En 1972, davant l'increment de la demanda i la major especialització en els estudis universitaris, sorgeix la necessitat de construir un nou campus on situar quatre facultats de ciències que, projectades per Vicente Pastor, es van inaugurar en 1977. Més tard es va plantejar la dotació d'una biblioteca especialitzada, que es va construir en l’extrem sud del campus, separada dels edificis docents.

La Biblioteca de Ciències té una estructura volumètrica ben definida, que parteix d'un esquema axial en forma de creu grega, on es troben els accessos i les circulacions. Quatre prismes quadrats s'alcen sobre un espai central obert a totes les plantes. D'aquesta manera es crea un conjunt arquitectònic caracteritzat per la simetria, l'equilibri i la claredat compositiva; pervivència dels valors clàssics, atemporals, en l'arquitectura moderna, que li atorguen una certa monumentalitat.

Es mantenen a la vista l'estructura de pilars i bigues de formigó armat, mostrant una composició modular que es defineix també en paviments i falsos sostres, que evidencia certa influència de l'arquitecte nord-americà Louis Kahn.

Els amplis finestrals de les façanes exteriors sobre fusteria d'alumini, compartimentats per la seqüència de pilars de l'estructura, i les claraboies piramidals disposades en la intersecció axial, i en el centre de cada volum, afavoreixen una bona il·luminació dels espais interiors.

La reculada dels accessos situats en els fronts dels eixos centrals, i els pòrtics que recorren els quatre cossos en planta baixa, creen un contrast de llums i ombres que contribueix a remarcar amb més claredat els volums. L'estructura de formigó assenyala les divisions entre les plantes i contribueix a ressaltar l'horitzontalitat compositiva. Dita orientació es veu contrarestada pels para-sols que tamisen l'entrada de llum i atorguen una imatge homogènia al conjunt.