En 2003 es va crear l'ETSE per a agrupar les titulacions d'enginyeria impartides des d'algunes facultats del campus. Dos anys més tard, en 2005 Francisco Candel i Luis Carratalá redactaven el projecte per a la nova escola, que es va inaugurar en 2011. Es proposa un conjunt de desenvolupament horitzontal, que contrasta amb la verticalitat i el caràcter compacte que predomina en els edificis docents del campus. L'edifici es concep amb una estructura modular, formada per cinc pavellons longitudinals disposats en paral·lel. Aquests blocs se separen entre si mitjançant jardins arbrats que afavoreixen la il·luminació natural dels espais interiors. El primer d'ells alberga la direcció de l'escola, secretaria i espais administratius. Els quatre edificis restants, d'idèntic disseny, dediquen els dos nivells inferiors a aules i laboratoris docents, mentre que les dues últimes plantes estan ocupades per laboratoris d'investigació i departaments. Un eix transversal, que parteix de l'accés principal, comunica tots els blocs mitjançant carrers articulats en diferents nivells. En el nivell inferior es conforma una àmplia plaça oberta a manera d'àgora, on se situa la cafeteria i altres espais comuns per a ús de l'alumnat. Aquesta concepció modular, tan del gust modern, possibilita un creixement posterior afegint nous cossos d'edificis sobre el solar posterior disponible, la qual cosa permet mantenir la unitat formal i constructiva de tot el conjunt.

La planta longitudinal, la situació de les circulacions verticals en els extrems i l'ús de l'estructura metàl·lica en els alçats atorga una gran flexibilitat a l'hora d'articular i compartimentar els espais interiors segons les necessitats. En l'exterior es combinen els murs de formigó blanc amb amplis finestrals continus que recorren les façanes en tota la seua longitud. Aquests, alhora que contribueixen a remarcar l'horitzontalitat dels volums construïts, permeten establir una agradable relació visual amb les zones enjardinades exteriors.

En la façana del pavelló de direcció, que dóna a la via pública, i en les dues plantes superiors dels quatre cossos restants, les finestres es cobreixen amb planxes metàl·liques microperforades, que permeten una bona il·luminació i al seu torn regulen el clima en filtrar el pas del sol.