Un equip de científics l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) i del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València ha realitzat la primera caracterització de pigments de les plaquetes de la Cova Parpalló de Gandia, una col·lecció referent en l’àmbit europeu pel volum de material que aglutina i l’ample període cronològic que cobreix, més de 10.000 anys. Mitjançant tècniques no destructives, els investigadors han demostrat que els colors negres de les pintures es van aconseguir al Paleolític amb carbó i terres amb òxid de manganès.
Les troballes del jaciment prehistòric de la Cova Parpalló, un dels més importants de la península, estan formades per gravats i pintures en més de 5.000 plaquetes i mostren l’expressió cultural de les poblacions caçadores i recol·lectores del Paleolític superior de la franja mediterrània peninsular. I per a analitzar els materials pictòrics, realitzats amb una paleta de colors bàsica (negre, vermell i groc), els científics van fer servir tècniques no destructives portàtils, com ara l’espectrometria EDXRF i la espectrocolorimetria, a fi d’evitar el deteriorament dels pigments i d’estudiar i controlar l’evolució temporal de les seues coordenades cromàtiques i contribuir a la seua conservació. “Hem estudiat, en primer lloc, els colors negres de les pintures per a fer la primera caracterització i s’ha posat de manifest una alta proporció de motius figuratius fets amb carbó vegetal, l’ús de negres de manganès i l’absència de pigments basats en negre d’os calcinat”, exposa el professor Clodoaldo Roldán de l’ICMUV, ubicat al Parc Científic de la Universitat de València.
La llarga seqüència temporal de la col·lecció Parpalló és única per a establir les característiques de l’art paleolític del sud-oest d’Europa, especialment en els períodes que corresponen al Solutrense, i ha permès matisar la idea d’una evolució lineal de l’art paleolític, al mateix temps que ha contribuït a definir la importància d’estudiar els processos culturals de caràcter regional. “Els resultats obtinguts confirmen que en aquest jaciment es van utilitzar les mateixes tècniques i colorants que s’han assenyalat fins a ara en els anàlisis de figures parietals pintades de la mateixa cronologia. Aquesta coincidència resulta molt interessant, ja que constitueix un argument a favor de la similitud dels procediments emprats durant el Paleolític en l’art moble i en l’art parietal”, assenyala Roldán. Els tipus de matèria colorant empleada en les plaquetes de Parpalló s’han documentat en altres conjunts parietals de període premagdaleniense, com és el cas de Pech Merle (Cabrerets, França) o la Cova de la Pileta (Benaojan, Màlaga).
El treball s’ha estructurat en tres fases: l’adquisició de dades experimentals, que es va realitzar in situ en el Museu de Prehistòria de València (dipositari de la col•lecció) al llarg de 2011; l’anàlisi de les dades experimentals i l’elaboració de conclusions referides als pigments negres, la qual es va desenvolupar al llarg de 2012; i l’estudi de dades experimentals corresponents als pigments vermells i grocs, que actualment està en fase de realització.
El Grup d’Arqueometria de l’ICMUV i el Grup d’Investigació Arqueologia del Quaternari del Departament de Prehistòria i Arqueologia, liderat pel professor Valentín Villaverde, tenen en projecte investigacions centrades en el Paleolític mitjà i superior del Mediterrani espanyol, els objectius del qual són, entre uns altres, la caracterització de les matèries primeres i els seus sistemes de gestió, la definició de les cadenes operatives lítiques i òssies i la caracterització dels colorants trobats en els jaciments i dels processos relacionats amb la seua utilització en la decoració parietal, d’objectes o adornaments corporals.
TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’ART
D’altra banda, el mateix equip d’investigadors de l’ICMUV de la Universitat de València, dirigit per Clodoaldo Roldán, també ha publicat a la revista Radiation Physics and Chemistry els resultats de l’anàlisi del Tríptic de Pentecosta (segle XVI) de l’Església de Sao Pedro Miragaia d’Oporto. Aquest últim treball, com indica el científic, és un clar exemple de col·laboració interdisciplinar: “la portabilitat dels espectròmetres EDXRF, unida al caràcter no destructiu de la tècnica, constitueix una excel·lent eina de suport per a conservadors i restauradors d’art”. En el cas que ens ocupa, la tasca de restauració ha implicat una estratègia d’intervenció compatible amb els materials pictòrics identificats en zones originals (carbonat càlcic, blanc de plom, ocres vermells i grocs, vermell vermelló i blaus i verds basats en compostos de coure) i els identificats en restauracions portades a terme a principis del segle XX (verd de crom, blau cobalt, vermell de cadmi i blanc de zinc).
Més informació:
www.uv.es/cdciencia
Data d'actualització: 21 de de gener de 2013 07:00.
Llista de notícies
