Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals Logo del portal

Reptes i avantatges de la implantació de la televisió digital.

Un dels assumptes estel·lars que es van abordar en les jornades va ser el procés d’implantació de la TDT a Espanya i les possibilitats i avantatges que aquesta pot aportar en un futur que ja és present. En aquest sentit, tant Eladio Gutiérrez, president d’IMPULSA TDT, com Antonio Fernández-Paniagua, sotsdirector general de Planificació i Gestió de l’Espai Radioelèctric del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, es van felicitar que la penetració de la TDT ja arriba al 30% de les llars espanyoles, i assoleix ja una quota de pantalla del 13% durant el passat mes d’abril. D’aquesta manera, la TDT es converteix en l’opció que més creix entre l’audiència. Unes xifres que aniran en augment i que situen Espanya en el tercer lloc d’Europa. El representant del Ministeri va voler, a més, tranquil·litzar els qui pensen que el ritme d’accés a la TDT no siga suficient per a arribar a tota la població abans que arribe l’apagada analògica prevista per al 3 d’abril de 2010. Per això, va assegurar que el Govern farà un pla d’universalització perquè cap ciutadà no es quede sense poder veure la televisió. Més crítics es van mostrar tant Enrique Bustamante, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Complutense de Madrid, com Jean Noel Dibie, professor de la Sorbona de París i representant francès en l’associació de les televisions públiques europees EBU-UER. En la seua intervenció, Bustamante va reclamar un paper de l’Estat molt més protagonista en aquest procés de digitalització del que està adoptant. Per a l’expert, l’Estat estava convertint-se en un Estat publicitari i poc més. Per contra, és justament l’Estat qui ha de garantir que la televisió digital sigade debò un servei públic, una televisió més diversa i plural, amb continguts de més qualitat i accessible per a tots, i que sigaclau en l’accés a la societat de la informació (SI). Aquest últim aspecte també va ser destacat per Andrés Armas, secretari general d’IMPULSA TDT, que va reclamar que la TDT esdevingauna eina definitiva per a incorporar a la SI a tots aquells que encara n’estan exclosos. Precisament, Bustamante va adduir que faltava lideratge i va lamentar la falta d’organismes independents que puguen ordenar el sector i eviten caure en el clientelisme i les prebendes polítiques a l’hora de repartir les freqüències, sobretot en les administracions autonòmiques que són les que tenen les competències. Igualment va qüestionar que la Unió Europea estigapressionant els Estats perquè agiliten l’apagada analògica sense tenir garanties que el procés es façatenint en compte la diversitat i el caràcter públic del servei. Per a Bustamante, un país que sigacapaç d’orientar aquesta tecnologia cap a un veritable servei públic construirà una democràcia de major qualitat i una economia més forta. En línies molt semblants es va expressar Dibie, que va demanar que les televisions públiques siguenles que assumisquenaquest lideratge del que parlava Bustamante i que aprofundisquenen els valors socials i culturals dels seus continguts i s’obliden de fer negoci amb ells. Dibie va insistir de nou que la TDT ha de convertir-se en una aposta profundament democràtica de les societats occidentals i per a això cal garantir uns continguts diversos i de qualitat i accessibles per a tots. Mentre s’acaba de regular la TDT, la veritat és que una de les conseqüències més visibles de la seua implantació a Espanya és l’engegada d’un gran nombre de canals en obert, la qual cosa fa necessari dotar-los de continguts. La clau està a comprovar quin tipus de continguts són els que les televisions aposten per desenvolupar per ocupar tantes hores d’emissió. Els teleoperadors, tant públics com privats, ja han fet alguns passos en la producció de nous continguts i més especialitzats però, en general, els canvis s’estan duent a terme amb certs dubtes i cauteles. En part, es deu al que va comentar Bustamante sobre un cercle viciós. Costa veure ara mateix continguts atractius en la TDT, perquè encara no té una audiència suficient perquè siga rendible per a les cadenes produir continguts específics per als nous canals. I com no s’ofereixen aquests nous espais, l’audiència no troba les motivacions per a donar el salt a la TDT quan pot veure uns continguts molt similars en la televisió tradicional. El mateix esdevé amb les empreses productores de reproductors TDT amb capacitat interactiva. Encara són bastant cars perquè no hi ha una gran demanda que els permetapoder fabricar-los en sèrie i abaratir-ne els preus. I no hi ha demanda, justament, perquè no hi ha continguts en què es potencie la interactivitat dels espectadors.

Els continguts i els teleoperadors.

A aquestes dificultats, hem d’afegir-hi la notable reducció d’audiència que han patit les cadenes els últims anys. Ara, com va dir Eduardo García Matilla, president de CorporaciónMultimedia, les principals cadenes generalistes a penes arriben al 15% de l’audiència, quan abans no baixaven del 25%. L’audiència es fragmenta, també la publicitat, i les cadenes han de respondre a aquests nous desafiaments. Una de les possibles solucions passa per entendre la necessitat d’oferir continguts diferents que aconseguisquenatraure nous públics i que es puguen intercanviar amb altres plataformes de distribució de la televisió digital, com la televisió a través de mòbil i d’internet, de molt bon acolliment entre el públic més jove. En aquests termes es va manifestar Carmen Celler, de TVE, que va defensar la importància de l’encreuament i la convergència entre sistemes. Per la seua banda, Ricard Mateu, cap de programació dels Canals Digitals de Tv3, va admetre que els continguts que estan emetent les cadenes a través de la TDT són pràcticament els mateixos. De fet, Mateu va considerar que les noves tecnologies no substitueixen la televisió, solament la complementen. Per exemple, va dir com  aprofita al màxim Tv3 els seus continguts més rendibles en termes econòmics i d’audiència, que són emesos i reemesos a través dels seus diferents canals i suports. Al parer seu, ha de ser l’audiència la que reclame aquests continguts de qualitat. En canvi, Jorge del Corral, d’UTECA, va centrar la seua intervenció a criticar un mercat televisiu amb una oferta tan vasta. Pera Del Corralno hi ha prou publicitat per a rendibilitzar aquest nombre de canals, públics i privats. Va aprofitar l’ocasió per qüestionar el model de la televisió pública espanyola, que es finança amb diners públics i amb part del pastís publicitari, circumstància que suposa, per a ell, una competència deslleial. El model que cal seguir, segons el seu criteri, és el britànic de la BBC, que es finança a través d’un cànon que paguen tots els ciutadans. De tota manera, va insistir en la importància que les cadenes de televisió desenvolupen nous continguts, més personalitzats i que aprofundisquenen la relació amb internet. Especialment seguides pels estudiants i els joves creadors van ser les paraules de Pere Gibert, de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Per a Gibert, els operadors de televisió local han de ser una font molt important per a desenvolupar els continguts de proximitat en aquest entorn digital. A més, la seua aposta va ser molt contundent a favor de la qualitat enfront de la quantitat dels continguts, i a favor de la potenciació dels usos interactius i el talent dels joves. En aquest sentit, va exposar la sèrie d’ajudes i subvencions de què disposa la Xarxa, com el programa Incentivao el projecte Denominació d’origen, en el qual s’ofereixen ajudes integrals a productores i joves per desenvolupar continguts per a la plataforma de televisions locals. No obstant això, es va lamentar que aquest esforç no té la continuïtat esperada per part de les grans televisions, que demanen nous continguts però no inverteixen en ells. L’arribada de la TDT i els seus nous canals obre, així mateix, noves oportunitats per al cinema en un moment difícil com l’actual. Ho va dir Gustavo Ferrada, responsable de l’Àrea de Cinema de TVE, en una de les sessions més esperades. Així mateix, va assegurar que el cinema ha de buscar noves formes d’explotació perquè les televisions, en aquests moments, no poden recuperar les inversions que realitzen, la qual cosa situa la producció de cinema espanyol en una situació precària i amb més d’una incògnita de cara al futur. En un context en el qual les descàrregues de pel·lícules i sèries de ficció a través de la xarxa està suposant una retallada en els ingressos de les productores i televisions, Ferrada va considerar que els patrocinis i les aplicacions interactives, entre altres elements, poden ser claus. Una altra possibilitat menys popular pot ser aconseguir que els espectadors paguem una quantitat, per mínima que siga, per cada descàrrega.

Els continguts i la tecnologia.

Les jornades també van tenir moments en els quals la tecnologia aplicada als continguts va ser el centre d’atenció. La convergència de xarxes i suports es converteix en un element fonamental per a entendre els canvis que està vivint el sector audiovisual. En les jornadesvam poder tenir al voltant d’una taula els principals actors en el disseny de l’entorn multiplataforma. L’adaptació de la tecnologia al nou perfil d’usuari sembla clau, i esdevé l’eix central del nou model de negoci. D’això van parlar Ignacio Fernández Vega, director de Continguts i Programació d’Imagenio  (Telefónica), i Pablo Oliete, d’AbertisTelecom. Fernández Vega, a més, va presentar els serveis que ofereix la seua companyia a través de canals com Imagenio, Terra TV i Emoció, i va reivindicar el seu paper d’empaquetador de continguts més que de productor. En aquest sentit, Telefónica es converteix en el soci ideal per al proveïdor de continguts. Oliete, per la seua banda, va destacar la responsabilitat de l’operador d’infraestructures a fer arribar a tots els usuaris els avantatges de la televisió digital. També les televisions públiques tenen molt a dir en aquest procés. El responsable de l’Àrea de Televisió Digital i Aplicacions Interactives de RTVV, Vicente Pla, va insistir en les possibilitats que presenta la televisió a través d’IP. Per això, va assenyalar la necessitat de normalitzar-ne la distribució amb un format estàndard (DVB Home Network). La idea és queamb la seua implantacióes permeta a l’usuari poder gaudir d’uns mateixos continguts independentment de la plataforma amb la qual hi accedisca. Finalment, Jordi Mata, de Tv3, va estar una mica més crític amb el paper de les televisions a l’hora d’explicar els serveis addicionals que ofereix la cadena pública catalana a través de la TDT. Va lamentar, sobretot, les febleses dels serveis interactius que ara s’estan oferint a conseqüència d’un ample de banda escàs tant del canal pel qual emet el teleoperador com del canal de retorn. Tot i així, Mata va considerar que el futur ha de passar per un receptor híbrid que possibilite l’accés a internet des del televisor del saló, des del qual puguem descarregar-nos arxius i emmagatzemar continguts per a veure’ls després. Amb tot, la interactivitat sembla ser un dels elements tecnològics que més entusiasme susciten i algunes empreses i televisions ja estan avançant en aquesta línia. En va ser un exemple la presentació de diversos projectes pilot en els quals les aplicacions interactives i els continguts audiovisuals es barregen i ofereixenuna visió sobre com pot ser la televisió del futur. Els projectes foren presentats per José Juan Gutiérrez, d’iRTVE, que va mostrar la possibilitat que ofereix el canal digital de retorn perquè els espectadors puguen contestar les preguntes d’un concurs al mateix temps que els participants del plató. Joan Rosés, d’Activa Multimèdia Digital, va presentar un projecte per a millorar l’administració electrònica dels ciutadans, la qual cosa seria la T-Govern (administració electrònica a través del televisor). Miguel Alborg, d’IDI EIKON, va presentar un projecte de serveis sociosanitaris anomenat Seniority. Per la seua banda, José Luis Vázquez, de Mirada, va preferir centrar el seu temps en l’anàlisi del consumidor, que veritablement decidirà quinscontinguts s’acabaran consolidant. Més reticències crea entre els productors i les televisions espanyoles l’alta definició (AD), segons Jaume Rey, director de Panasonic ProvideoBroadcast en la seua divisió europea. Per a Rey, l’AD ja ha deixat de ser res d’únici extraordinàri, res d’especial. En aquest sentit, va animar el sector audiovisual espanyol a fer un pas decidit cap a la producció de continguts en aquesta tecnologia, sobretot si es tracta de continguts de llarg recorregut d’explotació com la ficció, els documentals i les retransmissions esportives. Rey, en canvi, va advertir que Espanya està arribant tard a la incorporació de l’AD en tot el procés de creació audiovisual, fonamentalment respecte Estats Units i Japó, on ja hi ha canals en les plataformes de cable i satèl·litque emeten 24 hores en AD. Però també a Europa, on països com el Regne Unit, França i els països nòrdics porten ja un temps invertint i produint continguts en AD. Les raons cal trobar-les, segons va dir, en la por escènica d’alguns professionals i en les reticències deles emissores espanyoles, que faran que Espanya sigaun dels pocs països europeus en els quals es no es puguen veure en AD els Jocs Olímpics de Beijing d’aquest estiu. Per a Rey, un dels grans avantatges de produir en AD és que es tracta d’un negoci en auge, en relació amb el qual cal deixar de centrar-se exclusivament en els mercats locals i nacionals i començar a produir per als mercats globals. Un exemple d’això són les plataformes de continguts d’internet com Youtube i altres. En aquest sentit, els països europeus, gràcies a la seua herència cultural, tenen un gran avantatge. També Espanya, amb un mercat potencialment global gràcies a la llengua, parlada per més de 400 milions de persones arreu del món. En la mateixa sessió vam poder gaudir d’algunes imatges de la sèrie de la BBC Planeta Terra, gravada íntegrament en AD. El seu director, productor i coguionista Mark Linfield, després de passar tot el dia als aeroports, finalment va aconseguir arribar des de Bristol per contar-nos els avantatges d’utilitzar aquesta tecnologia. Per a Linfield, tot l’equip de la sèrie es va convertir en un entusiasta de l’AD, perquè es tracta d’una tecnologia molt semblant al cinema (té una mica menys de sensibilitat), però amb allò que té de positiu el vídeo, com la versatilitat i la claredat de les imatges, sobretot en l’enregistrament d’espais oberts.

Els continguts del futur: propostes d'estudiants i joves creadors.

Per acabar, les primeres Jornades CONTD van servir perquè diferents estudiants de comunicació de la Universitat de València i uns altres joves creadors pogueren presentar i defensar els seus projectes davant d’una selecció de professionals del sector audiovisual valencià i espanyol. La cita va ser una sessió d’exposició de projectes que va estar moderada per Ximo Pérez, president de Trivisión i de Productors Audiovisuals Valencians (PAV) i en la qual van participar Joan Úbeda, de Mediapro, Jordi Hidalgo, de RTVV, César Martí, de Conta ContaProducciones, Francisco José Gutiérrez, de RTVE, i Emilio Oviedo, d’Índigo Mitjana. En total s’hi van presentar cinc projectes: Frikibug, una sèrie de ficció per a internet ambientada en l’àrea de reclamacions d’una empresa d’electrodomèstics; SlapVillage, una sèrie d’animació amb molt d’humor, situada a l’oest americà i que presentala productora MonkeyToons; Sinreservas, un docujocen el qual trobem elements de programa realitat, de concurs i de programa de viatges; Vidas de película, un “docushow” en el qual algunes pel·lícules molt famoses serveixen de context per a explicar casos reals de personatges anònims, i Enredaddos, una comèdia de situació sobre les relacions que s’estableixen entre diversos personatges a través de les noves tecnologies. Entre els participants hi hagué estudiants de primer i segon curs del màster oficial Continguts i formats audiovisualsi estudiants de quart curs de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies