Hui dissabte, 18 d'abril, ha mort el nostre estimat company, Enrique Gómez Royo, catedràtic emèrit de Dret Romà.

Ens ha deixat un amic i un acadèmic exemplar; un professor que va lliurar bona part de la seva vida a la Universitat de València, de la qual tan orgullós se sentia. Però, per als que el vam conèixer i apreciem, s'ha anat una persona entranyable.

Amb Enrique Gómez Royo desapareix una forma d'entendre la vida acadèmica, allunyada de les modes i dels cànons a l'ús. El seu món no es reduïa a l'estudi de l'Antiguitat clàssica, de la qual era un profund coneixedor, anava molt més enllà. Com a bon docent que era, va saber entendre, com molt pocs, que l'educació, com a paideia, sorgeix del diàleg amb aquells textos que ens permeten parlar amb aquest saber que la humanitat ha anat acumulant al llarg dels anys, textos que no va dubtar a traslladar als seus alumnes, amb els que tan sovint va crear un espai comunicatiu en aquesta petita àgora grega que era el seu despatx.

Sí, Enrique Gómez va ser un ésser entranyable, una persona capaç de transmetre no només una manera d'estar al món, sinó una manera de ser, de sentir i de pensar.

La Universitat de València, la romanística i la cultura clàssica estan de dol. Ho estan perquè amb la seva persona desapareix un docent que va transmetre a una infinitat de generacions aquesta veritat eterna que afirma: "nosaltres som els grecs".

Demà recuperarem la teva paraula i la teva humanitat, però avui, estimat Enric, descansa en pau.