Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals Logo del portal

15 de Maig de 2014 – Aula Magna de la Universitat de València

Les Jornades CONTD – Continguts per a la Televisió Digital continuen sent, un any més, una referència per al sector audiovisual valencià, espanyol i internacional, contituint-se novament en un punt de trobada internacional per a professionals, acadèmics i estudiants. Aquesta edició, com l’anterior, s’ha celebrat en l’Aula Magna de la Universitat de València, a l’edifici històric de La Nau, i ha estat dedicada a l’anomenada “televisió intel·ligent” i els continguts transmèdia. Es tracta d’una temàtica central per entendre les profundes transformacions que està experimentant l’audiovisual i que afecten els processos de creació, producció i, sobretot, consum dels continguts. La consolidació d’Internet com a plataforma de distribució dels mateixos continguts i la irrupció de dispositius mòbils de comunicació, singularment la tableta i el telèfon, són fonamentals a l’hora de parlar d’un entorn multipantalla o multiplataforma capaç d’oferir una connectivitat constant, molt desitjada entre més joves. L’escenari en què ens movem obliga a pensar en noves fórmules narratives, però també en models de negoci diferents als tradicionals que s’ajusten a la varietat i riquesa de llenguatges i formats d’exhibició. Ara, les històries s’expressen i es desenvolupen a través d’un gran nombre de dispositius. També, naturalment, per la televisió convencional, que està redefinint-se gràcies a les seues aliances amb la xarxa, facilitant una major participació ciutadana i l’accés a una oferta més ampla, el que permet un consum cada vegada més “a la carta”, on l’espectador esdevé el seu propi programador. Qüestions que faríem bé de no menystenir en el debat sobre la posada en marxa d’una futura televisió pública valenciana, just quan es compleix mig any de la seua dissortada desaparició.

Les reflexions sobre l’accessibilitat constant als continguts i les seues conseqüències sobre el present i futur del sector audiovisual, tant en termes industrials com socials i culturals, varen estar exposades des de la mateixa inauguració, que en aquesta ocasió van presidir el Vicerrector de Cultura i d’Igualtat, Antonio Ariño, i el Director de Tecnologia, Innovació i Sistemes de RTVE, Pere Vila, que va evidenciar una vegada més el suport de la principal empresa pública de comunicació a les Jornades. Ariño, qui va incidir en la manera com la tecnologia està canviant les nostres pautes de comportament quotidià en relació amb la comunicació, tant pel que fa a la recerca d’informació com d’oci, va sostindre que des de la universitat pública hem d’estar molt atents a tots els canvis tecnològics i culturals que s’estan produint en aquestes i d’altres matèries si pretenem generar i divulgar coneixement. En aquest sentit, per al Vicerrector, les Jornades CONTD, punt final del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals, compleixen a la perfecció el seu paper de transmissió d’aquest valor a la societat. Precisament, el Director del Màster i també de les Jornades, Miquel Francés, va remarcar que els projectes dels estudiants cada vegada estan sent més sensibles a aquest escenari hiperconnectat i multiplataforma. Es tracta, en definitiva, d’una realitat que no es pot defugir i que cal abordar amb capacitat de risc i d’innovació.

La televisió i el “nou paradigma”.

Durant els debats i les conferències que tingueren lloc durant les Jornades CONTD es varen mostrar diferents maneres d’interpretar l’impacte d’aquest consum més enllà de la televisió. Les incògnites són especialment rellevants en el cas del sistema audiovisual espanyol, immers en una indefinició absoluta, tal com va recordar el professor de la Universitat de València, José María Vidal, en la presentació de Ricardo Vaca, president executiu de Barlovento Comunicación, una de les empreses més importants d’anàlisi i consultoria sobre les tendències en el consum televisiu. La reordenació del mapa de les TDT, l’eliminació de múltiples en el dividend digital, el caos televisiu en algunes comunitats autònomes com la valenciana, amb la desaparició de la ràdio i televisió públiques i l’incompliment de la legalitat en el repartiment de les llicències de televisió local privada, entre altres, ens obliga a ser cauts davant l’aparent solidesa del sistema televisiu.

Per a Vaca, tanmateix, la convergència digital, més que l’erosió de la televisió com a referència audiovisual, el que està provocant és el seu enfortiment, com demostra l’augment del seu consum en els darrers anys i la capacitat d’adaptació de les empreses televisives al nou escenari. Sense restar-li importància qualitativa a l’increment en el consum de les altres pantalles, fonamentalment gràcies a Internet, la televisió està assolint en les darreres temporades les xifres més altes d’audiència de la seua història (254 minuts de mitjana durant el 2014 en Espanya). Això es deu, va sostindre Vaca, a la combinació d’un triple factor: disposar d’una major oferta a través de la TDT; la retroalimentació que provoquen les xarxes sociales, especialment twitter, en el seguiment dels programes en directe; i la crisi, sobretot en les franges del matí, on s’està detectant una major presència d’espectadors. Segons Vaca, els problemes que té el consum audiovisual a través d’Internet a hores d’ara es podrien sintetitzar en que no arriba al total de la població (entorn al 60% en 2014, tot i que creixent), que no aconsegueix fidelitzar els espectadors com ho fa la televisió i que el número de minuts que passa cada ciutadà davant d’Internet és sensiblement inferior al temps invertit en veure la televisió. Aquestes dades no signifiquen, però, que el consum de televisió convencional no haja experimentat canvis. Al contrari, Vaca explicà durant la seua intervenció com l’accés a la televisió està sent cada vegada més individualitzat, el que obligarà les cadenes a generar productes i continguts més personalitzats.

En una línia semblant es va manifestar Andrés Armas, Director General d’UTECA, l’associació que agrupa a les principals televisions comercials espanyoles, durant la mesa redona posterior, qui va parlar d’un canvi cultural profund per a tractar de definir el moment que estem vivint. Un “nou paradigma”, en les seues paraules, que es podria substantivar en el pas d’un consum linial a un de no linial, que provoca un salt des d’un concepte de programació tradicional a un accés “a la carta” dels continguts; en la transformació d’una plataforma única d’emissió per un escenari multiplataforma, amb les conseqüències que això comporta en els processos d’atenció, que passen de ser fixos a ser dispersos; i també en la potenciació de la participació i la interacció dels usuaris en els dispositius i els continguts, una possibilitat tècnica que en la televisió convencional, en especial amb la TDT, no s’ha desenvolupat com s’havia promés. Per a Armas, però, aquest procés de transformació no és substitiu sinó que les dues maneres d’accedir als continguts audiovisuals hauran de conviure una bona temporada, sobretot perquè les empreses televisives no volen deixar de ser hegemòniques dins del negoci audiovisual i estan fent importants esforços per estar ben col·locades en aquest trànsit cap a un model encara incert.

Ho vàrem constatar amb les exposicions de Pere Vila, Director de Tecnologia, Innovació i Sistemes de RTVE, i de Ferran Clavell, Director d’Innovació i Future Media de CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). Les dues televisions públiques són una referència tecnològica i d’innovació en els seus àmbits respectius. En aquest sentit, va ser molt il·lustrador conéixer quina és la política d’aquestes empreses pel que fa a la relació entre la televisió i la xarxa. El que va quedar clar és que aquestes televisions públiques estan realitzant una important inversió per estar-hi presents amb els seus continguts en la major part de dispositius. Primerament, amb la posada en marxa d’un potent portal multimèdia o player des d’on poder veure “a la carta” en streaming i també mitjançant la descàrrega la major part de la seua programació, i després amb el desenvolupament d’aplicacions per a mòbils o tabletes, com estan fent les principals empreses públiques de comunicació del món, cas de la BBC.

Un esforç que no és rendible de moment, com va reconéixer el mateix Clavell, i que es realitza per la vocació d’aquestes empreses per complir amb un servei públic. L’objectiu, segons va reblar Vila, és arribar a la generació que ja està “connectada” i per a fer-ho cal obrir-se a tots els dispositius. Aquesta idea de connexió, segons el representant de la televisió pública espanyola, és central per entendre tots els processos que estan tenint lloc a hores d’ara. És per això que, per a Clavell, seria preferible parlar de televisió “connectada” en lloc de televisió “intel·ligent”, un atribut que no s’ajusta encara al que està posant-se a l’abast dels usuaris. No significa que no puguem referir-nos a la televisió “intel·ligent” més endavant. Programes i aplicacions encara no implantades del tot com Boxfish o Smart design, sobre les quals s’hi va referir el representant de la televisió pública catalana, podrien ser indicadores de cap a on s’adreça la futura relació entre el televisor i els continguts audiovisuals en la xarxa.

En aquest sentit, qui es va mostrar més rotund pel que fa a la consolidació d’una nova manera de relacionar-se amb la televisió fou Pablo Romero, Director de Continguts de Yomvi, l’aplicació de Canal + que permet accedir a tots els continguts que ofereix la plataforma digital a través d’una diversitat de dispositius, des de la tableta al mòbil. Fins el punt que, segons va dir Romero de manera provocadora, ha arribat el moment de dir adéu a l’era de la TDT i saludar a l’era de la Banda Ampla. Entre altres qüestions, l’expert va argumentar que les altres pantalles han transformat en els últims anys i per a sempre els patrons de consum dels continguts audiovisuals per part de l’audiència, cada vegada més activa. L’usuari, que s’ha convertit en fan, exigeix en l’actualitat poder accedir als continguts quan vullga, sense imposicions programàtiques. Una tendència que va arrancar amb l’aparició fulgurant de YouTube i que ara es mostra imparable en una part molt important de la societat, no només entre els grups més joves.

En tot cas, els professionals van estar d’acord en que una de les peces clau de tot el procés seran els fabricants dels aparells, els quals podran decidir en última instància quins seran els continguts amb què els usuaris es trobaran quan engeguen un televisor. No és casual que fabricants com Samsung i empreses de distribució de continguts audiovisuals com Google hagen decidit participar de manera directa o indirecta en la creació i producció de continguts. Una batalla per un negoci creixent, diferent al tradicional, a la qual també es volen sumar les companyies de telecomunicacions. Nous actors que estan modificant absolutament la manera com dissenyem els continguts des de l’inici per tal d’adaptar-se a la multiplicitat de plataformes i dispositius. És evident que cada vegada amb major intensitat hem de pensar els continguts en un escenari transmèdia.

L’eclosió dels continguts transmèdia.

Un dels principals experts en aquest tipus de continguts, el professor de la Universitat de Vic, Arnau Gifreu, va traçar l’estat de la qüestió sobre aquest fenomen, que no és nou, però que darrerament ha pres una dimensió extraordinària dins de la indústria audiovisual. Seguint alguns dels teòrics que han tractat de definir de què estem parlant des de fa uns anys, com Henry Jenkins o Carlos A. Scolari, Gifreu va plantejar que els continguts transmèdia són aquells relats que es distribueixen per múltiples formats i on l’audiència exerceix un rol molt activ en l’apropiació d’aquests continguts i en la creació de nou material. Un dels primers relats transmèdia seria, per exemple, les religions. La particularitat d’aquest tipus de narrativa és que ja no apel·la a una única història sinó a la creació d’un univers en el qual totes les peces han de ser coherents amb el relat. L’objectiu és que els usuaris entren en un món del qual volen saber-ho tot i ho volen descobrir per ells mateixos, al seu aire, sense intermediaris. Per això, en els continguts transmèdia es potencia tant la idea de joc, engagement (implicació) o immersió de l’usuari en el dispositiu narratiu.

L’eclosió d’aquest tipus de narracions dins el món audiovisual és, per a Gifreu, una realitat si ens atenem a la quantitat de cadenes, productores, festivals o mercats internacionals que ofereixen finançament que han aparegut en els últims anys interessats en aquest tipus de productes. Sense anar més lluny, només a l’Estat espanyol hi ha comptabilitzades gairebé 40 o 50 productores que volen fer transmèdia. Inclús les principals cadenes, com RTVE, està començant a plantejar els seus productes estrella, com la sèrie de ficció Isabel, en clau transmèdia des de l’inici, tal com va assegurar Pere Vila. Però no només el transmèdia s’addiu als codis de la ficció. Com va tractar d’exposar Gifreu, les narracions transmèdia han agafat una volada molt important en els relats documentals o de no-ficció, com els webdoc interactius. Igualment, el transmèdia s’hi pot aplicar a l’educació mitjançant fórmules participatives com el learning by doing (aprendre amb la pràctica) o al món de l’empresa, tan necessitada de marca i d’un storytelling potent que es puga distribuir per diferents plataformes. L’èxit, però, d’un producte transmèdia no està assegurat, naturalment. Són fonamentals la figura del productor transmèdia, qui confereix coherència a tot l’univers, així com la creació d’un document, una “bíblia”, que servisca de guia per a no perdre’s. En tot cas, el més important per a Gifreu és, ara com abans, tindre una bona història que contar.

En la sessió de screening posterior vam poder gaudir de la presentació de diversos projectes transmèdia de referència a Espanya que estan realitzats per creatius i productors valencians. Es tracta d’Horror Urbano, una ficció d’humor negre creada per Luis F. Borruey (Infinitoo Studios) ambientada a València, i de O responsables, un webdoc interactiu de denúncia social dissenyat per la productora Barret Films sobre l’accident de metro de juliol de 2006 a València en el qual moriren 43 persones i altres 47 resultaren greument ferides. Es tracta de dos propostes ben diferents però que apel·len a un mateix escenari multipantalla, on cadascuna de les parts dialoga amb la resta oferint la possibilitat que siga l’usuari qui determina en última instància el recorregut narratiu que desitge. En el primer cas, ens trobem davant un conjunt d’escenes de vídeo a mode de curtmetratges que serveixen com a plataforma de promoció turística de la ciutat. Una producció d’entreteniment, clarament comercial, que permet una experiència de navegació diferent en la qual destaquen les imatges enregistrades en una càmera 360º. En el segon exemple, Àlex Badia ens va mostrar les opcions narratives facilitades per la web del documental, on hi ha accés no només als vídeos que conformen el documental linial o a les entrevistes completes enregistrades dels protagonistes, sinó també a un complet dossier on hi ha nombrós material textual i sonor, que conforma un arbre amb molts nodes connectats que contribueix a evidenciar que la comissió d’investigació sobre l’accident de metro oberta per la Generalitat valenciana es va tancar en fals, exonerant tècnics i polítics en l’assumpció de responsabilitats.

La presència del transmèdia també es va deixar sentir durant la presentació dels projectes audiovisuals per part dels estudiants del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals en una sessió de pitching davant d’una selecció de professionals del sector formada per: Ximo Pérez, de PAV (Productors Audiovisuals Valencians); Rosa Pérez, de TVE; Kiko Martínez, de Nadie es Perfecto; Manuel Serrano, de New Atlantis; i Francesc Pou, de TVC (Televisió de Catalunya). Els projectes fi de màster d’aquesta edició foren Trapos Sucios, una comèdia de situació sobre els treballadors i els clients d’un negoci de rentar roba situat en un barri d’una gran ciutat; Tus noticias, un infotaiment per al públic més jove on s’explica l’actualitat amb un llenguatge accessible per a ells i on s’utilitzen diverses tècniques d’animació; Au pairs, una sèrie de ficció en clau de dramèdia que explica la vida de quatre dones joves, amb formació superior, que han d’emigrar del seu país per falta de treball per a exercir de cuidadores en Holanda; UyS – Universidad y Sociedad, un magacín de divulgació científica i cultural que explica l’activitat de les universitats espanyoles, centres d’investigació i de formació ciutadana que retornen a la societat molt més del que s’inverteix; i Devenir, una websèrie interactiva en to de drama que descriu com seria la vida de personatges cèlebres de la història si hagueren triat un camí distint al que prengueren en el seu moment, on l’usuari podrà decidir el futur dels protagonistes. Els professionals varen valorar de manera molt positiva els projectes i els estudiants mostraren talent, creativitat, innovació i esforç, demostrant estar preparats per a enfrontar-se al món professional.

Amb la presentació dels projectes del màster per part dels estudiants es va posar punt i final a aquesta trobada, plenament consolidada dins el panorama audiovisual espanyol i universitari. Una clausura que va estar protagonitzada per la Vicerrectora de Postgrau, Rosa Marín, el Director del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, Santiago Renard, i pel Director de les Jornades, Miquel Francés. Des de l’organització de les VII Jornades CONTD estem més que satisfets amb el resultat obtingut i ja estem treballant en les de l’any que ve, que estaran centrades en repensar el model televisiu actual, immers en la permanent indefinició.

Organització Jornades CONTD.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies