Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals Logo del portal

Les Jornades CONTD – Continguts per a la Televisió Digital han canviat d’ubicació, però es mantenen i reforcen els objectius que motivaren la seua posada en marxa: ser un punt de trobada per a acadèmics, professionals i estudiants del sector audiovisual valencià i, per extensió, espanyol. L’edició d’enguany, la número VI, es va celebrar el passat 20 de maig en l’Aula Magna de la Universitat de València, a l’edifici històric de La Nau, i va estar dedicada a la televisió de la crisi. Una qüestió d’enorme trascendència perquè si hi ha un sector professional i industrial sobre el qual la crisi econòmica que patim des de fa anys està sent especialment cruenta aquest és, sense dubte, l’audiovisual, que viu moments de profunda incertesa. Per a molts, la crisi ha evidenciat els problemes estructurals d’un sector que, segurament, no ha crescut de manera ordenada. Hi ha qui parla de “bombolla audiovisual” per a referir-se al desenvolupament d’un model audiovisual que s’entén com a fracassat des del punt industrial, però també culturalment i socialment.

Aquestes idees van sobrevolar les jornades des de la mateixa inauguració, que va estar presidida pel Rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo. En eixe sentit, el Vocal de la Junta Directiva de l’Academia de la Televisión, Miguel Ángel Oliver, va reconéixer que el sector audiovisual està commocionat per com s’està desenvolupant la crisi, especialment per les dificultats que hi ha en l’actualitat per finançar els projectes, amb l’aturada que això representa en termes productius i de destrucció de llocs de treball. Però el seu missatge no va resultar pesimista en cap cas perquè es va mostrar convençut en la refundació del sector audiovisual en un nou model fonamentat en les noves idees i en els continguts, que fan més falta que mai. Justament aquest és un dels valors de les Jornades CONTD que, novament, es varen tancar amb la presentació i defensa pública dels projectes que els estudiants del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals de la Universitat de València han desenvolupat al llarg del curs. Ho va destacar el director del Màster i de també de les Jornades CONTD, Miquel Francés, qui va insistir en la importància de mantindre aquest tipus d’encontres malgrat les dificultats i, amb més motiu, si es fan des d’una universitat pública. Aquest va ser l’eix de la intervenció de Morcillo, qui va posar de manifest la contribució de l’educació pública superior a la cohesió social i la riquesa col·lectiva en un moment en el qual s’escolten veus crítiques amb el seu funcionamnet. Per al Rector, les Jornades CONTD són un clar exemple d’un dels objectius que ha de marcar-se qualsevol universitat pública, com és la transmissió de coneixement i valors a la societat, sobretot si es tracta d’un mitjà de comunicació de tanta influència social com és la televisió.

El model televisiu i la crisi.

Durant els debats i les conferències que tingueren lloc durant les Jornades CONTD es varen mostrar diferents maneres d’interpretar la crisi, tant a l’hora de fer el diagnòstic de la situació actual com en les decisions que s’han de prendre en el futur per eixir-ne el més prompte i més sòlidament possible. El representant de la European Broadcasting Union (EBU-UER), Giacomo Mazzone, i el catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universidad Complutensa, Enrique Bustamante, coincidiren en que aquest període de crisi hauria de ser aprofitat per la societat per a repensar el sistema audivisual de manera que la televisió pública ocupara una posició més rellevant de la que està tenint fins ara que li permetera convertir-se en el motor de la indústria audiovisual a tot el conjunt europeu i particularment en l’Estat espanyol.

Des del seu punt de vista, l’aprimament i la pèrdua de lideratge del sistema públic de ràdio i televisió està sent una de les prioritats per a bona part dels governs europeus, que estan cedint a les pressions dels poders econòmics articulats en grans grups de comunicació dels quals formen part la majoria de les televisions privades. En un moment de menys recursos com a conseqüència d’un descens del mercat publicitari, els processos de concentració empresarial estan provocant que les menudes i mitjanes empreses tinguen cada vegada més dificultats per a poder competir i sobreviure. La solució passa, per a Mazzone, per una reforma del sistema de televisió pública a tot Europa en tant que vehicle de transformació cultural i tecnològic, que eleve la qualitat de la televisió privada i lluite contra l’escletxa digital. Un model que, segons Bustamante, estava en l’esperit de la reforma de RTVE que va encetar el govern socialista de Rodríguez Zapatero però que es va dil·luir en l’aplicació final. En l’actualitat, el que observen aquests experts és que s’ha produït una involució que està pervertint i desvirtuant el concepte d’allò públic en la comunicació i la cultura, amb el que es degrada l’espai públic democràtic. Especialment a Espanya, on el sistema de televisió pública està infrafinançat en comparació amb la resta de països europeus.

Per la seua part, Alfonso Nasarre, Director de Comunicació i Relacions Institucionals de RTVE, reconegué que l’existència d’una televisió pública a Espanya és indispensable, però va animar a que es feren esforços per a optimitzar els recursos en un context sobredimensionat. En canvi es va preguntar, si les televisiones públiques autonòmiques eren sostenibles amb les dades d’audiència que estan aconseguint darrerament, en la línia d’un debat obert sobre la conveniència de mantindre el model del tercer canal en l’actualitat en ple procés de desmantellament de les empreses, d’externalització i privatització de continguts i serveis o d’aplicació d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) en algunes d’aquestes empreses, com RTVV o Telemadrid. Processos que el Secretari General de la FORTA, Enrique Laucirica, va justificar en casos puntuals per a mantenir un sistema que té greus problemes de finançament com a conseqüència de la pèrdua d’anunciants, però que, a diferència de Nasarre, considera necessari per a donar cabuda als continguts locals i de proximitat. Per contra, el més contundent en la defensa de les televisions públiques autonòmiques com un instrument per a evitar el centralisme comunicatiu i respectar la diversitat cultural de l’Estat va ser Bustamante, sempre i quan els continguts s’ajusten als seus objectius fundacionals i responguen a les necessitats dels ciutadans i no a les dels partits que governen les comunitats autònomes. La televisió de proximitat, reconeixia Mazzone, continua sent un valor, però s’ha de localitzar si vol mantindre el seu sentit.

En tot cas, Laucirica va coincidir amb Nasarre i amb José Antonio Antón, Director de Programació i Canals Temàtics d’Atremedia TV, en que les televisions havien de saber adaptar-se a la cojuntura de crisi, i això implicava reduir els costos estructurals i apostar per la innovació i la creativitat sense perdre la qualitat. Seguint amb aquesta argumentació, Antón va plantejar la possibilitat d’explotar noves vies d’ingrés com les que pot aportar Internet, que no s’hauria d’entendre com una competència sinó com una aliada de les cadenes. De fet, Mazzone va advertir que mentre les cadenes europees, públiques i privades, competeixen entre elles pels cada vegada més exigus recursos, la influència social i, per tant, la publicitat, s’està desplaçant inexorablement cap a Internet i les grans companyies de comunicació digital, amb Google al capdavant. L’expert europeu va augurar un futur en el qual la televisió en directe quedaria restringida als grans esdeveniments, com les cites esportives, mentre que la resta de continguts audiovisuals, la televisió “enllaunada”, estará disponible a la carta gràcies a Internet i altres dispositius d’emmagatzematge. En aquest sentit, la importància d’Internet i les noves formes de consum que afavoreix resulten cabdals i per això s’ha de facilitar el seu accés a tota la població.

Nou model de negoci, creativitat, internacionalització.

Alguns dels canvis propiciats per la crisi econòmica tenen a veure amb l’aparició i consolidació de noves fórmules de finançament que estan permetent la producció de projectes audiovisuals al marge dels canals institucionals, i la recerca de noves històries per contar o d’històries de sempre contades d’una forma diferent. Sorgeixen noves idees i noves ferramentes, com les xarxes socials en el cas de Twitter o els dispositius mòbils, com les tabletes i els telèfons intel·ligents. Això es va poder comprovar durant les comunicacions que s’hi varen presentar en paral·lel a les sessions plenàries i que converteixen a les Jornades CONTD, a més, un congrés científic de referència. La producció de docuwebs, el valor afegit a la imatge de marca i la rentabilitat dels continguts audiovisuals, o el branded content i el product placement, foren alguns dels temes abordats en aquestes sessions. La qualitat i el nivell de les ponències presentades es podrá contrastar en la publicació acadèmica resultant.

Pel que fa a la producció audiovisual independent, assistiren a les jornades algunes experiències empresarials exitoses: Manuel Serrano, de New Atlantis; Ramón Campos, de Bambú Producciones; Jordi Bosch, d’Endemol; i Francesc Escribano, de Minoria Absoluta. Tots els professionals insistiren en reconéixer la dificultat del moment, però també llançaren algunes propostes a partir de les quals encarar amb garanties el futur. Una d’elles és la diversificació del mercat. Escribano assenyalava que era molt important no dependre d’un únic client i conéixer-lo bé, així com el públic al qual et vols adreçar. Per exemple, els productors han de saber molt bé quina és la cadena per a la qual treballen, quina imatge vol traslladar a la audiència, com està posicionada i quines són les seues expectatives. Ací s’encetà un debat, encara obert, sobre si s’han de concedir subvencions públiques a la producció audiovisual en un mercat de competència comercial. El més important, malgrat tot, és que s’aconseguisca crear un teixit industrial que ara per ara continua sent molt precari i inestable. L’altra clau que va estar molt present durant tota la conserva fou la internacionalització de la producció audiovisual espanyola, com assenyalaren Bosch i Campos, en la línia del que darrerament està passant amb la ficció, la qual, després de molts anys, sembla que està obrint-se a un mercat global. Sens dubte, per tal d’eixir fora i situar-se en una millor posició per fer front a la crisi cal esforçar-se molt i invertir en talent, en creativitat, valors als quals no se’ls concedeix la importància estratègica que tenen.

Precisament, talent, creativitat, innovació i esforç és el que varen demostrar els estudiants del Màster Oficial en Continguts i Formats Audiovisuals, que varen presentar els seus projectes de nous formats en una sessió de pitching enfront d’una selecció de professionals del sector formada per: Andrés Luque, de TVE; Ximo Pérez, de PAV (Productors Audiovisuals Valencians); Teresa Blasco, de TVV; i Francesc Pou, de TVC (Televisió de Catalunya), que en aquesta ocasió varen opinar molt favorablement sobre la qualitat dels treballs desenvolupats. Els projectes d’aquesta edició foren El Enviado, una sèrie de ficció crítica amb la situació política i econòmica que vivim; The Wonderful Buk Experience, una sèrie d’animació en stop motion per a menuts i grans amb molta imaginació; Post, una sèrie documental sobre espais urbans oblidats que han conegut en el passat una època esplendorosa; i Vidas de cine, una sèrie de ficció, amb to de dramèdia, centrada en les relacions personals i professionals dels treballadors d’un cinema. Els estudiants mostraren estar preparats i que només falta que algú confie amb ells i els done l’oportunitat per desenvolupar tot el seu potencial.

Amb la presentació dels projectes del màster per part dels estudiants es va posar punt i final a aquesta trobada, plenament consolidada dins el panorama audiovisual. Una clausura que va estar protagonitzada per la Vicerectora de Postgrau, Rosa Marín, el Vicerector de Cultura, Antoni Ariño, i pel Director de les Jornades, Miquel Francés. Des de l’organització de les VI Jornades CONTD estem més que satisfets amb el resultat obtingut i ja estem treballant en les de l’any que ve, que dedicarem als continguts audiovisuals que s’estan fent per a les noves pantalles, en un context cada vegada més transmèdia o multiplataforma.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies