BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca

Antonio Lecha-Marzo Martínez (Porac (Filipines), 7/2/1888 – Sevilla, 19/5/1919)

 

Antonio Lecha-Marzo Martínez

Va néixer a les illes Filipines, on estava destinat el seu pare (militar espanyol), però en morir aquell es va fer càrrec de la seua tutela el seu oncle Luis Lecha Martínez, professor de medicina legal a la Facultat de Medicina de Valladolid. Aquesta influència marcaria la seua vida professional, ja que es dedicaria a la medicina, i més concretament als camps de la medicina legal i l’antropologia criminal i judicial.

Així, va cursar els seus estudis de Medicina a Valladolid amb resultats brillants (va ser Premi Nacional de Llicenciatura), a més de començar una primerenca activitat investigadora, una mostra de la qual la tenim al fet que només tres anys després d’haver començat la carrera ja publicava un article (sobre un nou mètode ideat per ell per al diagnòstic medico-legal de les taques de sang) en una de les revistes internacionals més prestigioses de la disciplina: l’Archivio di Psichiatria, Medicina Legale ed Antropologia Criminale, dirigida pel pioner Cesare Lombroso.

En acabar la carrera va obtenir una plaça de metge de sanitat militar, a més d’una beca de la Junta de Ampliación de Estudios, que li va permetre ampliar la seua formació investigadora a Turí i, sobretot, a la ciutat belga de Lieja, estances que donarien com a resultat la publicació dels seus treballs en diverses revistes i l’elaboració de la seua tesi doctoral Los dibujos papilares de la palma de la mano como medio de identificación.

En tornar a Espanya va ser destinat a l’Hospital Militar de Madrid i va exercir també com a professor auxiliar de Medicina Legal a la Universidad Central i professor de Dactiloscòpia a la Escuela de Policía de Madrid, fins que va ser mobilitzat per anar a la Guerra del Marroc.

Després de passar a la reserva va ocupar la càtedra de Medicina Legal a Granada i participà en la creació de l'Instituto de Medicina Legal, Toxicología y Psiquiatría de Madrid. Finalment, va trasladar-se a Sevilla, on va morir de sobte (víctima de la grip de 1918) amb només trenta-un anys.

Al camp acadèmic, es pot dir que Lecha-Marzo va ser un dels grans especialistes de la medicina legal a Espanya (especialment dins de l’estudi i la detecció de les taques de sang), a més d’interessar-se per l’antropologia criminal i les noves tècniques d’identificació propugnades per Lombroso o Bertillon. D’aquesta importància poden donar fe tant el gran nombre d’articles que va publicar en tan pocs anys (a més d’un parell de manuals) com la seua correspondència amb destacats metges i criminòlegs de l’època com Joan Peset Aleixandre, Federico Olóriz, l’argentí Juan Vucetich o José Chabás.

Per últim, cal recordar el ressò popular que va obtenir la seua participació en la resolució del “cas de la Cuesta del Rosario”, esdevingut a Sevilla, on la seua investigació va aportar dades sobre la identitat i causa de la mort de les restes òssies que es van trobar a un domicili d’aquest carrer.

 

Més informació biogràfica

 

Donació

L’any 2017, la família de Lecha-Marzo va donar la seua biblioteca personal a la Biblioteca Historicomèdica “Vicent Peset Llorca”. Encara que no hi havia cap lligam directe del metge amb aquesta institució ni amb la ciutat de València, el fet de ser la nostra una biblioteca especialitzada en història de la medicina i de la ciència, així com el de custodiar el Fons Peset, on destaquen materials de Juan Peset Aleixandre, especialista en medicina legal que va mantenir correspondència amb el mateix Lecha-Marzo, fan que la incorporació d’aquest donatiu a les nostres col·leccions fos una elecció prou encertada.

Amb motiu de la donació es va muntar l’exposició (organitzada per l’Institut López Piñero) “Antonio Lecha-Marzo: ciència, medicina i llei als inicis del segle XX” que va comptar amb l’assistència de la seua néta Carmen de Meer Lecha-Marzo, autora d'una tesi doctoral que és un dels millors treballs biogràfics sobre ell.

Pel que fa a la mateixa donació, aquesta es compon d’al voltant de 600 registres dels quals uns 200 corresponen a monografies mèdiques. També n’hi ha una part important de separates d’articles de revistes, tant europees (espanyoles, italianes, belgues, portugueses i franceses) com llatinoamericanes (argentines, cubanes i brasileres) i, finalment, material d’arxiu que inclou algunes fotografies i retalls sobre ell mateix i una abundant correspondència amb altres especialistes i metges de l’època.

Les obres que componen la donació porten la signatura:

 

Obres al catàleg de la Universitat de València

Segueix els enllaços per a veure quines obres tenim a les biblioteques de la Universitat de València:

 

Selecció bibliogràfica com a autor

Monografies

Articles de revista

  • “Un nuovo processo per ottenere i cristalli d’emocromogeno e di jodo-ematina”. Archivio di Psichiatria, Neuropatologia, Antropologia criminale e Medicina legale. 1905, v. 26, n. 5, p. 663-665  

  • “Un nuevo procedimiento para el diagnóstico médico legal de las manchas de sangre”. Revista de Medicina y Cirugía Prácticas. 1906, v. 70, n. 923, p. 409-417

  • “Nuevos estudios sobre la corteza del cerebelo”. Revista de Medicina y Cirugía Prácticas. 1907, v. 76, n. 989, p. 177-188; n. 990, p. 217-226

  • “Étude médico-légale sur les actes de bestialité : l'épreuve de Barberio peut-elle servir au diagnostic différentiel entre le sperme de l'homme et celui du chien? : recherches expérimentales”. Revue de Médecine Légale. 1908, v. 15, p. 161-167

  • “Sulla somiglianza delle corteccie cerebrale e cereberrale”. Archivio di Psichiatria, Neuropatologia, Antropologia criminale e Medicina legale. 1908, v. 29, n. 1-2, p. 69-74

  • “Mais algumas considerações sobre os novos métodos para o diagnóstico da morte real”. Gazeta Médica da Bahia. 1908-1909, v. 40, p. 232-45

  • “Sui nuovi procedimenti di Corin-Stockis e De Dominicis per il riconoscimento dei nemaspermi nelle macchie”. Risveglio medico. 1909, n. 93

  • “Los últimos progresos en la identificación de los reincidentes: Dactiloscopia Vucetich y Dactiloscopia Olóriz”. Gaceta Médica del Sur de España. 1910, v. 28, n. 641-646 i 648,  p. 50-55, 81-89, 101-106, 136-137, 155-163, 181-187, 228-234

  • “Recherches sur la pathogénie des ecchymoses endocardiques”. Archives Internationales de Médecine Légale. 1912, v. 3, n. 3, p. 280-288

  • Con MAESTRE, T. “Nouvelle technique pour la spectroscopie et la cristallographie du sang”. Archives Internationales de Médecine Légale. 1914, v. 5, n. 1, p. 49-53

  • “Los dibujos papilares de la palma de la mano como medio de identificación”. Anales de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas. 1916, v. 16, p. 29-70, làm. 1-5