[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat (1985) i Doctor (1991) en Farmàcia per la Universitat de València. Va realitzar la seua Tesi Doctoral en l'Institut d'Investigacions Citològiques (València). Va realitzar una estada postdoctoral de 5 anys en el grup del Dr. Jean Gruenberg, primer en el EMBL (European Molecular Biology Laboratory)(1991-1993), i posteriorment en la Universitat de Ginebra (1993-1996), amb un càrrec docent i investigador (Maître Assistant). Es va reincorporar a la Universitat de València en 1996. Professor Titular d'Universitat (1998-2012) i Catedràtic d'Universitat (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular) (2012-present).

Dirigix el grup de “Trànsit de Proteïnes” de la Universitat de València, centrat en l'estudi del trànsit intracel·lular de proteïnes en cèl·lules vegetals, amb especial èmfasi en el transport bidireccional de proteïnes entre el reticle endoplàsmic i el complex de Golgi mediat per vesícules recobertes de proteïnes COP(Coat Protein)I i COPII.

6 sexennis d'investigació. 11 Tesis Doctorals dirigides. 15 projectes com a investigador principal (9 del Pla Nacional). 45 publicacions en Q1. Més de 4000 cites (Web of Science, WOS), amb una mitjana de 60 cites/article (WOS). 4 articles seleccionats i avaluats pel Faculty of 1000 Biology. 1 article en la llista de "Most-downloaded articles" de la revista Traffic (2013). 1 article en la revista The Plant Cell amb suficients cites per a situar-ho en l'1% superior del camp acadèmic de Ciències Vegetals i Animals segons un llindar d'alta citació per al camp i l'any de publicació (Font: WOS) i 12 vegades més cites que la mitjana (Font: Dimensions).

Premi Extraordinari de Doctorat.

Premi a la Investigació Medalla García Blanco, que atorguen la Facultat de Medicina i Odontologia de València i el Centre d'Investigació Príncep Felip en reconeixement de la labor científica de jóvens investigadors en les àrees de Ciències i Biomedicina.

El Dr. Artero és catedràtic de Genètica de la Universitat de València, on també es va doctorar en Bioquímica. Després de sis anys d'investigació postdoctoral sobre miogènesi al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, va tornar a Espanya l'any 2002 a través del Programa Ramón y Cajal i es va incorporar a la Universitat de València com a professor i investigador.

Actualment dirigeix el Laboratori de Genòmica Translacional Humana, centrat en l'estudi dels mecanismes moleculars i el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per a malalties neuromusculars minoritàries, com la distròfia miotònica i la LGMDD2, així com per a càncers neurològics i síndromes genètiques minoritàries. El seu grup combina l'ús de cèl·lules derivades de pacients, models murins i de Drosophila, juntament amb aproximacions multiómiques, per a investigar els mecanismes de la malaltia i avaluar noves estratègies terapèutiques. Les seues línies d'investigació inclouen, a més, el reposicionament de fàrmacs, les teràpies basades en oligonucleòtids i el desenvolupament de noves plataformes d'administració.

El Dr. Artero és autor de més de 93 publicacions científiques internacionals revisades per parells, ha dirigit 20 tesis doctorals i manté una àmplia xarxa de col·laboracions nacionals i internacionals. És inventor de diverses patents i cofundador de l'empresa biotecnològica ARTHEx Biotech.

Vaig obtindre la Llicenciatura en Ciències Biològiques en 1997 (Universitat de València, UV) i el Doctorat en Ciències Biològiques en 2003 (UV). Posteriorment, vaig realitzar una estada posdoctoral al Departament de Zoologia de la Universitat d'Oxford (2004-2006), després de la qual cosa vaig obtindre un contracte Juan de la Cierva (UV, 2007-2009). A continuació, em vaig incorporar amb un contracte Jae Doc a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP-CSIC, 2010-2012). Durant els tres anys següents vaig reprendre la meua labor investigadora a a UV, si be va ser a partir de 2016 quan ho vaig fer en qualitat d'Investigador Ramón y Cajal. Des de 2021, sóc Professor Titular de la UV, adscrit al Departament de Genètica de la Facultat de Ciències Biològiques, i desenvolupe la meua investigació a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio). Dins de la meua labor docent, he tutoritzat nombrosos Treballs de Fi de Grau i de Fi de Màster. A més, impartisc docència en matèries relacionades amb genètica, evolució molecular i virologia en el Grau de Biologia i el Màster en Virologia. En aquest últim, actue com a Codirector des de 2024.

El meu camp d'investigació es centra en l'estudi de l'evolució de virus, fonamentalment d'ARN, mitjançant la utilització d'eines de genètica de poblacions, biologia molecular i cel·lular, filogenètica i bioinformática. Per a això, he dut a terme estudis d'evolució experimental i molecular en models tan diversos com a virus humans, animals, vegetals i de bacteris. En particular, l'auge de les noves tecnologies de seqüenciació massiva m'ha portat a focalitzar recentment el meu treball en l'anàlisi de dades de seqüenciació massiva (NGS) per a obtindre estimes de diversitat viral. Actualment, els objectius de la meua línia d'investigació a mitjà/llarg termini s'emmarquen en la fusió de l'anàlisi bioinformátic de les dades generades per NGS amb metodologies prèvies adquirides al llarg de la meua carrera professional, tals com l'estudi de virus en cultius cel·lulars o l'anàlisi filogenètica.

Al llarg de la meua carrera professional, he participat en més de vint projectes d'investigació (tres d'ells com a investigador principal). He publicat més de 50 articles d'investigació, la majoria d'ells com a primer autor o com a autor de correspondència, destacant alguns en revistes com PLoS Biology, Nature comunications, Nature Microbiology, Molecular Biology and Evolution, o PLoS Genetics. També he publicat 3 capítols de llibre. A més, he dirigit 3 tesis doctorals (una altra està en curs).

El Dr. Miguel Ángel García Pérez és Catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador adscrit a l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, on coordina el Grup d’Investigació en Genètica de l’Osteoporosi. També forma part del grup d’investigació Envelliment Saludable en la Dona (CARMEN) de la Universitat de València.

La seua activitat investigadora se centra a comprendre les bases genètiques i moleculars de l’osteoporosi i altres malalties complexes. Al llarg de la seua carrera ha integrat eines de genètica humana, transcriptòmica, biologia molecular i immunologia per a estudiar els mecanismes que condicionen la susceptibilitat a la malaltia, la pèrdua de massa òssia i el risc de fractura. Els seus treballs han contribuït a identificar variants genètiques, microARN i biomarcadors relacionats amb l’osteoporosi, amb l’objectiu de millorar la predicció del risc de fractura i afavorir el desenvolupament de noves estratègies diagnòstiques. La seua investigació combina aproximacions bàsiques, translacionals i clíniques per a facilitar la transferència del coneixement a la pràctica assistencial.

És doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València (Sobresalient Cum Laude per unanimitat). Després d’una estada postdoctoral a l’Institut de Génétique et de Biologie Moléculaire et Cellulaire (Estrasburg, França), va completar l’especialitat d’Immunologia mitjançant residència a l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid. Des de 2002 desenvolupa la seua activitat docent i investigadora a la Universitat de València, on va ser nomenat Professor Titular el 2011 i Catedràtic de Genètica el 2022.

Ha participat en més d’una vintena de projectes d’investigació competitius, diversos d’ells com a investigador principal, i és autor de més d’un centenar de publicacions científiques, entre les quals destaquen 94 publicacions en revistes internacionals indexades al Journal Citation Reports, 14 capítols de llibre i prop de 100 contribucions a congressos científics nacionals i internacionals. Té reconeguts cinc sexennis d’investigació i la seua producció científica supera les 2.000 cites, amb un índex h de 27.

En l’àmbit docent imparteix principalment Genètica Humana als graus de Biologia i de Bioquímica i Ciències Biomèdiques, així com Patologia Genètica en el Màster en Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica. A més, participa en altres assignatures de grau i postgrau i ha dirigit treballs de fi de grau, treballs de fi de màster i tesis doctorals.

Desenvolupa també una activa tasca d’avaluació científica com a revisor per a revistes biomèdiques internacionals i com a avaluador de projectes per a l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), ACSUCYL i la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia. Manté col·laboracions amb grups d’investigació en els àmbits de la genètica i el metabolisme ossi.

Doctora en Farmàcia per la Universitat de València (1991), vaig realitzar una estada postdoctoral de més de 3 anys a l'Eccles Institute of Human Genetics (Universitat de Utah, USA). Després de 15 anys dedicada a l'estudi del llevat Saccharomyces cerevisiae des de gairebé qualsevol punt de vista (estudi de la paret cel·lular, sistema model per a l'estudi de gens supressors de tumors humans, anàlisi d'estrès i contaminació en llevats cervesers o l'expressió gènica global en llevats vínics), em vaig incorporar al camp de l'evolució genòmica bacteriana, en què treballe des de 2001 com a membre del grup de Genètica Evolutiva de la Universitat de València, en la qual actualment sóc Catedràtica de Genètica.

Faig la meva investigació a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt UV-CSIC ubicat al Parc Científic de la Universitat de València (Paterna). Des del 2001, m'he dedicat principalment a l'estudi del genoma de bacteris endosimbionts, que viuen dins de cèl·lules especialitzades d'insectes amb dietes restringides (com pugons, corcons o cotonets), per comprendre la relació entre estes bactèries i els seus hostatgers, la reducció del genoma bacterià en estes condicions i les conseqüències per a la xarxa metabòlica inferida. Com a complement a aquests treballs, he participat també en estudis sobre la definició del genoma mínim, fonamental per al manteniment d'una cèl·lula viva, i les seves implicacions en el camp de la Biologia Sintètica.

En els darrers anys, el nostre sistema model consolidat per estudiar interaccions simbiòtiques és la panderola alemanya Blattella germanica. Les panderoles són especialment interessants perquè en cada individu coexisteixen dos sistemes simbiòtics, un endosimbiont obligat i una complexa microbiota intestinal. Hem desenvolupat estratègies per comprendre millor la implicació de cada sistema en el benestar de l'hostatger i el suposat diàleg entre els participants en la relació. Actualment ens estem centrant en l'estudi dels mecanismes moleculars utilitzats per l’hostatger per controlar els simbionts, prestant especial atenció als pèptids antimicrobians i als microRNAs.

Projectes d’investigació actuals

- Host-symbiont communication and its utility in biological pest and pathogen control (SYMB-CONTROL, PID2021-128201NB-I00; co-financed MICIN-UEFEDER-AEI)
- Temperature and antibiotics stress: effects on phage bacteria interactions in the gut microbiota of Blatella germanica (CIPROM/2021/042; Generalitat Valenciana).
- RNA communication across kingdoms: new mechanisms and strategies in pathogen control (exRNA-PATH, CA20110; COST action, EU)

Publicacions recents i seleccionades

Cazzaniga, M., R. Domínguez-Santos, J. Marín-Miret, R. Gil, A. Latorre, C. García-Ferris (2023). Exploring gut microbial dynamics and symbiotic interaction in Blattella germanica using rifampicin. Biology 12:955. doi: 10.3390/biology12070955

Latorre, A., R. Domínguez-Santos, C. García-Ferris, R. Gil (2022). Of cockroaches and symbionts: recent advances in the characterization of the relationship between Blattella germanica and its dual symbiotic system. Live 12: 290. doi: 10.3390/life12020290

Garzón, M.J., M. Reyes-Prieto, R Gil (2022). The minimal translation machinery: what we can learn from naturally and experimentally reduced genomes. Front. Microbiol. 13:858983. doi: 10.3389/fmicb.2022.858983

Solana, J., E. Garrote-Sánchez, R. Gil (2021). DELEAT: gene essentiality prediction and deletion design for bacterial genome reduction. BMC Bioinformatics 22:444. doi:10.1186/s12859-021-04348-5 doi: 10.1186/s12859-021-04348-5

Domínguez-Santos R, A.E. Pérez-Cobas, P. Cuti, V. Pérez-Brocal, C. García-Ferris, A. Moya, A. Latorre, R. Gil (2021). Interkingdom gut microbiome and resistome of the cockroach Blattella germanica. mSystems 6:e01213-20. doi: 10.1128/mSystems.01213-20

Reyes-Prieto, M., R. Gil, M. Llabrés, P. Palmer-Rodríguez, A. Moya (2021). The metabolic building blocks of a minimal cell. Biology 10:5. doi: 10.3390/biology10010005

Gil, R., A. Latorre (2019). Unity makes strength: a review on mutualistic symbiosis in representative insect clades. Life 9:21; doi:10.3390/life9010021.

Gil, R., C. Vargas-Chavez, S. López-Madrigal, D. Santos-García, A. Latorre, A. Moya (2018). Tremblaya phenacola PPER: An evolutionary beta-gammaproteobacterium collage. ISME J. 12:124-135. doi: 10.1038/ismej.2017.144

López-Madrigal, S., R. Gil (2017). Et tu, Brute? Not even intracellular mutualistic symbionts escape horizontal gene transfer. Genes 8:247. doi: 10.3390/genes8100247

Lloréns-Rico, V., J. Cano, T. Kamminga, R. Gil, A. Latorre, W. H. Chen, P. Bork, J. I. Glass, L. Serrano, M. Lluch-Senar (2016). Bacterial antisense RNAs are mainly the product of transcriptional noise. Sci. Adv. 2:e1501363. doi: 10.1126/sciadv.1501363

Klein, A., L. Schrader, R. Gil, A. Manzano-Marín, L. Flórez, D. Wheeler, J. H. Werren, A. Latorre, J. Heinze, M. Kaltenpoth, A. Moya, J. Oettler (2016). A novel intracellular mutualistic bacterium in the invasive ant Cardiocondyla obscurior. ISME J. 10:376-388. doi: 10.1038/ismej.2015.119

Gil, R., J. Peretó (2015). Small genomes and the difficulty to define minimal translation and metabolic machineries. Front. Ecol. Evol. 3:123. doi: 10.3389/fevo.2015.00123

López-Madrigal, S., A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2015). The link between independent acquisition of intracellular gamma-endosymbionts and concerted evolution in Tremblaya princeps. Front. Microbiol. 6:642. doi: 10.3389/fmicb.2015.00642

Gil, R. (2014). The minimal gene-set machinery. In Encyclopedia of Molecular Cell Biology and Molecular Medicine: Synthetic Biology, 2nd edition. Meyers RA (ed.). Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. pp. 1-36. doi: 10.1002/3527600906.mcb.20130079

López-Madrigal, S., A. Beltrà, S. Resurrección, A. Soto, A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2014). Molecular evidence for ongoing complementarity and horizontal gene transfer in endosymbiotic systems of mealybugs. Front. Microbiol. 5:449. doi: 10.3389/fmicb.2014.00449

Oakeson, K. F.*, R. Gil*, A. L. Clayton, D. M. Dunn, A. C. von Niederhausern, C. Hamil, A. Aoyagi, B. Duval, A. Baca, F.J. Silva, A. Vallier, D. G. Jackson, A. Latorre, R. B. Weiss, A. Heddi, A. Moya, C. Dale (2014). Genome degeneration and adaptation in a nascent stage of symbiosis. Genome Biol. Evol. 6:76-93. doi: 10.1093/gbe/evt210 *Equal contribution.

López-Madrigal, S., A. Latorre, M. Porcar, A. Moya, R. Gil (2013). Mealybugs nested endosymbiosis: going into the ‘matryoshka’system in Planococcus citri in depth. BMC Microbiol. 13:74. doi: 10.1186/1471-2180-13-74

Moya, A., R. Gil, A. Latorre., J. Peretó, M.P. Garcillán-Barcia, F. de la Cruz (2009). Towards minimal bacterial cells: evolution versus design. FEMS Microbiol. Rev. 33:225-235. doi: 10.1111/j.1574-6976.2008.00151.x

Moya, A., J. Peretó, R. Gil, A. Latorre (2008). Learning how to live together: genomic insights into prokaryote-animal symbioses. Nature Rev. Genet. 9:218-229. doi:10.1038/nrg2319 

Tamames, J.*, R. Gil*, A. Latorre, J. Peretó, F.J. Silva, A. Moya (2006). The frontier between cell and organelle: genome analysis of Candidatus Carsonella ruddii. BMC Ecol. Evol. 7:181. doi: 10.1186/1471-2148-7-181 *Equal contribution.

T. Gabaldón, J. Peretó, F. Montero, R. Gil, A. Latorre, A. Moya (2007). Structural analyses of a hypothetical minimal metabolism. Phil. Trans. R. Soc. B. Biol. Sci. 362:1751-1762. doi:  10.1098/rstb.2007.2067

Pérez-Brocal, V., R. Gil, S. Ramos, A. Lamelas, M. Postigo, J. M. Michelena, F. J. Silva, A. Moya, A. Latorre (2006). A small microbial genome: the end of a long symbiotic relationship? Science 314:312-313. doi: 10.1126/science.1130441

Gil, R., F. J. Silva, J. Peretó, A. Moya (2004). Determination of the core of the minimal bacterial gene set. Microbiol. Mol. Biol. Rev. 68: 518-537. doi: 10.1128/MMBR.68.3.518-537.2004

Gil, R., B. Sabater-Muñoz, A. Latorre, F. J. Silva, A. Moya (2002). Extreme genome reduction in Buchnera spp.: towards the minimal genome needed for symbiotic life. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99: 4454-4458. doi: 10.1073/pnas.062067299

Valencià

Em vaig llicenciar en Bioquímica per la Universitat de l'Havana (Cuba) l'any 1996. Vaig iniciar la meua trajectòria investigadora al Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia de l'Havana, on vaig treballar en el desenvolupament de plantes transgèniques que expressen toxines de Bacillus thuringiensis (Bt).

Entre 1998 i 2012 vaig desenvolupar la meua activitat investigadora en diverses institucions espanyoles, entre les quals destaquen la Universitat de València, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries i el Centre d'Investigacions Biològiques. Vaig obtenir el grau de doctor l'any 2004 i vaig dur a terme investigacions postdoctorals centrades en la caracterització molecular dels mecanismes de resistència a les toxines Bt i en l'estudi de la interacció entre aquestes toxines i els seus receptors. Així mateix, vaig investigar la integració de tecnologies basades en Bt amb agents de control biològic per al maneig sostenible de plagues d'importància econòmica dins de programes de Gestió Integrada de Plagues (GIP).

L'any 2012 em vaig incorporar a Rothamsted Research (Regne Unit) com a investigador Marie Curie. La meua recerca es va centrar en l'estudi del mode d'acció i la selectivitat dels piretroides en àcars i paparres d'importància econòmica, així com en els mecanismes de resistència a altres compostos, entre els quals la flumetrina, el coumafós i l'amitraz. A més, vaig desenvolupar eines moleculars i mètodes de monitoratge d'alta sensibilitat per a la seua aplicació en programes de GIP.

L'any 2015 em vaig incorporar a l'Institut BIOTECMED de la Universitat de València com a investigador del programa Ramón y Cajal i, des de 2021, soc Professor Titular. La meua activitat científica se centra en l'estudi dels mecanismes evolutius i moleculars implicats en la resistència als pesticides, així com en la identificació dels factors que determinen la seua selectivitat sobre organismes no objectiu. També m'interessen els processos ecològics i evolutius que condicionen l'eficàcia i la sostenibilitat dels programes de control biològic.

Sergi Maicas Prieto (Castelló de la Plana, 1969) és Llicenciat en Ciències Biològiques (Bioquímica) i Doctor en Ciències Biològiques (Microbiologia) per la Universitat de València. Després de diverses estades postdoctorals al CSIC i en centres d'R+D+i industrial, va desenvolupar la seua carrera docent i investigadora a la Universidad Cardenal Herrera–CEU i, des de 2016, com a Professor Titular al Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de València. Compta amb cinc sexennis d'investigació i quatre quinquennis docents reconeguts.

La seua activitat investigadora se centra en tres grans línies: la microbiota del vi i les fermentacions malolàctiques, la biologia de llevats i fongs d'interés clínic (en particular Candida spp.) i, més recentment, la resistència als antimicrobians (AMR) abordada des de perspectives d'intel·ligència artificial i salut única (One Health). És autor de nombrosos articles en revistes indexades a Scopus i Web of Science, amb un índex H de 24 (Scopus) i 30 (Google Scholar), a més de llibres i capítols de llibre, i ha participat en projectes d'R+D+i competitius i contractes de transferència amb empreses del sector biotecnològic i agroalimentari.

En l'àmbit de la gestió i el lideratge acadèmic, dirigeix des de 2015 el Màster Universitari Oficial en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica de la Universitat de València, del qual també presideix el Comité de Garantia de Qualitat. Coordina el grup d'investigació BIOTECMIC i el Grup d'Innovació Docent en Microbiologia MICROMÓN-UV, i impulsa iniciatives d'aprenentatge-servei i ciència ciutadana com Micromón/Tiny Earth, orientades a la conscienciació sobre les resistències antimicrobianes entre l'estudiantat universitari i de secundària. Ha dirigit tesis doctorals i treballs fi de màster, i manté una intensa col·laboració internacional, especialment amb la Université Euromed de Fès (UEMF, Marroc), on també exerceix com a professor associat, i amb institucions de l'Argentina.

Maicas combina la seua labor docent amb una notable activitat de divulgació científica en premsa, ràdio i televisió, així com amb el seu compromís amb el valencià com a llengua vehicular de la docència i la divulgació, acreditant el nivell C2. És avaluador i editor en revistes científiques internacionals, i ha participat activament en comissions universitàries, tribunals de tesis i de places de professorat, així com en organitzacions científiques internacionals, incloent-hi el Consell Executiu de la Federació Mundial de Treballadors Científics (WFSW).

Actualment centra bona part del seu treball en el projecte internacional MicroMondeMaroc/U3M, un programa d'aprenentatge-servei i ciència ciutadana sobre resistències antimicrobianes desenvolupat en col·laboració amb el Marroc, així com en el desenvolupament de noves propostes d'investigació sobre vigilància de la resistència antimicrobiana assistida per intel·ligència artificial dins d'un marc de cooperació Espanya-Marroc.

Vaig iniciar la meua activitat investigadora amb una beca predoctoral FPI del Ministeri d'Educació d'Espanya (1994-1997) per a realitzar la meua tesi doctoral, titulada «Mode d'acció de les proteïnes insecticides de Bacillus thuringiensis en les plagues forestals Thaumetopoea pityocampa i Lymantria monacha», sota la direcció de la Dra. M. Dolores Real a la Universitat de València. Durant este període, vaig realitzar una estada d'investigació de tres mesos en l'empresa biotecnològica Plant Genetic Systems (Gant, Bèlgica) en 1993, i una altra de dos mesos en el Departament d'Entomologia de la Ludwig-Maximilians-Universität (Munic, Alemanya) en 1995. Vaig començar la meua investigació postdoctoral (1998-2001) en el grup dels doctors Andrés Moya i Amparo Latorre, centrant-me en la seqüenciació del genoma de endosimbionts d'insectes en el Centre d'Astrobiologia (INTA, Madrid) i en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (Universitat de València); posteriorment, vaig dur a terme una estada postdoctoral (2002-2004) en el laboratori de la Dra. Alejandra Bravo (Institut de Biotecnologia, UNAM, Mèxic), centrada en els mecanismes moleculars d'inserció en membrana de les toxines de B. thuringiensis. En 2004, em vaig reincorporar al grup de la Dra. M. Dolores Real en el Departament de Genètica de la Universitat de València amb un contracte d'investigació «Ramón y Cajal» (2004-2009) per a estudiar el mode d'acció de la toxina Cry3Aa en plagues de coleòpters. Des de 2009, soc professora titular de Genètica a la Universitat de València i he ampliat la meua investigació en l'àmbit de la sanitat vegetal per a incloure l'estudi i la caracterització dels mecanismes moleculars subjacents a la defensa de les plantes enfront de l'estrés biòtic i abiòtic, així com l'aprofitament de recursos naturals (compostos naturals de priming, comunitats microbianes associades a insectes i pèptids d'origen vegetal o d'insecte) per a millorar el rendiment dels cultius. Després d'una estada d'investigació de dos mesos que vaig realitzar en el laboratori del Dr. Hoskins (Departament de Patologia, Dalhousie University, Canadà) en 2015, el nostre grup va iniciar una nova línia d'investigació sobre l'ús de pèptids derivats d'insectes com a agents antimicrobians i en l'àmbit del càncer; així mateix, soc coinventora de la patent titulada «Pèptid i composicions farmacèutiques del mateix per al seu ús com a antimicrobià i en el tractament del càncer» (ES201731455, PCT/ES2018/070824). Soc catedràtica de Genètica des de 2025.

Com a investigadora, he participat en 16 projectes d'investigació —exercint com a investigadora principal (IP) o co-IP en 6 d'ells— i compte amb 5 sexennis d'investigació reconeguts. Al llarg de la meua trajectòria científica, he participat en diversos projectes internacionals finançats per xarxes d'investigació i innovació com COST i CYTED, i he col·laborat en investigacions amb empreses com Ionera Technologies GmbH (Friburg, Alemanya). Entre 2020 i 2024, el nostre grup d'investigació va participar en el projecte europeu «SYSTEMIC: Un enfocament integrat davant el desafiament dels sistemes alimentaris sostenibles: estratègies d'adaptació i mitigació enfront del canvi climàtic i la malnutrició», en el marc del Knowledge Hub sobre Seguretat Alimentària i Nutricional de l'ERA-HDHL; en este projecte, vaig ser co-líder de la Tasca 1 del Paquet de Treball 2 (WP2): «Optimització de la producció de cultius, biodiversitat i millora vegetal».

He co-dirigit 3 tesis doctorals (Camila Ochoa, 2011; Estefanía Contreras, 2013; Aida Robles Fort, 2023) —dos de les quals van obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat—, així com 8 treballs de fi de màster. Així mateix, he actuat com a revisor per a diverses revistes científiques (com Journal of Invertebrate Pathology, Insect Biochemistry and Molecular Biology, etc.).ia, versió en valencià]

Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Sevilla (1992) i Doctor per la mateixa universitat (1998) després de la defensa de la tesi doctoral titulada ‘La microbiota de la Mar Morta: 50 anys després’ i dirigida per A. Ventosa. Durant la seua formació predoctoral va realitzar estades curtes en el Departament de Genètica Molecular del Forsyth Dental Center, Boston (Massachusetts, els EUA) amb B.J. Paster i F.E. Dewhirst (1995), i en el Departament de Microbiologia de la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya) amb H.K. Schleifer i W. Ludwig (1996). A més, en 1995 va ser alumne del curs d'estiu ‘Microbial Diversity’ en el Marine Biological Laboratory, Woods Hole (Massachusetts, els EUA). Una beca postdoctoral li va permetre estar dos anys més en la TUM (Alemanya). De retorn a Espanya va treballar en la Universitat de Sevilla i en l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (València). En 2004 va ser beneficiari d'un contracte del programa Ramón y Cajal amb el qual es va incorporar en la Universitat de València en la qual s'ha estabilitzat fins a aconseguir el nivell de Catedràtic d'Universitat.
L'activitat investigadora en els primers anys va abastar l'estudi de microorganismes halòfils extrems i moderats (arqueus i bacteris) mentres que en l'actualitat s'enfoca principalment en els bacteris marins, però en la seua trajectòria ha treballat amb molts altres grups fisiològics o taxonòmics: bacteris de l'àcid làctic, fitopatògenes, d'aigua dolça, fixadores de nitrogen, termòfiles, actinomicets, simbionts. L'orientació d'estos treballs és principalment taxonòmica, havent descrit més de cent tàxons de procariotes, però també contemplant aspectes com ara l'anàlisi filogenètica, diversitat i ecologia microbiana, desenvolupament de mètodes d'identificació i detecció, genòmica comparada, conservació de soques, potencial biotecnològic, seguretat alimentària i patogènesi. Fins i tot, des de la nomenclatura de procariotes, ha abordat aspectes socials, en concret l'anàlisi del biaix de gènere en la formació de noms epònims (els que honren a persones).

I obtained my Bachelor, Postgraduate and PhD degrees in the University of Valencia, Spain. My doctoral research focused on the role of pattern recognition receptors expressed by hematopoietic stem and progenitor cells in the detection of Candida albicans and the emergency myelopoiesis response. I was awarded with a “Outstanding PhD Thesis” from the University of Valencia.

In 2011, I joined the Regenerative Medicine Institute at Cedars-Sinai Medical Center, Los Angeles, USA, as a postdoctoral fellow. During this time, I studied the differentiation and function of myeloid cells (macrophages, dendritic cells and neutrophils) with specific application to anti-microbial immunity, neurodegenerative diseases and cancer. I obtained a Young Investigator Award from the International Endotoxin and Innate Immunity Society, a Careers in Immunology Fellowship Award by The American Association of Immunologists and a Career-Enhancement Award from the American Society of Hematology.

In 2018, I established my independent research group at Cedars-Sinai Medical Center as an Assistant Professor. In 2019, I received a Ramón y Cajal award from the Ministry of Education and Science, Spain, and I moved back to the University of Valencia, Spain.

My lab is interested in: 1) defining the cellular and molecular pathways activated for emergency myelopoiesis in hematopoietic stem and progenitor cells during candidiasis, 2) unveiling the mechanisms of innate trained immunity induced by fungal infections, and 3) studying the use of microbial components to induce terminal differentiation of malignant cells in some hematologic disorders, such as acute myeloid leukemia and myelodysplastic syndromes.