Aquest singular edifici, inaugurat en 1996, tanca pel costat oest el primer recinte del campus projectat en 1972. Es va construir per a albergar els laboratoris de les facultats del campus i els serveis d'investigació de la Universitat. Les seues característiques arquitectòniques guarden relació amb el paper atorgat com a façana del recinte universitari, atenent la seua localització, la forma de la planta i el seu alçat.

Un dels aspectes que li confereixen certa originalitat és la planta en arc, que s'adapta a la morfologia que adopta el límit de la parcel·la on s’ubica. La seua situació en desnivell possibilita la construcció d'un semisoterrani, sobre el qual s’alcen les cinc plantes que composen el volum principal, una sisena retirada i la coberta, on s'instal·len els telescopis de l'Observatori Astronòmic.

Les façanes es caracteritzen per la uniformitat en l'ús del revestiment de pedra i les seqüències d'obertures horitzontals que li confereixen un caràcter marcadament racionalista. En elles destaca l'absència de qualsevol element superflu o ornamental. L'accés des del carrer es realitza per una gran rampa que salva el desnivell existent, per a donar pas a un espai obert que travessa l'edifici, on s’obrin les entrades a banda i banda.

La distribució interna de l'immoble respon a una gran senzillesa i claredat compositiva. Les circulacions horitzontals s'estableixen en cadascuna de les plantes mitjançant un corredor central, que permet distribuir a banda i banda laboratoris, despatxos i espais de treball. Les circulacions verticals se situen al costat de l’hall, i a la meitat de cadascun dels corredors. En els extrems es disposen sengles muntacàrregues per al servei dels laboratoris. Les conduccions de les instal·lacions, extractors, etc., discorren per l'interior de l'edifici a través d'unes caixes verticals, la qual cosa permet alliberar les façanes de la seua presència com és habitual en altres edificis del campus i a l’hora mantenir la unitat amb la qual van ser projectades.