BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca

José Rodrigo Pertegás [o Josep Rodrigo Pertegàs] (València, 17/3/1854 - València, 4/4/1930)

 

José Rodrigo Pertegás

Va llicenciar-se a la facultat de Medicina de València l’any 1875 i va exercir com a metge rural durant un any, però el seu estat de salut i la mort de la seua mare van fer que tornara a València, on ocuparia diversos llocs de treball municipals relacionats amb la salut i on li seria atorgada la medalla municipal al mèrit per la seua actuació a l'epidèmia de còlera de 1890. Tanmateix, va anar abandonant progressivament la pràctica de la medicina per a dedicar-se a la investigació històrica, la seua verdadera vocació, encara que continuaria molt relacionat amb la professió mèdica, sent membre de l’Instituto Médico Valenciano i part de la seua junta de govern en diverses ocasions, així com acadèmic numerari de la Real Academia de Medicina de Valencia.

També va participar molt activament a la vida cultural valenciana, com a soci d’un gran nombre d’entitats com el Círculo de Bellas Artes de València, la Sociedad de Agricultura, el Centre de Cultura Valenciana (del que va ser director), Lo Rat Penat o fins i tot el Gaster-Club, la societat gastronòmica i esportiva fundada per Ramón y Cajal, a més d’ésser membre corresponent d’entitats com la Real Academia de la Historia espanyola o la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Com a historiador, va relacionar-se amb altres erudits valencians de la seua època com Roque Chabás, Sanchis Sivera o Serrano Morales, utilitzant com aquests les fonts arxivístiques o tractant temes concrets de la història valenciana pels quals no hi havia massa interés fins aleshores. També és destacable el coneixement que tenia de les noves corrents historiogràfiques europees del moment i de la bibliografia historicomèdica de diversos països.

Les seues especialitats d’investigació van ser la història valenciana i la història de la medicina i les epidèmies, especialment a l’Edat Mitjana, sent el seu projecte més ambiciós un diccionari biogràfic de tots els metges valencians des de temps medievals; si bé no va acabar-ho, sí que va publicar diverses obres breus a diferents revistes, diaris i almanacs, a més de treballar com a paleògraf o cercant fonts històriques a arxius i biblioteques per encàrrec d’altres autors. Aquesta dedicació a la recerca històrica faria que a la seua mort hagués acumulat un enorme arxiu personal de notes i transcripcions de documents històrics.

 

Més informació biogràfica

 

Donació

En morir, la seua biblioteca privada va ser adquirida per la Biblioteca de Catalunya, encara que l’arxiu personal va romandre a la casa familiar. Tot i això, a la venda es van incloure alguns volums relligats de notes manuscrites, i uns altres pocs manuscrits els va conservar el seu marmessor testamentari Josep Sanchis Sivera (hui es conserven a la Biblioteca Valenciana dins del llegat d’aquest).

Seria dècades més tard quan la part d’aquest arxiu conservada per la família es posaria a la venda i seria comprada per l’investigador José María López Piñero, quedant depositada a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència que ell mateix va fundar, i més tard a l’actual Biblioteca Historicomèdica.

Formen aquest fons cent trenta manuscrits amb dades biogràfiques i biobibliogràfiques, i notes sobre epidèmies, sanitat, medicina a València, etc.; una informació que en molts casos és accessible actualment als arxius d’on la va obtenir, però en altres només es pot trobar a les seues notes, ja que els arxius originals van desaparéixer.
De tots els documents es va fer una edició digital completa en CD-ROM que es menciona a l’apartat de Bibliografia, i que es pot consultar també a la nostra biblioteca.

 

Obres al catàleg de la Universitat de València

Segueix els enllaços per a veure quines obres tenim a les biblioteques de la Universitat de València:

 

Selecció bibliogràfica com a autor

Monografies

Articles de revista