La professora titular de Dret Civil i cap d’iniciatives en matèria de prevenció de la violència masclista en la Universitat de València, Sonia Rodríguez de Llamas, clarifica algunes preguntes sobre les situacions dels règims de visites de menors, una de les qüestions que més incomoda les dones víctimes de violència de gènere.
La professora de la Facultat de Dret, Sonia Rodríguez de Llamas, analitza l’impacte de gènere de la crisi COVID-19 centrant-se en la violència de gènere davant la situació d’alarma que estem vivint i que genera malestar, inquietud i intranquil·litat en les dones víctimes de violència masclista. De fet, una de les preguntes que genera més desassossec en aquestes dones és, segons la professora Rodriguez de Llamas, en quina situació queden els règims de visites dels seus fills i les seues filles menors quan ja no conviuen amb el maltractador. “No troben una resposta clara perquè realment no existeix. La solució de cada cas, depèn de cada cas concret”, explica la professora.
Sonia Rodríguez de Llamas recomana com a instrument per donar algunes pautes a les dones víctimes de violència de gènere la guia que ha publicat el Ministeri d’Igualtat sobre protecció de dones víctimes de violència de gènere derivada de la situació de l’estat d’alarma i del confinament.
En aquesta guia, s’explica que les dones poden sol·licitar la suspensió del règim cautelar de visites valorant el risc que pot córrer la salut dels menors com a conseqüència dels intercanvis. 'Una cosa és que les dones puguem demanar eixa suspensió, i altra molt diferent, afegeix la professora Rodríguez de Llamas, és que un jutge li la puga concedir'. En tot cas, conclou la professora, ha de prevaldre sempre l’interés superior del menor que s’ha de concretar en el dret a preservar la seua salut per damunt dels desitjos dels progenitors.
Sonia Rordíguez de Llamas és coautora del llibre de recent publicació «Menores en disputa. Custodia. Visitas y Patria Potestad en la Comunitat Valenciana», un treball encarregat a la Universitat de València per la Generalitat Valenciana en el marc del pacte valencià contra la violència de gènere i en el qual aborda la manca de protecció dels menors en els processos de violència de gènere així com la necessitat d’incorporar la mirada de gènere en els procediments judicials.
