Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals Logo del portal

El passat 21 de maig es va celebrar la V edició de les Jornades CONTD – Continguts per a la Televisió Digital, per primera vegada en el format d’un únic dia. En aquesta ocasió, l’objectiu central de la trobada ha sigut debatre i reflexionar sobre el documental en totes les seues variants, en un moment de certa eclosió del gènere en la televisió gràcies al desenvolupament de formats híbrids com el docu-reality o l’infotainment. Aquest acostament a la ficció, l’entreteniment o la telerrealitat es produeix, a més, en un context de consolidació i precarietat de la TDT, els canals de la qual es troben amb la necessitat de dotar-se de nombrosos continguts per a completar les diferents programacions. Els formats que participen de l’estètica documental es presenten com els continguts idonis per a aquest entorn digital tenint en compte els seus models i estàndars de producció, més econòmics que la ficció.

Hem analitzat el fenomen dels documentals low cost, però també el documental de gran format i d’autor sense oblidar-nos, per suposat, de la inicial producció documental per a les noves pantalles, que ens obliga a pensar en solucions narratives i financeres que donen resposta als nombrosos reptes plantejats. Amb tot, l’esperit de CONTD V s’ha mantingut fidel a les edicions anteriors: ser un espai d’anàlisi per als experts i investigadors en continguts, els creadors i innovadors de nous formats, els teledifusors i els professionals de la producció audiovisual. Les jornades, una vegada més, han tingut la pretensió d’erigir-se en una referència des de la qual llançar ponts de diàleg entre tots els agents implicats en el procés: indústria, universitat i administració.

Passats uns dies, podem assegurar que aquesta nova edició de les Jornades CONTD ha acomplert i reforçat amplament les expectatives que ens havíem posat des de l’organització. Estem, doncs, plenament satisfets del nivell de les conferències, meses redones i debats que es produiren durant la trobada, així com de les comunicacions presentades, les conclusions de les quals suposen un estímul molt important per a continuar en el futur. Precisament de la consolidació de les jornades i del seu sentit innovador va parlar en la inauguració la Vicerrectora de Postgrau de la Universitat de València, Rosa Marín, juntament amb el Vicedegà d’Economia i d’Infraestructures de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Francesc A. Martínez Gallego, i la directora de l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia (IVAC), Nuria Cidoncha.

Marín va apel·lar a la importància de la universitat pública en la formació de professionals i ciutadans, així com en la transferència de coneixements al sector productiu. En aquest context, va posar el Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals, organitzador de les Jornades CONTD, com exemple d’aquestes pràctiques i de la posada en valor del talent i la creativitat que aquest fomenta en un moment de crisi en què s’està assentant el model audiovisual i televisiu del futur.

Un any més, la presentació dels projectes fi de màster per part dels estudiants front una selecció de representants de la indústria audiovisual, com productors i cadenes de televisió, fou el punt culminant de les Jornades CONTD. Tots els projectes foren molt ben valorats i els representants de les cadenes de televisió i de la indústria audiovisual destacaren l’alt nivell de desenvolupament dels projectes presentats.

Nous models de producció i nous formats híbrids.

La directora de l’IVAC, Nuria Cidoncha va encetar les Jornades CONTD emetent una mirada optimista respecte el gènere documental. Entre altres qüestions, va recordar que en l’actualitat el documental està funcionant com un contingut fonamental de les cadenes espanyoles. Naturalment, feia referència a tots els formats híbrids que han aparegut els darrers temps i que estan transformant el gènere en molts sentits. Un exemple d’aquesta eclosió de formats híbrids, a mig camí entre el documental, la ficció o l’entreteniment, seria l’aparició de noves cadenes en la TDT com Discovery Max o Xplora, que estan ocupant un espai fins aleshores poc explotat.

Cidoncha també va insistir en que en els darrers anys s’està produint la consolidació d’alguns festivals de cinema documental a Espanya, però sobretot va destacar que el futur del gènere era òptim, donat que es tracta d’un tipus de producció audiovisual que s’adapta molt bé a les actuals formes de producció i als nous hàbits de consum audiovisual. Bàsicament, Cidoncha defensava les extraordinàries possibilitats que obrien les noves tecnologies pel que fa a la producció de continguts documentals.

Per la seua part, el realitzador i productor austríac, Klaus Feichtenberger, també entenia la crisi com una oportunitat per a innovar en continguts i en fòrmules productives, però negava que poguérem parlar d’un mercat global homogeni. Al contrari, segons Feichtenberger, cada mercat domèstic funciona d’una determinada manera, atenent a la seua estructura televisiva i industrial. Per exemple, en cap cas es pot comparar la producció que es fa al Regne Unit i la que es fa a Àustria. El poder de la BBC, la televisió pública britànica, per a engegar projectes documentals de gran pressupost determina el tipus de model productiu. De manera que una producció pròpia britànica pot aspirar, per si sola, a una mercat global, mentre una producció austríaca o espanyola, amb mercats domèstics més reduïts i menys suport de les televisions públiques dels seus països, necessita d’altres fórmules per eixir a l’exterior, com la co-producció.

Un model productiu que, per a Feichtenberger, està esdevenint fonamental per a poder dur a terme projectes ambiciosos en un context de crisi com l’actual, on els pressupostos s’estan reduint arreu. Una segona opció, de tota manera, és la d’apostar per projectes menys ambiciosos, de poc pressupost, per a difondre’s en un mercat exclusivament domèstic. Ara bé, recordava que per poder competir en els mercats televisius internacionals amb garanties i trobar co-productors de qualitat, abans era quasi imprescindible tindre part del finançament tancat gràcies al mercat intern. Altrament és molt complicat fer-se un forat.

Per a Joan Úbeda, responsable de Media 3.14, del grup Mediapro, la consecució d’un finançament a nivell intern com demanava Feichtengerber també és bàsic i ha sigut una de les raons per les quals a Espanya s’han pogut dur a terme un bon nombre de produccions audiovisuals en els darrers anys (2007-2010). Un dels casos més rellevants és el del documental Comprar, tirar, comprar (2011), de Cosima Dannoritzer, una co-producció de Article Z (França) i Media 3.14 finançat per les cadenes públiques ARTE, TVE i TV3, que s’ha vist per mig món i ha guanyat nombrosos premis internacionals.

Segons Úbeda, el model productiu basat en l’obligació que tenen les cadenes d’invertir el 6% del seu pressupost en cinema més les ajudes de les administracions públiques, particularment d’algunes comunitats autònomes, ha permés a la producció independent assegurar part del finançament i poder arriscar-se en l’elaboració de produccions documentals de gran pressupost. El problema és que aquest model pot patir transformacions, sobretot per les retallades que esta patint tota l’administració pública, també les televisions, que han vist com en els darrers temps els seus pressupostos experimentaven unes profundes rebaixes que els obligarà a redimensionar les seues prioritats i inversions. En aquest context, les vies del patrocini o la futura Llei del Mecenatge, encara per concretar, poden convertir-se en les opcions per a poder mantindre uns estàndars de producció elevats en el futur.

Justament, els representants de les cadenes públiques que assistiren a les Jornades, Samuel Martín, com a Director de Cultura de La 2 (RTVE), i Jordi Ambrós, en tant que Cap de Coproduccions Internacionals de Televisió de Catalunya (TVC), varen demostrar la important presència del gènere documental en les graelles de les diferents cadenes dels seus grups. Una aposta que es posa de manifest en el repàs als nombrosos slots (finestres) d’emissió de continguts documentals de què disposen, tant per a aquells materials de producció pròpia com per a aquells de producció aliena que compren en els mercats internacionals que comentàvem adés. Una situació envejable que difícilment es podrà mantindre en el futur, com ells mateixa reconeixien, com a conseqüència de les retallades que estan obligats a aplicar en totes les àrees. En qualsevol cas, i malgrat les dificultats, defensaren la necessitat que les cadenes públiques continuen duent a terme una producció documental de referència a l’Estat espanyol.

Una altra opció, sens dubte, és la predisposició a que una cadena de pagament com Canal + España comence a produir documentals de qualitat per als seus canals premium, com ha fet recentment amb sèries de ficció com Crematorio (2011). Íñigo Trojaola, Editor en cap de documentals de Canal +, també es va mostrar obert a desenvolupar projectes documentals per a les noves pantalles, com Internet. A diferència del que ha passat amb les websèries de ficció, el documental transmèdia encara no s’ha popularitzat en Espanya. Un dels pocs casos és el de Les veus de la memòria (2011), un documental interactiu produït per Barret Films que ja han emés La 2 i Canal 9 en la seua versió televisiva, però que disposa, alhora, d’una plataforma web on es proposen altres maneres d’accedir a la informació i ampliar els continguts. Al Canadà, per exemple, o al canal públic ARTE sí que podem trobar més exemples d’aquesta nova narrativa, que cada vegada s’està desenvolupant amb major èxit.

Noves estratègies narratives que tenen elements comuns amb la hibridació en la qual està immersa el gènere documental per a televisió, amb formats a mig camí entre el documental i la telerrealitat, la ficció i l’entreteniment, tal i com ens van explicar durant la sessió d’screening Francesc Escribano, de Minoria Absoluta, i Miquel Garcia, responsable de Nous Formats de TV3. Una hibridació, pròpia de l’època actual, que està sent ben valorada per les cadenes, pels creatius i pel públic, que té accés a continguts pròxims al documental en horaris poc habituals, com el prime time. Les possibilitats narratives i estètiques d’aquests formats, que han donat lloc a categories com les d’infotainment, docu-sèrie o docu-reality, està comportant l’aparició de formats innovadors que trenquen les fòrmules clàssiques i desafien els límits entre els gèneres fins a l’extrem, a vegades trencant el pacte comunicatiu entre emissor i receptor.

Un dels problemes que s’està comprovant és que les cadenes, necessitades de nombrosos continguts per a ocupar totes les hores de programació de què disposen, estan intensificant la producció d’aquests formats perquè són sensiblement més barats que la ficció. El resultat és que aquests formats híbrids estan ocupant bona part de les graelles de les televisions de mig món, tant públiques com privades. I com que s’estan emetent en les franges de major audiència, s’està preferint deixar de costat l’element més documental per apostar d’una manera més decidida per l’entreteniment. Això ha provocat certes dubtes sobre l’ontologia d’aquests formats, sobre si podem continuar anomenant-los documentals o, per contra, estem parlant de formats més pròxims a la ficció o l’entreteniment. El cert, però, és que, com ens varen mostrar Escribano i Garcia, hi ha experiències de tot tipus.

Per exemple, el que continuarà existint, malgrat les modes televisives, és el documental de creació i de gran format al qual ens vàrem aproximar gràcies al director Llorenç Soler i a la selecció de material feta pel catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, Vicente Sánchez-Biosca. La sessió va donar inici al cicle “Llorenç Soler: una mirada particular” que la Filmoteca de València i l’IVAC han dedicat a la seua obra. A través de les explicacions i dels fragments visionats, vàrem poder comprovar el valor afegit d’una obra artística molt personal, realitzada des del voluntarisme i la precarietat a l’hora de finançar els projectes. Tot i les dificultats, les pel·lícules mostren un Soler compromés amb l’entorn i la societat on viu, una mirada imprescindible, lliure i d’esperit crític que ens sembla molt necessària.

Nous formats televisius i presentació de les comunicacions.

Però, sens dubte, un dels moments més importants de les V Jornades CONTD, com va sent habitual, fou el moment en què els estudiants del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals presentaren els seus projectes en una sessió de pitching davant una selecció de productors i representants de la indústria audiovisual. En aquesta ocasió, els projectes seleccionats foren: Diver, un gran format d’entreteniment infantil per als caps de setmana; Bee Back. Polinizadores, una sèrie documental híbrida sobre la desaparició de les abelles en les societats actuals; ¿Dónde vamos?, una sèrie de ficció centrada en la vida d’un taxista que torna a la seua ciutat després de vint anys i d’haver patit una transformació personal com a conseqüència d’un succés traumàtic; FATMAN, una websèrie d’humor sobre la vida quotidiana d’un jove que ha decidit perdre pes; Queremos ser padres, una docu-sèrie sobre cinc parelles que pateixen infertilitat i volen ser pares; i ¡Búscate la vida!, un magazine informatiu sobre com estalviar i dur una vida plena amb els menors recursos econòmics possibles. Els projectes foren molt ben valorats pels professionals, que en aquesta ocasió foren Teresa Blasco, de RTVV, Miquel Garcia, de TV3, Samuel Martín, de TVE, Joan Úbeda, de Media 3.14, i Emilio Oviedo, de PAV (Productors Audiovisuals Valencians).

Per altra part, i completant el programa dedicat al documental, es va dur a terme la presentació de comunicacions per part d’estudiosos i experts sobre qüestions relatives al tema central d’aquesta edició. Aquests treballs, que van des del documental 3.0 a la música de Planet Earth, juntament amb els articles d’altres participants en les Jornades CONTD, formaran part d’una publicació que pretenem es convertisca en referència sobre la matèria en el nostre entorn.

I això ha sigut tot. Des de l’organització de les V Jornades CONTD estem més que satisfets amb el resultat obtingut i ja estem treballant en les de l’any que ve, que dedicarem a la reconversió del sistema audiovisual i les incerteses de la indústria en aquest escenari de crisi. Us esperem.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies