La Universitat de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques han presentat aquest dimecres a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat, l’exposició permanent 'Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, 2. Medicina i societat'. A la inauguració han assistit Esteban Morcillo, rector de la Universitat; Federico Pallardó, degà de la Facultat de Medicina; María Luz López, directora de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero; i els dos professors de Medicina i comissaris de l’exposició, José Luis Fresquet i Carla P. Aguirre.
El rector Esteban Morcillo ha assegurat durant la seua intervenció que “som una de les facultats més antigues d'Espanya, una de les facultats de medicina més prestigiosa de l'estat espanyol i som referent en l'àmbit docent i com en la investigació i també en la transferència de coneixement”. El rector ha demanat a la societat que “veja a la universitat en tota la seua magnitud: no solament ha de veure'ns com un centre de formació superior perquè som generadors de coneixement, produïm ciència i la difonem, i el nostre compromís amb la societat ens vincula amb la producció de pensament, de cultura crítica”.
Per a Esteban Morcillo, és necessari “no oblidar el compromís de la Universitat de València amb la societat i avui més que mai, en aquesta situació de crisi financera amb greus implicacions socials, cal posar en valor que tenim una magnífica universitat pública, una magnífica sanitat pública”.
La mostra, que exhibeix una àmplia selecció de més de dues-centes peces de la col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, suposa, així mateix, la presentació d’un nou espai expositiu de la Facultat de Medicina i Odontologia, pensat especialment per a la recerca i la docència del professorat. De la mateixa manera, aquesta exposició és complementària de la Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, 1. Ciència i societat, inaugurada el mes de desembre passat al Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la UVEG i el CSIC).
El públic podrà analitzar el desenvolupament de la medicina contemporània, la qual cosa inclou, per exemple, la informació relativa a l’epidèmia de còlera que va afectar València (1885) i les investigacions sobre la primera vacunació massiva d’aquesta malaltia bacteriana duta a terme, a la nostra ciutat, pel metge català Jaume Ferran. Destaca el gravat del mapa itinerari del còlera a Espanya (1832) o els importants materials relatius a l’estada de Santiago Ramón y Cajal a la nostra ciutat, com ara el seu quadern manuscrit o diverses fotografies fetes per ell. Entre els instruments que s’hi exposen figuren un aparell portàtil de raigs X (segle XIX), un cerebròtom del començament del segle XX per fer talls al cervell, una butaca d’odontologia amb pedals o una prestatgeria de cranis.
Aquesta col·lecció va nàixer a mitjan anys setanta gràcies al treball del professor José María López Piñero. El modest nucli inicial era compost pels pocs objectes i instruments que es van poder reunir de la Facultat. Amb el temps va créixer, en gran manera per les donacions desinteressades de particulars i d’institucions.
La intenció del professor López Piñero, en crear la col·lecció, a més de salvaguardar el patrimoni, era equiparar-nos amb els millors instituts d’història de la medicina europeus d’aquella època. En quasi tots es tenien molt en compte les fonts materials i les iconogràfiques, a més de les impreses, d’arxiu, les de transmissió oral i d’observació directa. Per tant, la idea inicial en crear la col·lecció va ser que servira tant per a l’ensenyament com per a la investigació. En l’actual situació de profunda crisi i canvi de valors, moltes d’aquestes col·leccions institucionals que van ser modèliques en la seua època estan mortes, a punt de morir o sostingudes sota mínims. Per això la importància que la Universitat de València aposte per una solució diferent, obrint als estudiants, als investigadors i al públic en general el coneixement al seu destacat patrimoni.
Els materials que s’exposen volen mostrar, d’una banda, una selecció d’aquest patrimoni cientificomèdic i de l’altra, il·lustrar les principals fites de la medicina valenciana i de la seua Facultat de Medicina. Les dues grans tradicions valencianes han estat la morfologia i la terapèutica. Per això, l’exposició comença amb la primera, que fa referència al moviment vesalià a la nostra ciutat, a l’atles de Crisòstom Martínez, a l’obra iniciada per Gómez Alamá i al treball de Santiago Ramón y Cajal a València. L’altra gran línia de treball valenciana, el darwinisme i la terapèutica, s’exposa a l’IHMC López Piñero.
D’altra banda, la cirurgia també ha gaudit a València d’una llarga tradició que es remunta fins i tot al període anterior en què es va fundar la Universitat. Així, es mostra com era abans i després del període que s’ha anomenat “revolució quirúrgica”. Es descriu la manera en què l’anestèsia, l’hemostàsia, l’antisèpsia i l’asèpsia van anar penetrant al nostre entorn. La mostra analitza després la constitució de les especialitats medicoquirúrgiques: l’oftalmologia, l’obstetrícia i ginecologia, l’otorinolaringologia i la urologia. També integra l’odontoestomatologia. Finalment, com a apartat útil per a la docència s’ha incorporat una vitrina sobre l’evolució humana per analitzar d’aquesta manera les lesions més característiques de la paleopatologia (estudi de les malalties en l’antiguitat a través de les restes òssies).
L’exposició Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, 2. Medicina i societat estarà oberta al públic del dilluns al divendres, de 10 a 20 hores, a la segona planta del Deganat de la Facultat de Medicina (Universitat de València).
Data d'actualització: 6 de de juny de 2013 08:00.
Llista de notícies
