Les IV Jornades CONTD – Continguts per a la Televisió Digital celebrades els passats 19 i 20 de maig en la Universitat de València ens ha deixat les següents conclusions:

• Estem vivint l’època daurada de la ficció espanyola de gran format, ocupant un lloc de privilegi en les graelles de les principales cadenes generalistes.
• Mai s’havia produït una conjunció de quantitat, diversitat temàtica i qualitat de les ficcions en Espanya, amb ficcions més convencionals i altres d’autor, més adultes.
• La ficció espanyola s’ha d’internacionalitzar més, malgrat la seua especificitat en quant a la durada, al target familiar al qual s’adrecen la majoria i a les temàtiques, molt locals.
• S’ha de continuar produint sèries de gran format, perque es poden rendibilitzar més fècilment tant per a les cadenes com per a les productores. Cal seguir amb la producció de telefilms i minisèries, tant per a les televisions públiques com privades, perque creen indústria i aconsegueixen bones audiències.
• Però s’ha d’apostar també per una ficció que arrisque máés. Les cadenes han de ser valentes i buscar nous camins per a les sèries espanyoles, que s’ajusten a la fragmentació de l’oferta i les audiències, així com al canvi en el consum de ficció. Cal fer una ficció per a tots els públics i no per a uns pocs.
• Cal buscar més que mai el talent, la creativitat en els guions i en la producció. Per això se fa necessari invertir en guions, en desenvolupament de projectes i inclús en pilots.
• Cal trobar fòrmules per a poder seguir consumint ficció en la xarxa però que els productors puguen recuperar la inversió i continuar fent pel·lícules o altres productes. Encara no existeix un model d’explotació rendible.
• Els espectadors volen exercir un rol més actiu a l’hora de seleccionar els seus continguts de ficció. Això provoca la transformació de la manera de producir els continguts, distribuir-los i fins i tot de contar-los.
• Comencen a aparéixer estratègies per a finançar els productes de ficció que es desenvolupen en Internet, com el crowdfunding, tot i que encara s’ha de combinar amb fòrmules de finançament tradicionals.
• La ficció de gran format, per al prime time, continuarà produint-se, però els nous formats de ficció estan apostant per la hibridació de gèneros, els pressupostos reduïts i les narracions transmedia.
• Les cadenes de televisió s’han d’adaptar al nou entorn digital interactiu si volen continuar connectant amb el públic jove i jove-adult que ha migrat als nous dispositius.
• Aquests nous dispositius i fonamentalment la xarxa potencien les narracions transmedia i els productes cross-media, que són cada vegada més demandats. Les cadenas també ho entenen així i comencen a produir continguts en eixa direcció.
• La ficció, en l’audiovisual, és un gènero de llarg recorregut. Malgrat canvien els suports i la manera de narrar, la necessitat de contar-nos històrias entre els humans roman inalterable.
• Tot i aquestes transformacions, la ficció continua mantenint una posició privilegiada en la cadena de valor de la producció audiovisual. I la seguirà mantenint en el futur.