15 de maig de 2014 – Aula Magna de la Universitat de València

• La consolidació d’Internet com a plataforma de distribució dels continguts audiovisuals i la irrupció de dispositius mòbils de comunicació, singularment la tableta i el telèfon, són fonamentals a l’hora de parlar d’un entorn multipantalla o multiplataforma capaç d’oferir una connectivitat constant, molt desitjada entre els més joves.
• L’escenari en què ens movem obliga a pensar en noves fórmules narratives, però també en models de negoci diferents als tradicionals que s’ajusten a la varietat i riquesa de llenguatges i formats d’exhibició. Ara, les històries s’expressen i es desenvolupen a través d’un gran nombre de dispositius.
• Hi ha diferents maneres d’interpretar l’impacte d’aquest consum més enllà de la televisió. Les incògnites són especialment rellevants en el cas del sistema audiovisual espanyol, immers en una indefinició absoluta.
• Per a alguns, la convergència digital, més que l’erosió de la televisió com a referència audiovisual, el que està provocant és el seu enfortiment, com demostra l’augment del seu consum en els darrers anys i la capacitat d’adaptació de les empreses televisives al nou escenari.
• Tanmateix, el consum de televisió convencional està experimentant profunds canvis. L’accés a la televisió està sent cada vegada més individualitzat, el que obligarà les cadenes a generar productes i continguts més personalitzats.
• Estem vivint un canvi cultural profund, un “nou paradigma”, en opinió d’altres. Un procés de transformació que no és substitiu sinó que les dues maneres d’accedir als continguts audiovisuals hauran de conviure una bona temporada, sobretot perquè les empreses televisives no volen deixar de ser hegemòniques dins del negoci audiovisual i estan fent importants esforços per estar ben col·locades en aquest trànsit cap a un model encara incert. Un esforç que, en el cas de les televisions públiques, no és rendible de moment i que es realitza per la seua vocació de servei públic.
• Seria preferible parlar de televisió “connectada” en lloc de televisió “intel·ligent” per explicar la relació entre la televisió i la xarxa.
• Les altres pantalles han transformat en els últims anys i per a sempre els patrons de consum dels continguts audiovisuals per part de l’audiència, cada vegada més activa. L’usuari, que s’ha convertit en fan, exigeix en l’actualitat poder accedir als continguts quan vullga, sense imposicions programàtiques.
• Nous actors com els fabricants, les companyies de telecomunicacions o plataformes de distribució d’audiovisuals, estan modificant, juntament amb els dispositius, la manera com dissenyem els continguts. L’important és adaptar-se als canvis. És evident que cada vegada hem de pensar més els continguts en un escenari transmèdia.
• El fenomen transmèdia no és nou, però darrerament ha tingut un gran impacte dins de la indústria audiovisual. Seguint alguns teòrics de referència, els continguts transmèdia són aquells relats que es distribueixen per múltiples formats i on l’audiència té una part molt activa en l’apropiació i creació de nou material.
• La narrativa transmèdia ja no apel·la a una única història sinó a la creació d’un univers en el qual totes les peces han de ser coherents amb el relat. L’objectiu és que els usuaris entren en un món del qual volen saber-ho tot i ho volen descobrir per ells mateixos, al seu aire, sense intermediaris. Per això, en els continguts transmèdia es potencia tant la idea de joc, engagement (implicació) o immersió de l’usuari en el dispositiu narratiu.
• Per tal d’aconseguir l’èxit d’aquests productes esdevé imprescindible la figura del productor transmèdia, qui confereix coherència a tot l’univers, així com la creació d’un document, una “bíblia”, que servisca de guia per a no perdre’s. En tot cas, el més important és, ara com abans, tindre una bona història que contar.