Les IV Jornades CONTD – Continguts per a la Televisió Digital, celebrades els passats 19 i 20 de maig, ja són història. Com ve sent habitual, durant aquests dos dies ens hem reunit en la Universitat de València representants dels diferents agents del sector audiovisual: professionals, investigadors i experts. En aquesta ocasió, l’objectiu central de les jornades era debatre i reflexionar sobre la ficció audiovisual en un escenari protagonitzat per la fragmentació de l’audiència i la publicitat, l’edat daurada de les sèries espanyoles de gran format, la consolidació de noves formes de consum audiovisual, l’emergència de noves fòrmules productives i de models d’explotació de la ficció, etc.
En un moment de profunda transformació dins del sector audiovisual, des del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals de la Universitat de València considerem que la ficció continua mantenint una posició privilegiada en la cadena de valor de la producció audiovisual. En eixe sentit, en el fòrum s’han abordat qüestions d’indubtable interés, com el valor de la ficció per a les cadenes televisives; la producció de ficció televisiva i cinematogràfica; els nous reptes narratius de la ficció audiovisual; el recorregut de la ficció per la televisió espanyola; o la producció de ficció per a Internet y dispositius mòbils. Com afirmaren el productor Gustavo Ferrada i el membre de la junta directiva de l’Academia de las Artes y Ciencias de Televisión, Miguel Ángel Oliver, que obriren les jornades, tot i que canvien els suports i la manera de narrar, la necessitat de contar-nos històries entre els humans roman inalterable.
Vistos els resultats al llarg d’aquests dos dies, podem dir sense risc a equivocar-nos que les jornades han acomplert i reforçat amplament les expectatives que ens havíem posat des de l’organització. Estem, doncs, plenament satisfets del nivell de les conferències, meses redones i debats que es produiren durant la trobada, així com de les comunicacions presentades, les conclusions de les quals suposen un estímul molt important per a continuar en el futur. Precisament de la consolidació de les jornades i del seu sentit innovador va parlar en la inauguració la Vicerrectora de Postgrau de la Universitat de València, Rosa Marín, que ho va fer en nom del Rector, Esteban Morcillo. Marín va apel·lar a la importància de la universitat pública en la formació de professionals i ciutadans, aixó com en la transferència de coneixements al sector productiu. En aquest context, va posar el Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals com exemple d’aquestes pràctiques i de posada en valor del talent i la creativitat en un moment de crisi en què s’està assentant el model audiovisual i televisiu del futur.
La presentació dels projectes fi de màster per part dels estudiants front una selecció de representants de la indústria audiovisual, com productors i cadenes de televisió, fou una vegada més el punt culminant de les Jornades CONTD. Tots els projectes foren molt ben valorats però en aquesta ocasió, i per primera vegada, dos dels projectes presentats, Krypton i Va de retro, foren seleccionats per Canal 9 per a la realització d’un programa pilot, pas previ per a decidir si finalment es converteixen en programes televisius. Un pas més en aquesta línia d’unir qualitat televisiva i rentabilitat social i industrial que pretén el màster.
L’època daurada de la ficció espanyola de gran format.
Va ser una de les grans conclusions de les jornades, sobretot per part de les cadenes de televisió i les productores més assentades en la producció de ficció per al prime time: la ficció televisiva en Espanya viu un dels seus millors moments, si no el millor, ocupant un lloc de privilegi en les graelles de les principals cadenes generalistes. Ho va assegurar també el catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universidad Carlos III, Manuel Palacio, per a qui ens trobem en l’edat daurada de la ficció televisiva espanyola, tant per la quantitat com per la qualitat de les produccions, tot i que aquest terme encara siga difícil de definir. També per la diversitat, ja que en l’actualitat podem trobar en les graelles espanyoles ficcions de registres diferents: comèdies, thrilleers, drames... amb especial predilecció, en els darrers temps, per sèries que es fonamenten en la història, oferint una determinada visió del passat, com Cuéntame, Águila Roja, La Señora, Bandolera o Amar en tiempos revueltos. Com a novetat, Palacio va assenyalar que comencen a produir-se un altre tipus de sèries, més adultes o més d’autor, en la línia de les cadenes de cable nordamericanes, de tant prestigi internacional, i desconegudes fins el moment en la producció espanyola per a televisió, com ¿Qué fue de Jorge Sanz? o Crematorio.
En una línia semblant s’explicaren Fernando Labrada, de Media Research & Consultancy, i els representants de les cadenes de televisió, per als quals la producció pròpia de ficció és un element que estructura les graelles i que els aporta marca i imatge de cadena, així com, en general, bons resultats d’audiència. Per a Fernando López Puig, Director de Programas de Ficción de TVE, la televisió pública ha de continuar apostant per les sèries de gran format, que li han reportat una destacada popularitat en temps recents. En eixe sentit, animà a les diferents cadenes a que continuen produint aquest tipus de formats, ja que això permet mantindre certa competitivitat entre les cadenes per a mantindre els estàndars de qualitat, i el resultat final sempre és millor. Com a mostra, les sèries espanyoles, per a López Puig, tenen una gran falta de complexos a l’hora de competir en els mercats internacionals, tant per a bé com per a mal.
Tot i això, considerà que el creixement de la ficció espanyola passa, inevitablement, per una major internacionalització i aposta clara per la co-producció, el que crea indústria i mercat. Un argument que va coincidir amb l’oferit per Xosé Manuel Barreira, Director del Área de Ficción de Telecinco, malgrat que saben que les sèries espanyoles tenen una especificitat acusada, tant en durada (els capítols són més llargs del normal) com en temàtiques (abús de temes locals). En qualsevol cas, els representants de les televisions mostraren unes xifres que donen suport a l’aposta per la ficció pròpia, especialment pels telefilms i les minisèries, d’especial rellevància en els últims anys, com va mostrar Francesc Picó, Jefe de Ficción de TVV, amb el que s’ha aconseguit dinamitzar la indústria audiovisual espanyola en termes bastant positius.
Per la seua part, els productors especialitzats en ficció defengueren el model de ficcions de gran format, sobretot perquè permeten tant a les cadenes com a les productores rendibilitzar-les millor. Ho va dir Vicente Muñoz, president de Clúster Audiovisual Valencià, la idea de negoci preval hui en dia en la creació de ficció televisiva. Les cadenes volen resultats el més segurs possible, mentre les empreses audiovisuals volen encàrrecs que els permeten subsistir i generar indústria. Fou una de les principals idees que va traslladar Ximo Pérez, president de Productors Audiovisuals Valencians (PAV), que es va congratular del nivell de les sèries espanyoles, especialment de les emesses en canals autonòmics, i d’altres gèneres, com els telefilms i les minisèries, que han obtingut molts bons resultats d’audiència i que haurien de continuar sent subvencionats per les administracions públiques. En eixa línia, com va posar de manifest Jesús Rodrigo, de Globomedia, el més avantatjós en aquests moments per a cadenes i productores són formats de ficció que permeten dur a terme estratègies d’explotació a través de totes les nives que estan a l’abast, no només de televisió, sinó també obrint la possibilitat a generar productes relacionats, com els videojocs. Així s’expressà també Antonio Mansilla, de l’Associació Valenciana de Productors Independents (AVAPI), que va animar els productors a buscar eixa rendibilitat més enllà de la pantalla televisiva.
Per a les cadenes la qüestió de la rendibilitat és un element clau i ja estan buscant noves fòrmules, com la preestrena de capítols de les seues sèries en Internet amb un gran èxit. De totes formes, Barreira va sostindre que, per a fer ficció, necessiten mantenir un equilibri pressupostari que es deu compartir amb els programes d’entreteniment i els esdeveniments esportius. D’alguna manera, va posar la creativitat al servei dels costos de producció. Sense eixe múscul financer, advertiren tots, serà cada vegada més difícil poder treure avant ficcions de gran format com les actuals. De fet, com va afirmar, Alejandro Flórez, Director de Adquisiciones y Programación de Producción Ajena de La Sexta, les cadenes poden tindre la temptació, amb major intensitat encara, d’adquirir ficció aliena, especialment nordamericana, que és un 85% més barata que la producció pròpia. Evidentment, amb la ficció aliena no es controlen els ritmes de producció ni s’aconsegueixen quotes tan altes de proximitat, però la ficció aliena, tant nordamericana com llatina, permeta a l’audiència identificar a la cadena i mantindre slots de programació molt estables a preus molt assequibles.
Sens dubte, si en algun sector la recerca de la rendibilitat es fa peremptòria és en el cinema, com va demostrar el productor Gustavo Ferrada en la conferència inaugural. Ferrada explicà com el model de negoci cinematogràfic s’havia mantingut relativament estable des del seu naixement fins l’actualitat, on està primant l’accés i consum gratuït de les pel·lícules a través de la xarxa. Una circunstància que fa molt difícil per al productor recuperar la inversió i continua fent cinema. Per a Ferrada, Internet no és un nou mitjà, donat que encara no ha aconseguit posicionar-se com una nova finestra d’explotació, sinó l’element principal del nou entorn digital que ha transformat els valors relatius al consum i distribució de cinema. L’objectiu, per tant, hauria de ser articular noves formes d’explotació que permeteren recuperar les inversions i no decebre a l’usuari de la xarxa. Ferrada va parlar de la incursió de publicitat, del pagament per visionat o de tarifes planes que oferiren un valor afegit, etc., fòrmules que es pogueren adaptar al nou model. Si no és així, Internet continuarà sent, segons les seues paraules, un entreteniment social amateur o un paràsit que s’aprofita del treball dels altres. Mentrestrant, el cinema corre el perill de convertir-se en un vell dinosauri.
En qualsevol cas, malgrat que s’haja de buscar la rendibilitat a tota costa, algun dels productors i representants de les cadenes de televisión admeteren que fa falta risc i certa ambició en la ficció espanyola. Barreira i López Puig, per exemple, sostingueren que les cadenes han de ser valentes i cercar nous camins per a les sèries espanyoles, que s’ajusten a la fragmentació de l’oferta i les audiències, així com al canvi en el consum de ficció. Així, a més de produir grans sèries o sèries-esdeveniment, les cadenes (no tant els productors) entengueren que cal produir projectes de menor envergadura, més menuts i amb menor pressupost (la paraula low cost generà cert debat sobre la conveniència del seu ús) que pogueren alimentar els segons i tercers canals de TDT. D’eixa manera, es podrien combinar sèries de risc amb altres més consolidades sense que la maquinària industrial es resentira.
Evidentment, com apuntava Muñoz, la crisi econòmic suposa un fre molt important per a productors i cadenes a l’hora d’invertir en noves idees i formats. Per això, tant unes com altres apostaren per observar les tendències, les necessitats, les modes existents i arriscar el menys possible. Segons algunes prediccions, com les que va expressar Santiago Brey, de Bambú Producciones, sembla que les comèdies de situació, les sèries professionals i les sèries sorgides en les cadenes autonòmiques, poden tindre recorregut en les pròximes temporades. Per altre costat, i com va assenyalar Joan Bas, de Diagonal TV, s’ha de buscar més que mai la creativitat en els guions, però també la creativitat en la producció que permeta mantindre els estàndars de qualitat amb un menor cost. En aquest context de dificultats, doncs, Bas i altres assenyalaren la necessitat d’invertir en guions, desenvolupament de projectes i inclús en pilots, i mirar a Internet com una generadora de bones idees.
Ficció per a als nous mitjans: avantatges i incerteses.
Els creatius de ficció per a Internet, en canvi, oferiren una altra mirada cap al sector audiovisual, particularment el de ficicó. Com va dir Rafael Navarro, de Beniwood Producciones, està encara tot per fer, però ja s’estan buscant eixes noves fòrmules amb les quals poder rendibilitzar els projectes que es distribueixen i consumeixen per canals distints als convencionals, és a dir, distints a la pantalla de cinema i a la televisió. El públic, com va posar de manifest Fernando Carrión, de Black Maria, està canviant de la mà de la tecnologia, que potencia una cultura de la participació. Ara, els espectadors volen adoptar un rol molt més actiu a l’hora de veure els continguts: volen seleccionar què veure i quan fer-ho, a més de poder escollir accedir als continguts les vegades que faça falta. Això genera uns transformació que afecta la manera de produir els continguts, la manera de distribuir-los i també la manera de contar-los.
Respecte a la producció, la ficció per a la xarxa en Espanya ha començat a introduir estratègies provinents dels països anglosaxons com el crowdfunding, una possibilitat de finançar els projectes gràcies a les donacions voluntàries dels ciutadans, que immediatament es converteixen en coproductors. Aquesta estratègies és una més de les utilitzades per projectes com El Cosmonauta o Panzer Chocolate, segons ens contaron Alberto López, de Riot Cinema Collective, i Robert Figueras, de Filmutea, respectivament. En concret, López assegurà que el model de El Cosmonauta es basa primer en construir a l’audiència interessada i després buscar finançament, en un procés invers a l’habitual. Tanmateix, els dos admeteren que el crowdfunding és simplement un instrument més per a finançar un projecte i que, molt probablement, necessitaran els ingressos aportats per les vendes a les cadenes per a la seua emissió televisiva convencional. Un cas semblant li ocorre a la gent de Beniwood Producciones amb algunes de les seues websèries, com LHC Agujeros Negros o Camera Condón, sobre les quals han mantinguts negociacions amb algunes televisions. De moment, estan tractant de buscar ponts entre allò comercial i allò alternatiu amb One Mojito, una empresa que s’encarrega de canalitzar tots aquests esforços i que serveis de plataforma per a distribuir una gran quantitat de websèries que es fan a Espanya a través de la web remojito.tv. De fet, aquest any està previst que se celebre el II Festival de Webseries, la primera edició del qual va constituir un èxit de participants i patrocinadors.
Els canvis també afecten a la distribució donat que, en principi, la majoria d’aquests projectes es poden veure gratuitament a través de la xarxa. A més, amb alguna particularitat, ja que El Cosmonauta, per exemple, es vol estrenar al mateix temps en les diferents finestres: cinema, televisió, DVD i Internet. Una circunstància a tindre en consideració, com també que molts d’aquests projectes estan realitzats amb tecnologia Creative Commons, el que repta obertament la llei de propietat intel·lectual. Un model molt lligat al moviment de cultura lliure sorgit en la xarxa. Per altra banda, com va assenyalar Figuras, la distribució convencional salta pels aires quan molts d’aquests projectes, com és el cas de Panzer Chocolate, es conceben des de la seua creació com transmedia. Això significa que no només existeix una única pel·lícula, sinó tota una sèrie de continguts paral·lels que complementen el relat principal i que es produeixen per a altres dispositius o mitjans, com el mòbil, el còmic, la realitat augmentada, vídeos exclusius per a Internet, els videojocs, etc.
La irrupció de la narració transmedia en la ficció ha sigut un dels arguments clau de les jornades i va tindre un especial protagonisme en la conferència de la professora Rosa Álvarez-Berciano, de la Universitat Pompeu Fabra. Per a l’experta, cada vegada ens trobem amb ficcions les trames argumentals de les quals es desenvolupen mitjançant distints suports i dispositius. Álvarez-Berciano es va mostrar molt crítica amb l’aposta de ficció de les cadenes generalistes espanyoles, massa homogènia, el que, al seu parer, està deixant de costat el públic jove i jove-adult, amb el qual no aconsegueixen connectar i que està fugint a la xarxa per a satisfer les seues necessitats d’un altre tipus de ficció. En eixe sentit, animà a les cadenes a que s’adapten al nou entorn digital interactiu, on primen les estratègies narratives complexes, amb ruptures permanents del temps linial, la paròdia, l’autorreferencialitat, terreny de l’espectulació que permet jugar a l’espectador o la imatge de síntesi.
La xarxa, segons Álvarez-Berciano, està plena d’aquests formats cross-media. Alguns d’aquests formaren part de l’screening sobre nous formats de ficció que va conduir la professora Ingrid Guardiola, també de la Universitat Pompeu Fabra. Uns formats en els quals es potenciava la hibridació dels gèneres, els formats de baix pressupost i les narratives transmedia, com Els convidats o The truth about Marika. Però tampoc les televisions i les grans productores es volen quedar enrere. Javier Naharro, de Play TV, que pertany a Globomedia, ens va explicar com estan implementant tota una bateria de continguts transmedia per a acompanyar a les seues sèries de gran format, completar la ficció principal i augmentar aixó l’experiència dels espectadors. Un dels exemples seria la trama transmedia de la sèrie El barco que es pot seguir en la xarxa social twitter una hora abans de la seua emissió televisiva.
Nous formats televisius i presentació dels llibres de les jornades anteriors.
Però, sens dubte, un dels moments més importants de les IV Jornades CONTD, com va sent habitual, fou quan els estudiants del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals presentaren els seus projectes en una sessió de pitching a una selecció de productors i representants de les televisions. En aquesta ocasió, els projectes seleccionats foren: El Mercado, un magazine de tendències culturals per a joves realizat des dels mercats; Ícaros, un docu-soap sobre què significa la fama o l’èxito i porquè hi ha gent que persegueix aquest reconeixement públic; Cuaderno de Bitácora, un reality-game de viatges por dotze ciutats de la Mediterrània a bord de dos catamarans; Krypton, un docu-soap sobre persones que se converteixen en herois quotidians; La última noche, un programa musical sobre el rock i la cultura creativa, amb bandas tocant en directe; Telele, un programa infantil en què s’expliquen els continguts de sempre a través dels nous dispositius multimèdia; Va de retro, un docu-show sobre com la tecnologia queda ràpidament obsoleta en la societat contemporània; i Espiral de silencio, una sèrie de ficció centrada en la investigació de l’assassinat de quatre adolescents en un poble.
Els projectes foren molt ben valorats pels membres del tribual, que va estar format per Teresa Díez, de TVV, Miquel Garcia, de TV3, Alberto González, de Prisa Digital, Manuel Serrano, de New Atlantis, Samuel Martín, de TVE, y Kiko Martínez, de EAVF (Empreses Audiovisuals Valencianes Federades). Però, com hem dit al començament, en aquesta edició Canal 9 va decidir participar en la producció del pilot dels projectes Krypton y Va de retro, sent la primera vegada que una cadena de televisió o productora adquireix el compromís públic d’analitzar les possibilitats d’uns formats sorgits del màster per a convertir-se en un programa que s’emeta en televisió.
Per altra part, i completant el programa dedicat a la ficció, es va dur a terme la presentació de comunicacions per part d’estudiosos i experts sobre qüestions relatives al tema central d’aquesta edició. També es presentaren les dues publicacions resultants de les ponències i comunicacions realitzades en les III Jornades CONTD: Contenidos y formatos de calidad en la nueva televisión, publicat pel IORTV i La calidad de los contenidos audiovisuales en la multidifusión digital, publicat per la UOC, que estan tenint una gran acollida per parte d’investigadors i estudiants. Les presentacions foren realitzades per Yolanda Marugán, de l’Instituto RTVE, Josep Gavaldà i José María Vidal, professors de la Universitat de València, Alejandro Perales, de la Unió de Consumidors Audiovisuals i José Ignacio Pastor, de ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació).
* * *
I això ha sigut tot. Des de l’organització de les IV Jornades CONTD estem més que satisfets amb el resultats d’aquestes i ja estem començant a treballar en les de l’any pròxim, que dedicarem al documental. Us esperem.
