrgiques i acúmuls intracel·lulars d’α-sinucleïna patològica en aquestes cèl·lules, tal i com ocorre en la malaltia de Parkinson. Mesos més tard, els animals també presentaren acúmuls d’aquesta proteïna en altres àrees cerebrals a distància, amb un patró d’extensió similar al qual s’observa en el cervell dels pacients després d’anys d’evolució de la malaltia.
 
Segons el doctor Vila, aquests resultats indiquen que “els agregats patològics d’aquesta proteïna obtinguts de pacients amb malaltia de Parkinson tenen la capacitat d’iniciar i estendre el procés neurodegeneratiu que tipifica la malaltia de Parkinson en ratolins i primats”. Una troballa que, afegeix, “proporciona noves pistes sobre els possibles mecanismes d’inici i progressió de la malaltia i obri les portes a noves oportunitats terapèutiques”. Així doncs, el següent pas consistirà en averiguar com detindre la progressió i l’extensió de la malaltia, mitjançant el bloqueig de la transmissió cèl·lula a cèl·lula de l’α-sinucleïna, així com regulant els nivells d’expressió i detenint la conversió patològica d’aquesta proteïna.
 
Malaltia de Parkinson
La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d’Alzheimer. Es caracteritza per la pèrdua progressiva de neurones que produeixen dopamina en un regió cerebral (la substància negra del mesencèfal ventral) i la presència en aquestes cèl·lules d’agregats patològics intracel·lulars de la proteïna α-sinucleïna, anomenats cossos de Lewy. La pèrdua de dopamina cerebral com a conseqüència de la mort neuronal es tradueix en les manifestacions motores típiques de la malaltia, com la rigidesa muscular, els tremolors i la lentitud en els moviments.
 
El tractament més eficaç per a aquesta malaltia és la levodopa, un fàrmac pal·liatiu que permet restaurar la manca de dopamina. En canvi, a mesura que la malaltia avança, el procés patològic de neurodegeneració i acumulació d’α-sinucleïna s’estén progressivament més enllà del mesencèfal ventral cap a altres zones cerebrals. Com a resultat, es produeix un empitjorament progressiu del pacient i l’aparició de manifestacions clíniques no motores que no responen als fàrmacs dopaminèrgics. Actualment no existeix un tractament que evite, detinga o retarde l’evolució progressiva del procés neurodegeneratiu.
 

Data d'actualització: 8 de d’abril de 2014 10:04.

Llista de notícies