20 de maig de 2013 – Aula Magna de la Universitat de València

• L’audiovisual viu moments de profunda incertesa com a conseqüència de la crisi econòmica. Per a molts, la crisi ha evidenciat els problemes estructurals d’un sector que, segurament, no ha crescut de manera ordenada. Hi ha qui parla de “bombolla audiovisual” per a referir-se al desenvolupament d’un model audiovisual que s’entén com a fracassat des del punt industrial, però també culturalment i socialment.
• El sector audiovisual està commocionat per com s’està desenvolupant la crisi, especialment per les dificultats que hi ha en l’actualitat per finançar els projectes, amb l’aturada que això representa en termes productius i de destrucció de llocs de treball.
• El període de crisi hauria de ser aprofitat per la societat per a repensar el sistema audivisual de manera que la televisió pública ocupe una posició central que li permeta convertir-se en el motor de la indústria audiovisual. La televisió pública a Espanya és una de les pitjor finançades d’Europa.
• Les televisions públiques de proximitat tenen sentit sempre i quan oferisquen continguts localitzats, no estiguen polititzades i responguen a les necessitats dels seus ciutadans.
• S’han de buscar fórmules de finançament estables per a que les cadenes públiques i privades puguen conviure plenament en lloc de competir entre elles pels cada vegada més exigus recursos, mentre la influència social i, per tant, la publicitat, s’està desplaçant inexorablement cap a Internet i les grans companyies de comunicació digital.
• Les televisions han de saber adaptar-se a la cojuntura de crisi sense costos culturals ni socials. Internet ha ser un aliat de les cadenes i no un competidor. La televisió en directe només s’utilitzarà per a casos molt puntuals i el consum “a la carta” s’acabarà imposant. Per això s’ha de facilitar que una majoria social tinga accés a la xarxa.
• Alguns dels canvis propiciats per la crisi econòmica tenen a veure amb l’aparició i consolidació de noves fórmules de finançament que estan permetent la producció de projectes audiovisuals al marge dels canals institucionals, i la recerca de noves històries per contar o d’històries de sempre contades d’una forma diferent. Sorgeixen noves idees i ferramentes, com les xarxes socials o els dispositius mòbils.
• Cal diversificar el mercat, conéixer el client i el públic, i internacionalitzar la producció. Fa falta la consolidació d’un teixit industrial que ara per ara és molt precari.
• Per tal d’eixir fora i situar-se en una millor posició per fer front a la crisi cal esforçar-se molt i invertir en talent, en creativitat, en innovació, valors als quals no se’ls concedeix la importància estratègica que tenen.