L'educadora social i Màster de Gènere i Polítiques d'Igualtat de la Universitat de València Sara Vierna Fernández acaba de presentar la investigació «Neo-princesas de tocador». Un treball que analitza les conseqüències per a la igualtat entre dones i homes que té la proliferació d'empreses d'oci infantil dirigides a xiquetes de 4 a 12 anys que recreen un món de princeses immerses en luxe i glamur, acompanyat d'uns serveis de cura estètica que simulen un saló de bellesa infantil.
En aquest informe, Vierna Fernández adverteix de la importància del joc com un dels principals motors d'aprenentatge dels rols de gènere en la infància. En paraules de l'autora «en aquests espais les monitores, mitjançant el joc, converteixen a les xiquetes en princeses o models, les maquillen, pentinen, els fan la manicura. Es recrea tot un ritual de bellesa i a les xiquetes els arriba un missatge clar: el físic és tan important que el teu dia especial, per exemple, el teu aniversari, ho celebres dedicant-ho a ell. Aquest missatge, encara que no és intencionat, cala profundament en els futurs estats d'autoestima en l'adolescència i edat adulta podent accentuar diversos trastorns psíquics».
En la investigació s'indaga teòricament sobre la funció que compleix l'activitat lúdica en el desenvolupament cognitiu i social de la infància. I és que, les xiquetes i els xiquets aprenen a pensar i a pensar-se, a construir i a construir-se, a situar i a situar-se socialment, a percebre i autopercebre’s i a desenvolupar el llenguatge a través del joc.
En aquest sentit, la investigació planteja l'estreta relació existent entre el joc de rols i l'assumpció d'una identitat de gènere determinada en la infància. El joc simbòlic ocupa un paper clau i encara que no és l'única causa, sí és un procés que potencia l'encarnació d'aquest model que subordina l'univers femení al masculí, atorgant al primer característiques com la bellesa, l’emocionalitat, la cura, la passivitat, situant-ho en un espai principalment domèstic i al segon l'agressivitat, la competitivitat, el poder, el valor, l'acció, situant-ho en un espai primordialment públic.
Culte a la bellesa de les xiquetes
El culte a la bellesa de les xiquetes, és un dels factors que més es manifesten en el joc feminitzat. Aquest element és l'eix central d'aquesta investigació centrada en l'empresa d'oci infantil Princelandia que conclou la submissió predominant en els discursos de les mares sobre la visió sexualitzada del fenomen lúdic. Segons Vierna Fernández, “totes les mares sense excepció consideren positiu per al desenvolupament psicosocial de les seues filles, els valors tradicionalment femenins que inculca l'empresa Princelandia a través del joc sexuat.” Un joc que produeix i reprodueix estereotips sexistes.
En segon lloc, en relació a la mística de la bellesa, les mares i l'empresa conceben la cura de la imatge personal com un element d’empoderament femení inherent a la identitat de gènere tradicional de les xiquetes i dones. Així, manifesten la positivitat del joc de princeses en el desenvolupament psicosocial de les seues filles, entenent-ho com un factor que realça la seua feminitat tradicional relacionada primordialment amb el culte al cos femení. És per açò que el tipus d'activitats que es realitzen en aquests espais se centren en el cos i en la bellesa on les monitores cobreixen a les xiquetes de tractaments per a poder ser valorades per les seues mares.
Segons l'autora, aquest tipus d'oci promociona una sexualització del joc, la recreació d'un món principesc ple de glamur, luxe i bellesa que espenta a les xiquetes a l'esclavitud d'ajustar-se a un model impossible i inhumà i que pot fer emmalaltir a les persones, fent-les vulnerables als trastorns de la conducta alimentària i a un altre tipus de psicopatologies.
Data d'actualització: 29 de de maig de 2014 10:30.
Llista de notícies
