Un estudi de la Universitat de València, publicat recentment en Journal of Geophysical Research, anuncia que la resistència dels boscos amazònics a l'estrès tèrmic podria estar afeblint-se, amb el consegüent risc d'acceleració de l'escalfament global. L'estudi, que arriba a aquesta conclusió després d'avaluar els efectes de les sequeres de 2005 i 2010 en els boscos tropicals de l'Amazones, procedeix de la Unitat de Canvi Global del Laboratori de Processat d'Imatges (LPI), en el Parc Científic de la Universitat de València.
La selva amazònica representa al voltant del 50% dels boscos tropicals del món. Suposen un component clau del cicle global del carboni, de manera que els canvis que es produeixen en aquests boscos poden afectar la concentració de CO2 en l'atmosfera i per tant el propi canvi climàtic.
Un dels factors més determinants del canvi climàtic sobre la regió amazònica són les sequeres severes, fenòmens que es produeixen per un augment en la temperatura del mar, en particular en la zona est de l'Oceà Pacífic, i que es coneixen popularment com El Niño.
No obstant això, al llarg de l'última dècada –en 2005 i 2010–, s'han produït dues sequeres extremes i anòmales – les més grans de l'últim segle– que no van associades a un augment de la temperatura del mar en l'oceà Pacífic, sinó a un augment de la temperatura del mar en l'oceà Atlàntic.
Nombrosos estudis han analitzat en els últims anys l'efecte de les sequeres sobre el “verdor” dels boscos amazònics mesurat amb dades de satèl·lit, però són escassos els treballs que han analitzat el paper de les anomalies tèrmiques.
La Unitat de Canvi Global pertanyent al Laboratori de Processat d'Imatges (LPI) acaba de realitzar un estudi de les anomalies en la temperatura dels boscos amazònics en les últimes dècades, utilitzant dades climàtiques (de 1980 a 2012) i dades de satèl·lit (de 2000-2012). El treball ha estat realitzat pels investigadors Juan Carlos Jiménez-Muñoz i José Antonio Sobrino, ambdós de la Universitat de València, amb la col·laboració de Cristian Mattar (Universitat de Xile) i Yadvinder Malhi (Universitat d'Oxford).
L'estudi analitza les anomalies de temperatura en els anys 2005 i 2010 (quan van tenir lloc les sequeres extremes) i observa si va haver-hi altres anys amb escalfament anòmal, analitzant també quines regions de l'Amazònia van patir un major escalfament i la influència de la temperatura del mar sobre aquest escalfament.
Els resultats mostren, sorprenentment, que les anomalies tèrmiques positives (escalfament) no es van produir únicament en els anys de sequera 2005 i 2010, sinó que pràcticament es van mantenir fins al mateix 2012.
L'anàlisi de tendències en temperatura mostra un escalfament estadísticament significatiu en l'última dècada (2000-2012), cosa que no s'observa en dècades anteriors (1980-2000).
Les regions més afectades per aquest escalfament recent es troben en la zona sud-est, coincidint amb l'anomenat “arc de deforestació”, que inclou les regions brasileres de Rondonia, Mato Grosso i Pará, on les pràctiques de deforestació han estat més agressives en els últims anys
S'observa, a més, que l'escalfament anòmal està relacionat amb irregularitats tèrmiques de la temperatura del mar, tant de la zona est de l'oceà Pacífic com de la zona tropical de l'oceà Atlàntic, sent aquesta última regió la que major influència ha tingut en els últims anys, en els quals no s'ha produït fenòmens severs d’El Niño.
Encara que sempre s'ha considerat que els boscos tropicals de l'Amazones posseeixen una extraordinària resistència a les condicions d'estrès hídric (com ocorre per exemple durant una sequera), els resultats mostrats en aquest estudi, juntament amb altres estudis en els quals s'ha observat una pèrdua de biomassa i fins i tot una parada temporal del bosc com a embornal de carboni durant les sequeres de 2005 i 2010, suggereixen que la resistència dels boscos amazònics a l'estrès tèrmic podria estar afeblint-se.
L'escalfament sostingut durant aquests últims anys, juntament amb les prediccions d'alguns models climàtics d'una major freqüència de sequeres severes i fins i tot d'un canvi del bosc tropical a sabana, representen un risc per a l'acceleració de l'escalfament global, si bé es necessita d'una major anàlisi en els pròxims anys amb la finalitat d'observar si aquest escalfament recent es manté o bé es tracta d'un fenomen transitori.
Dades de l'article:
“Spatial and temporal patterns of the recent warming of the Amazon forest”
Juan C. Jiménez-Muñoz, José A. Sobrino, Cristian Mattar, Yadvinder Malhi
Journal of Geophysical Research: Atmospheres, vol. 118, 5204-5215, 2013.
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jgrd.50456/abstract
Data d'actualització: 7 de d’agost de 2013 09:05.
Llista de notícies
