10 de de maig de 2016

Una vegada transcorreguts deu anys des de l'aprovació de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra els Actes de Violència de Gènere, Susana Gisbert Aixeta i Elena Martínez García analitzen en Gènere i Violència: Anàlisi del fenomen de la violència de gènere després de 10 anys de l'aplicació de la llei el que aquesta llei ha suposat en la societat espanyola i si ha transformat la cultura desigual que sustenta aquesta violència.

Aquesta llei, en 2004, va suposar un gran pas avance per a la societat espanyola, que venia de dècades i dècades de violència contra les dones silenciada: violència domestica era com se li solia determinar al maltractament que patien les dones, centrant així el conflicte a alguna cosa que solament ocorria en la llar, en la intimitat de les parelles. La violència de gènere a Espanya va estar normalitzada en la societat del s. XX i va patir un gran canvi amb l'entrada del s XXI.

La dona maltractada tenia la possibilitat de denunciar el maltractament físic com qualsevol altre ciutadà, però no existien mesures específiques per a detenir aquesta violència de gènere. A més, en la majoria dels casos eren desestimats en seu policial i judicial. La llei 1/2004 va apostar per posar la força en el càstig del maltractador i ajudar a la víctima atorgant-li recursos per a defensar-se, des d'ordres d'allunyament a cases d'acolliment en les quals poder residir i així allunyar-se del domicili del seu maltractador.

La crisi ha resultat ser l'excusa perfecta per a desmuntar aquestes cases d'acolliment i retallar els fons destinats a la correcta aplicació de la llei 1/2004. Susana Gisbert i Elena Martínez afirmen en aquest llibre que “gens s'ha desenvolupat durant aquests anys les polítiques destinades a la prevenció d'aquestes conductes, malgrat l'extens i afortunat desenvolupament que el legislador els va donar en aquesta Llei”.

El llibre suposa una profunda anàlisi de l'aconseguit per aquesta llei al llarg dels seus primers deu anys i el molt que queda per a poder finalment acabar amb la cultura desigualitaria i patriarcal que sustenta aquesta violència. “Com més contundent siguen les normes destinades a la prevenció, major serà el missatge de rebot al ciutadà que no accepta la nova realitat constitucional i més fàcil serà que els nostres/as joves cresquen en un model social Just, Igualitari i respectuós dels drets fonamentals de les dones.”