Amb motiu del 40 aniversari del seu naixement, l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF) ha inaugurat, en La Nau de la Universitat de València, l’exposició ‘40 Anys d’Acció Humanitària Independent’, que repassa la història de l’organització medicohumanitària i els principis que han guiat el seu treball durant les últimes dècades. La mostra fotogràfica es podrà visitar fins al 26 de febrer i consta de 30 fotografies que mostren l’assistència a poblacions en situació precària i víctimes de conflictes armats, desplaçaments forçats, malalties endèmiques i epidèmiques o catàstrofes naturals.
Tal com explica l’exposició, MSF va nàixer l’any 1971 per iniciativa d’un grup de metges i periodistes, frustrats alguns perquè l’organització en què treballaven els impedia prestar testimoni sobre el genocidi dels ibo a Biafra (Nigèria, 1968), altres per la ineficàcia amb què van ser ateses les víctimes de les inundacions de 1970 al Pakistan oriental (actual Bangla Desh): defensaven una acció mèdica independent d’interessos polítics o econòmics, que acudira allà on les poblacions víctimes de situacions d’emergència ho requeriren per prestar assistència i testimoniatge.
Hui, MSF és una de les principals organitzacions humanitàries independents del món, i lamentablement té poques coses a celebrar, ja que les crisis a què respon en l’actualitat recorden molt les primeres emergències en què l’organització va intervindre fa 40 anys. L’objectiu ha sigut sempre el mateix: preservar la vida, alleujar el sofriment i restablir la dignitat de les persones en períodes en què la seua supervivència està amenaçada, treballant des de principis com la independència, la neutralitat, la no-discriminació, i conviccions com el professionalisme, la innovació i la transparència.
L’exposició consta de 30 fotografies, que abracen la història de MSF a través d’alguns dels principals contextos en què ha intervingut al llarg de les últimes quatre dècades, durant les quals ha prestat assistència a poblacions en situació precària i víctimes de conflictes armats, desplaçaments forçats, malalties endèmiques i epidèmiques, catàstrofes naturals, violència social i exclusió de l’atenció sanitària, als cinc continents.
La mostra obri una finestra als conflictes de l’Afganistan, Líban, Territoris Palestins, l’Iraq, Colòmbia, Bòsnia, Txetxènia, Somàlia, Darfur o la República Democràtica del Congo, entre d’altres, així com al genocidi de Rwanda, les fams d’Etiòpia i Angola, el terratrèmol i posterior epidèmia de còlera d’Haití, l’huracà Mitch a l’Amèrica Central, el tsunami del sud-est asiàtic, i a crisis relacionades amb pandèmies, brots epidèmics i malalties oblidades com el VIH/sida, la febre hemorràgica Marburg, la meningitis o la malaltia de Chagas.
D’aquestes crisis i del treball del personal de MSF per atendre els qui les van patir, en van ser testimonis prestigiosos fotògrafs com Sebastião Salgado, Juan Carlos Tomasi, Bruno Stevens, Bruno Barbey, Olivier Jobard, Roger Job, Eric Bouvet i John Stanmeyer, o agències com Gamma, Magnum, Cosmos, Moment, Sipa Press i VII, que van contribuir amb el seu treball a lluitar contra l’oblit polític i mediàtic que des de fa dècades cobra un alt preu en vides humanes i sofriment arreu del món.
“Algunes de les crisis en què MSF intervé en l’actualitat fa dècades que estan obertes, com els conflictes de Somàlia, l’Afganistan o Colòmbia; malalties mortals, per bé que tractables, com la sida o la malària, estan enquistades, i la comunitat internacional continua donant mostres d’ineficàcia en la resposta a catàstrofes naturals, així és que malauradament l’ajuda humanitària independent és hui més necessària que mai”, va manifestar la delegada de MSF a València, Mila Font, durant la inauguració de l’exposició.
Al llarg d’aquestes quatre dècades, l’accés a les poblacions sempre ha sigut difícil; malgrat això, MSF constata que, actualment, el respecte per les intervencions humanitàries s’ha reduït encara més, de manera que cada vegada resulta més complex negociar la presència dels equips i preservar la seguretat dels projectes en entorns volàtils. Les amenaces no provenen únicament de l’obstaculització i l’assetjament sobre el terreny, sinó de preocupants estratègies de manipulació i politització de l’ajuda humanitària en benefici d’altres interessos que no són els de les poblacions necessitades d’ajuda urgent.
L’any 2010, MSF comptava amb 27.650 treballadors en 430 projectes en 60 països, dels quals 25.185 treballadors són nacionals (contractats al país d’intervenció) i altres 2.465 treballadors són expatriats. En aquest període van realitzar més de 7,3 milions de consultes mèdiques, amb 362.000 pacients hospitalitzats i 58.300 intervencions quirúrgiques, i van atendre 370.000 infants amb desnutrició aguda, van tractar contra la malària 1,6 milions de persones i contra el còlera, 174.200. A més a més, es va proporcionar teràpia antiretroviral a 183.800 pacients amb VIH/sida. Altres intervencions d’emergència van suposar la vacunació de 4,5 milions de persones contra el xarampió i 1,3 milions contra la meningitis.
Aquest treball, així com el que s’ha realitzat al llarg dels últims 40 anys, no hauria estat possible sense el suport de la base social de MSF: actualment, l’organització compta amb més de 5 milions de socis i col·laboradors a tot el món, dels quals n’hi ha més de 565.000 a Espanya, que garanteixen que el 90% dels fons de l’organització siguen d’origen privat i, per tant, que MSF puga prestar una assistència humanitària independent, immediata i aliena a les agendes polítiques, i denunciar sense interferències les situacions que pateixen les poblacions que assisteix. A València compta amb 15.666 socis i col·laboradors, d’un total de 30.216 a tota la província de València (46.385 en el conjunt de la Comunitat Valenciana).
Data d'actualització: 1 de de febrer de 2012 08:00.
Llista de notícies
