Llista de notícies

La Nau acull les exposicions 'Junts. Manolo Gil i Jacinta Gil (1945-1957)' (que es pot visitar a la Sala Martínez Guerricabeitia), i ‘Imaginary. Una mirada matemàtica’ (a la Sala Estudi General).

Manolo Gil va ser un dels representants més destacats de l’art d’avantguarda valencià durant el primer franquisme. Sota el seu lideratge artístic i la tutela del crític d’art Vicente Aguilera Cerni, va nàixer el Grupo Parpalló en 1956.

Comissariada per Juan Ángel Blasco Carrascosa, l’exposició que es pot visitar a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau de la Universitat fins al pròxim 22 d’abril, se centra en el període exacte comprès entre 1945 i 1957, des que tots dos artistes es van conèixer fins a la mort de Manolo Gil; anys durant els quals van viure junts però van dur a terme individualment els treballs artístics respectius.

L’obra pictòrica de Manuel Gil Pérez (València, 1925-1957) ha estat diverses vegades parcialment exposada a València, ja que després de l’antològica celebrada a l’IVAM (1995), comissariada per Pablo Ramírez, es va poder veure també a l’IVAM (2006) una exposició de la qual el mateix Juan Ángel Blasco Carrascosa va ser comissari i que relacionava la seua obra amb la de Rafael Pérez Contel. I que, així mateix, una àmplia selecció del conjunt dels treballs artístics de Jacinta Gil Roncalés (Benimàmet, València, 1917) va ser exposada a les Drassanes de València i a la Llotja del Peix d’Alacant (2000), també comissariada per Blasco Carrascosa. Aquestes exposicions prèvies no suposen un obstacle per a aquest projecte, ja que a través d’aquesta nova exposició es pot arribar a comprendre millor l’obra de tots dos artistes.

L’exposició consta d’un total de 43 obres i té com a tret especial, segons confirma Juan Ángel Blasco Carrascosa, comissari de l’exposició “que la major part de les obres no han estat exposades, o bé ja se’n van poder veure algunes fa molts anys”. Segons l’opinió de Blasco Carrascosa “Manuel Gil és sens dubte l’artista plàstic més rellevant de la renovació artística valenciana de postguerra i encara que va morir molt ràpid (d’una pancreatitis aguda, a l’edat de 32 anys), la seua memòria i el seu esperit continuen en Jacinta Gil”.

En la laboriosa tasca de recerca i localització de les peces artístiques que ara s’exposen, han prestat la seua col·laboració tant col·leccionistes particulars com institucions públiques i organismes culturals. Especialment provenen de Jacinta Gil, que no solament ha prestat l’obra de la seua col·lecció particular, sinó l’aportació documental cedida i la transmissió oral de records i experiències.

A més de les obres exposades, es mostren en vitrines –amb finalitat didàctica– deu planxes de gravat i una selecció de llibres sobre Manolo Gil i Jacinta Gil, especialment referits al període 1945-1957.

Sobre Manolo i Jacinta Gil, la relació de dos artistes

Es van conèixer l’any 1945 i des d’aleshores fins a la mort de Manolo Gil van caminar “junts” per la sendera de la vida i de l’art. Pintaven i escrivien. Ella, textos literaris; ell, reflexions teòriques sobre la seua pràctica artística.

A l’abril d’aquest mateix any van participar “junts” en la VI Exposició d’Art Universitari, on Jacinta obtingué la medalla de plata pel Autoretrat. Les seues obres respectives d’aquell moment –ombrívoles, entenebrides, i alhora intenses, indòcils– ja deixaven entreveure un posicionament de rebel·lia enfront dels criteris academicistes induïts per l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. En aquells opressius primers anys del franquisme, el “nou ordre” estètic havia conculcat, des de l’oficialitat del poder, qualsevol temptativa “d’avantguarda”.

A mitjan dècada dels anys quaranta va anar germinant cautelosament l’intent de conformació d’un nucli amb ànim d’actualització de “posada al dia”: la creació del valencià Grupo Z. En 1946, s’havia establert una connexió entre l’exigu grup d’artistes emergents desitjosos de “modernització”, i l’escultor Rafael Pérez Contel, i malgrat que aquest no formaria part d’aquest grup d’artistes més joves, sí l’encoratjaria. Aquest suport va ser determinant per als membres del Grupo Z, encara que les primeres relacions van ser veritablement tibants. Això no obstant, una vegada consolidat el lideratge de Manolo Gil en el Grupo Z, la relació entre tots dos es va normalitzar, i Pérez Contel va acceptar participar en sengles mostres col·lectives.

L’any 1950, Jacinta i Manolo es van casar i es van traslladar a Madrid. Posteriorment, la parella es va formar a l’estranger amb diverses beques (Londres, Roma, París…) per tornar definitivament a València en 1952. I comença la seua etapa muralista, amb treballs per a la taverna Casa Pedro, entre d’altres. En 1956, Manolo Gil entra en el recentment constituït Grupo Parpalló. Sens dubte, el crític Vicente Aguilera Cerni, coneixedor de l’obra de Manolo Gil, propicia que forme part d’aquest grup fundat, igual que altres grups de postguerra, per connectar la creació artística valenciana amb el panorama internacional després de la interrupció causada per la Guerra Civil. També Jacinta Gil va col·laborar en la fase fundacional del Grupo Parpalló. El 31 d’agost de 1957, Manuel Gil va morir d’una pancreatitis aguda.
 

EXPOSICIÓ 'IMAGINARY. UNA MIRADA MATEMÀTICA'

Crear imatges a través d’equacions, experimentar amb objectes matemàtics a través d’ulleres 3D, en definitiva, jugar i interactuar amb les matemàtiques per contemplar la bellesa de les xifres. La Universitat de València presenta al Centre Cultural La Nau el projecte expositiu Imaginary. Una mirada matemàtica, una exposició interactiva organitzada per la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME) amb motiu del seu centenari, en la qual es posen de relleu les diverses interrelacions entre les matemàtiques i l’art. Perquè les matemàtiques són belles i pràcticament tot (la forma d’una llima o d’un cor) pot expressar-se a través de números, de matemàtiques.

Es tracta de l’adaptació d’un projecte, del mateix nom, desenvolupat per l’Institut d’Investigació Matemàtica d’Oberwolfach (MFO) a Alemanya, i és el fruit de la participació internacional tant de matemàtics com d’artistes. El seu leitmotiv és la imatge com a lloc d’encontre entre la realitat imaginada i la visualització concreta dels objectes matemàtics abstractes. L’exposició es pot contemplar -i allò més important interactuar amb ella- fins el pròxim dia 5 de febrer.

Segons Sebastià Xambó, el comissari d’aquesta mostra, “sovint sentim tòpics sobre la complicació de les matemàtiques, però és ben cert que elles ens ajuden a entendre la complexitat del món que ens envolta d’una manera senzilla”. Amb aquesta mostra pretenem “donar una visió amigable de les matemàtiques i s’aconsegueix a través de diversos fils conductors, depenent del bagatge de cadascú” i recorda que aquesta exposició no termina a la sala, ja que els diversos programes mitjançant els quals el públic pot interactuar amb les matemàtiques poden descarregar-se des de casa, i que a més les creacions del públic (a la sala hi ha impressora) poden participar en el concurs RSME-Imaginary (vegeu la pàgina web de la RSME per als detalls).

Xambó subratlla que “no és necessari ser matemàtic per aconseguir-ne resultats, per veure com una fórmula matemàtica pot assemblar-se a un objecte del nostre entorn i per observar-ho de manera immediata” mitjançant les quatre pantalles instal·lades a la sala, que ofereixen la possibilitat d’experimentar amb els cincs programes interactius de visualització matemàtica.

Juan José Nuño, catedràtic de Geometria i Topologia de la Universitat de València i coordinador d’Imaginary a València (aquesta mostra té un caràcter itinerant) destaca que ja han confirmat la visita a l’exposició més de 100 grups de secundària i batxillerat, que podran gaudir amb una visió de les matemàtiques “més pròxima a la realitat i podran comprovar també que matemàtiques i art tenen molt en comú”.

El públic està convidat a mirar l’exposició “amb ull matemàtic” des de la perspectiva que més li puga seduir: deixant-se captivar per les formes de les figures, atenent als suggeriments que desperten en la seua imaginació; participant en el diàleg entre geometria i àlgebra, aprenent a llegir les propietats d’una forma, com ara les simetries, en la seua equació; o desafiant el món de les singularitats, punts especials on les figures són rudes i tallants com el tall de la navalla o la punta d’una agulla, descobrint alguns dels misteris dels conceptes que impliquen.

L’exposició consta de tres parts diferenciades:

Una primera part, estàtica, que compren una quarantena d’obres d’art contemporani generades a partir de principis matemàtics.

La segona és una part interactiva, dinàmica, la qual ofereix diversos programes interactius de visualització matemàtica. Aquests programes faciliten l’exploració autònoma o guiada d’un ric univers de belles formes que poden ser usats en els centres d’ensenyament o pels particulars, i que es poden descarregar gratuïtament des de www.rsme-imaginary.es.

Surfer
Programa que permet crear i visualitzar fàcilment imatges de superfícies algebraiques reals. Està desenvolupat per la Universitat Tècnica de Kaiserslautern i l’Institut d’Investigació Matemàtica d’Oberwolfach per a aquesta exposició.

j-Reality
Desenvolupat a la Universitat Tècnica de Berlín. És un entorn de realitat virtual controlat com si fos un joc de consola, on els usuaris poden moure’s en relació a l’objecte seleccionat, fins i tot introduir-s’hi, i percebre’l com si fora un objecte "real".

Morenaments
Morenaments permet pintar i jugar mosaics plans d’acord amb les 17 maneres que existeixen d’enrajolar un pla.

Cinderella
Amb Cinderella es pot experimentar d’una manera immediata amb una àmplia mostra de possibilitats, com ara construccions geomètriques, simulacions físiques fractals, simetries o caos.

3D_XplorMath
Desenvolupat pel consorci 3D_Xplor_Math. Té un extens repertori de possibilitats per a visualitzar i estudiar objectes matemàtics, especialment corbes i superfícies. Innombrables objectes, animacions i possibilitats inviten a l’usuari, fins i tot amb l’opció d’usar ulleres 3D!

La tercera part, que podríem anomenar de patrimoni geomètric universitari, compren un primer bloc constituït per una interessant col·lecció de figures geomètriques de finals del segle XIX i principis del XX, recentment restaurades i pertanyents a la Universidad de Zaragoza. I al segon bloc es presenta una acurada selecció d’art contemporani (José María Yturralde, Lucio del Pezzo, Eusebio Sempere, Joaquín Michavila i Amadeo Gabino) de la col·lecció Martínez Guerricabeitia.

Data d'actualització: 21 de de desembre de 2011 07:52.