Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals Logo del portal

Les II Jornades CONTD han arribat a la seua fi i ho han fet complint i reforçant les expectatives creades en edicions anteriors. La trobada, celebrada els passats 1 i 2 de juny, va reunir experts, professionals i acadèmics de tot el país, que van analitzar el procés de transformació que està vivint la televisió. El fòrum, organitzat pel Màster Oficial de Continguts i Formats Audiovisuals de la Universitat de València, va aconseguir ajuntar a una àmplia i representativa assistència dels diferents sectors de l'audiovisual espanyol i ha superat amb escreix totes les previsions dels seus organitzadors. Durant els dos intensos dies de treball s'han contemplat les diferents visions entorn al nou model televisiu: la nova Llei de l'Audiovisual, els nous models de negoci, el paper dels usuaris i dels continguts, etc. Açò ens ha permés construir una reflexió útil i necessàagrave;ria en aquest moment preregulatori, en el que, tal vegada, el diàleg entre l'Administració, la indústria audiovisual i els agents socials no ha sigut prou fluid.

L'Administració davant del nou escenari.           

El Govern considera el sistema televisiu del futur un element clau de la nostra democràcia. És el missatge que va anunciar als assistents Ricardo Peralta, Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, que va inaugurar les jornades en nom de la vicepresidenta Primera del Govern d'Espanya, María Teresa Fernández de la Vega, que va excusar la seua assistència. Tant ell com Francisco Ros, secretari d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, van defendre els esforços que està fent el Govern per a complir amb la transformació digital de les emissions televisives. A aquest respecte, van sostindre que ens trobem entre els països líders en el procés de canvi cap a la TDT. Com a mostra, el pròxim 30 de juny es donarà per conclosa la primera fase del procés que culminarà a l'abril del 2010. Per a eixa data, més de 500 municipis espanyols tindran únicament televisió digital. D'ells, set municipis de les comarques valencianes d'Utiel-Requena i Els Serrans. Altres comunitats, com Galícia o Castella i Lleó, en canvi, no han fet els deures per a garantir la cobertura entre els seus ciutadans i no entraran en este primera presa de contacte amb la TDT, tal com s'havia previst.

Des de l'Administració, Peralta i Ros, van insistir en els avantatges que aportarà la TDT, l'única tecnologia –van dir-, capaç de portar a tots els ciutadans nous continguts a través de nous suports multimèdia, propiciant una oferta multicanal que obri noves portes tant a espectadors com a productors i distribuïdors. Per tant, des del Govern es considera la TDT una finestra que ens brinda a tots l'accés universal a la Societat de la Informació i del Coneixement. Per això mateix, el responsable de l'Executiu, va preferir parlar de “encesa digital” en compte de “apagada analògica”.

Davant dels dubtes que pot generar el procés de transició i en ple debat amb els agents del sector sobre la futura Llei de l'Audiovisual, el Govern va voler deixar clar que la base normativa que s'està preparant assegura una transició eficient i dinàmica cap a la digitalització i unes condicions adequades per al sector audiovisual en el seu conjunt que permeten superar aquest moment de crisi. En eixe sentit, els dos responsables del Govern van intentar transmetre un missatge de tranquil·litat a tots els agents implicats, encara que no van poder evitar els dubtes i els recels davant de la recent aprovació en Consell de ministres del projecte de llei per a la reforma del mercat audiovisual que preveu l'eliminació de la publicitat en la televisió pública per a setembre i estableix un sistema d'aportacions complementari per part de les cadenes privades i les empreses de telecomunicacions.

La televisió pública i la televisió comercial: dos models enfrontats?     

Aquesta idea va planejar la sessió protagonitzada per Jesús M. Santos, director d'Assumptes de Presidència de RTVE i Maurizio Carlotti, vicepresident del Grup Antena 3. Els dubtes ja es van plantejar des de la presentació realitzada per Eladio Gutiérrez, president d'Impulsa TDT, quan va assegurar que la televisió pública i comercial són serveis públics la titularitat dels quals pertany a l'Estat. Mentres UTECA, l'associacióoacute; que acull a les televisions privades, sosté que les televisions privades no són servei públic. Aquestes posicions divergents es van poder veure en el diàleg que van mantindre Santos i Carlotti. Per al dirigent d'Antena 3, els ens públics i les operadores privades són molt diferents. Això no vol dir que les televisions comercials no puguen emetre continguts d'interés general, com el futbol.

Per la seua banda, Santos va defendre la vigència d'un model de televisió pública forta i de qualitat, capaç d'entretindre i de conformar un espill de pluralitat i realitat social. Segons el seu punt de vista, han de ser uns mitjans realitzats per ciutadans i per a ciutadans, obligats a donar respostes racionals i no sols emocionals. Per a Santos, RTVE ha de generar elements de cohesió que estimulen el coneixement i la participació, així com valors cívics davall una actitud crítica davant de la societat.

La sensació general va ser que tant la televisió pública com la privada van reivindicar la seua posició dins del mercat, a pesar del moment confús i incert  en què ens trobem. En termes molt pareguts es va manifestar Jordi Hidalgo, Cap de Ficció de TVV, qui va argumentar que la televisió encara gaudeix de bona salut. Per a Hidalgo, a diferència de la creença general de què la televisió perd públic enfront de les noves plataformes de comunicació, la realitat és que les hores de consum s'han incrementat en els últims anys. Una tendència que s'espera continue augmentant en el futur. No obstant això, encara que la televisió continue sent preponderant en l'oci dels ciutadans, ja no es veu el mateix de sempre. Segons les dades que ens va oferir Luis de Zubiaurre, subdirector de GECA, es confirma el que ja intuíem: una major fragmentació i un abandó gradual de les televisions generalistes. Les cadenes temàtiques i la TDT són les que més creixen en consum mentres es constata un descens en el consum de la televisió analògica, equiparable a l'envelliment de la seua audiència. Fins al punt està canviant el paisatge que, a hores d'ara, una cadena pot ser líder d'audiència amb el 15% de share, una cosa impensable temps enrrere.

El que pareix innegable és que el nou model audiovisual resultant comportarà noves opcions de negoci en el marc de la indústria cultural televisiva. En aquest context, les televisions públiques i privades tindran que redefinir la seua posició estratègica respecte al seu públic, però també en relació als seus continguts i plataformes de distribució. És significatiu que l'índex de fracassos estrenats durant la passada temporada televisiva se situe en el 75%, segons va dir el responsable de GECA. En eixe sentit, va lamentar que moltes empreses no tenen en compte el públic i la cadena a què es dirigixen, per la qual cosa va apostar per donar major importància a la informació i la investigació per a treballar en aquesta indústria.

Pareix que la convergència tecnològica permetrà a la televisió buscar noves plataformes de difusió, de manera que una part dels continguts dels canals tradicionals acabaran migrant cap a altres formes de visualització. Joan Majó, exdirector de l'Institute Media Europe, es va mostrar molt expeditiu a eixe respecte. En la seua intervenció va plantejar que la televisió ja no es pot considerar televisió com a conseqüència dels canvis tecnològics, la manera de programar i de produir, així com dels hàbits de consum que han revolucionat el món televisiu. Majó va arribar a afirmar en to provocador que les cadenes de televisió, almenys les generalistes, deixaran d'existir. En el seu lloc, seran els continguts i la seua capacitat per a arribar al públic per distintes vies de distribució el que definirà el mercat.

Sempre els continguts.       

En l'àmbit dels continguts, un dels que es va expressar amb major rotunditat va ser Pedro Pérez, president de FAPAE. Segons Pérez, ens trobem en un moment de profund canvi en el panorama audiovisual. Respecte a la producció, s'alteraran les rutines de treball i conceptes com els de multidifusió, multiplataforma, fluxos en xarxa o coproducció tindran un valor afegit. Per això, va reclamar una millor organització en el sector, que s'ha decantat clarament a favor dels operadors. Per a Pérez, s'ha de reclamar que en la mesa que decidisca les regles del joc en el futur hi haja equilibri i s'oferisquen oportunitats a aquells que tinguen talent.

La seua reivindicació del talent va ser una de les més aplaudides durant les jornades. Va assegurar que el talent i els recursos econòmics no estan en les televisions, sinó que estan en el carrer i cal buscar-los, en una evident crítica a la falta de risc de les cadenes. Unes operadores que, segons el seu criteri, es veuran afavorides amb el traspàs d'ingressos provinents de la publicitat de la televisió pública. Com a consell per als nous productors, va assenyalar que no totes les televisions competeixen pel mateix, per tant, cal intentar saber què necessita cada una analitzant les seues graelles. 

Al final,  pel que s'ha escoltat durant aquests dies, els continguts sempre seran prioritaris en la comprensió del fenomen televisiu. La busca del talent ha de ser una tasca fonamental i caldrà trobar-lo en els més variats llocs. També en els centres de formació i en les universitats, com va quedar demostrat després de la sessió de pitching protagonitzada pels estudiants del Màster Oficial de Continguts i Formats Audiovisuals que, com a treball final del curs de postgrau, van presentar i van defendre els seus projectes davant d'un selecte de productors i responsables de canals de televisió. Entre els assistents es trobava Jordi Serra, Cap de Programes de TV3; Pere Roca, director del Canal Cultura de RTVE; Francesc Picó, Cap de Ficció seriada de TVV; Kiko Martínez, president del Cluster Audiovisual Valencià; i Antonio Mansilla, president de l'Associació de Productors Independents (AVAPI).

Els projectes seleccionats van ser: Empléate, docu-show on els participants opten a aconseguir un treball real enfrontant-se a un procés de selecció analitzat per experts; Sense grades, sèrie de reportatges que mostra les històries personals que poblen els camps de futbol de les lligues més humils i desconegudes; Raymundo en su mundo, programa de viatges basat en la busca d'opcions i la contractació de viatges a través de la xarxa; Urbano, docu-sèrie que s'endinsa en les diverses manifestacions artístiques que tenen com a escenari els carrers de les grans ciutats; Ligero de equipaje, concurs que parteix d'una xarxa social de viatges en el qual dos participants acabaran fent un intercanvi de llars; i, en últim lloc, la sèrie de ficció 4ºB que narra, a través d'alternar una realització tradicional amb càmeres web, el dia a dia d'uns estudiants que compartixen pis. Alguns dels projectes presentats van tindre molt bona acollida per part dels professionals que es trobaven en el saló en eixe moment, el que demostra el nivell aconseguit en aquesta edició del Màster.

El ciutadà també té veu.

Hem vist que el nou escenari televisiu genera noves oportunitats de negoci, però tampoc cal perdre de vista que el procés també obrirà nous drets i oportunitats a la ciutadania. Andrés Armas, secretari general d'Impulsa TDT, va plantejar que encara hi ha reptes pendents en el procés de transició cap a la televisió digital, encara que estiguem encarant la recta final. L'assignació pendent d'algunes freqüències, els canals d'alta definició i l'inici dels servicis de pagament, són qüestions que s'han d'afrontar com més prompte millor per a garantir que tot el món té accés a eixos servicis i continguts. L’escletxa digital cal evitar-la a tota costa.

Des d'un punt de vista més social, José María Bernardo, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, va centrar la seua intervenció en la responsabilitat de la comunicació que tenen els mitjans amb els ciutadans. En eixe sentit, va reivindicar un paper més actiu del públic dins dels processos comunicatius, situats enmig de canvis culturals molt importants, com la globalització i l'extensió de les xarxes socials. Per a Bernardo, les TIC són elements fonamentals en la configuració de l'acció social, la cultura i la política. D'aquesta manera, la comunicació suposa un subsistema dependent de l'àmbit polític. Des de la seua posició, en canvi, la comunicació exigeix independència i, per descomptat, interactivitat amb la resta de subsistemes que conformen la societat. En aquesta relació, cal garantir ferramentes de participació ciutadana perquè siga ordenada i regulada, amb la possibilitat d'aplicar sancions per part del poder públic.

En aquests termes també es va expressar Alejandro Perales, de l'Associació d'Usuaris de la Comunicació, qui va sostindre que l'usuari és l'engranatge més dèbil de la cadena perquè és el més desorganitzat i la seua capacitat d'influència és molt menor. Segons Perales, a pesar de les declaracions dels uns i els altres, no existeix encara un model clar de cap a on ens dirigim amb la televisió digital terrestre. Per al responsable de l'AUC, l'espai radioelèctric es malbarata a l'oferir una excessiva oferta de canals, els serveis interactius estan poc desenvolupats i les possibles fusions entre operadors poden suposar la constitució d'oligopolis, amb el perill que això tindria per a la pluralitat dels continguts.

Perales, per tant, va considerar que el nou model de finançament de la televisió pública pot ser el germen de la seua desaparició. Es va mostrar molt crític amb el que es coneix del pla per diverses raons: provocarà un increment del preu dels servicis de pagament; s'encarirà la contractació d'espais publicitaris; i les televisions privades seran, en última instància, partíceps dels pressupostos de la televisió pública. 

Des d'un altre vessant, Ricard Martínez, del Centre de Protecció de Dades, va valorar el canvi de paradigma com a motor del dret dels ciutadans a controlar la informació que fluïx per les noves vies de comunicació. L'anomenada web 2.0 genera un nou panorama audiovisual en el qual el protagonista és l'usuari. Per a l'expert, naix un nou univers social on les ferramentes de comunicació són pràcticament de domini públic. En aquest àmbit, la blogosfera genera un entorn en el qual els ciutadans poden ser productors i difusors d'informació però sense disposar d'un marc jurídic específic. 

Finalment, Ángel García Castillejo, conseller de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, va assegurar que la pluralitat informativa és bàsica per a respectar el dret de tots els ciutadans a rebre una informació veraç, tal com arreplega la Constitució. Des del seu punt de vista, s'ha anat guanyant pluralitat en l'Estat espanyol amb els anys fins al punt que, en l'actualitat, la llibertat dels ciutadans per a triar l'opció que més s'ajusta als seus gustos és una realitat. 

Per a Castillejo, la pluralitat és l'opció d'accedir a punts de vista diferents sobre un mateix fet. I això s'ha de garantir amb les televisions privades però també amb unes televisions públiques potents i de qualitat. De fet, va considerar que amb el model que s'està plantejant, la televisió pública corre el risc de convertir-se en un canal amb fantàstics continguts però molt avorrits i que ningú veu. Per això, segons el tècnic, cal intentar generar un model global per a tot el sistema televisiu espanyol. Castillejo també ha fet referència a la directiva europea sobre continguts audiovisuals “Sense Fronteres 2007” com a garant de la pluralitat de continguts. Precisament, el Reial Decret 1/2009 abordarà la qüestió de l'accessibilitat a la TDT, als nous servicis i també la possibilitat d'iniciar processos de concentració, de fusió de canals, sempre que no superen el 27% de l'audiència. A pesar de tots aquests avanços, encara hi ha limitacions a l'accés que s'haurien d'eliminar si no volem afectar la pluralitat.

Una llei per a regular el sector.

En definitiva, l'enteniment entre els diferents agents del sector audiovisual i l'Administració és ara més necessari que mai, donat el delicat moment econòmic i social pel que travessem i la transcendència que comporta la definició d'un nou model televisiu. La nova llei, que ordene el funcionament de la indústria televisiva, i el Consell de l'Audiovisual són necessaris, a fi d'aglutinar un conjunt de mesures regulatòries disperses i poder donar més transparència al seu funcionament. La creació d'un Consell totalment independent pareix fonamental, van coincidir els experts juristes de la comunicació que van protagonitzar un apassionat debat en una de les sessions, ja que Espanya és un dels pocs països europeus que no el tenen, encara que sí algunes comunitats autònomes com Catalunya, Andalusia i Navarra.

En aquest sentit, l'autoregulació o la regulació a partir d'un conjunt de mesures d'acompanyament successives no ens han portat enlloc. La catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Català de l'Audiovisual, Elisenda Malaret, el professor de Dret de la Informació de la UOC, Lluís de Carreres, i el professor de Dret Administratiu de la UNED, Enrique Límit, van assenyalar el caos normatiu en la matèria, parcial i quasi improvisada fins al moment, que constituïx un univers legal infestat de llacunes i contradiccions que cabria solucionar a través d'una regulació global que comporte coherència. És necessari, per tant, construir un model fort, previsor i obert als canvis que la Societat de la Informació i del Coneixement ens demanda. Un model que, sens dubte, va més enllà de la presència o no de la publicitat en els mitjans de titularitat pública.

Des de l'organització de les II Jornades CONTD podem estar satisfets pel treball realitzat aquests dies. Ara només ens queda posar el compte enrrere i començar a treballar amb el programa de les pròximes jornades, en les que abordarem els continguts de qualitat en el nou espai digital i les possibilitats de l'alta definició en el mercat televisiu, entre altres qüestions.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies