BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca

Vicent Peset i Llorca [o Vicente Peset Llorca] (Sevilla, 8/10/1914 - València, 24/5/1981)

 

Pelegrí Casanova

Va néixer a Sevilla, on el seu pare, Joan Peset i Aleixandre, ocupava en aquell moment la càtedra de medicina legal. Va estudiar medicina a la Universitat de València, mentre es formava també en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare. El fruit d’aquestes experiències, a més dels treballs sobre transfusió sanguínia que va desenvolupar a la Guerra Civil, va ser el llibre La transfusión de sangre, un manual amb una gran difusió que va conéixer posteriors reedicions.

Malgrat aquesta trajectòria, la mort de son pare, afusellat el 1941 pel règim franquista, i la situació de la postguerra van fer quasi impossible que continuara amb el treball de laboratori, virant professionalment cap a la psiquiatria, disciplina que va exercir per a guanyar-se la vida. Però al mateix temps, va mostrar també una gran vocació per la història de la medicina, disciplina que ja havien cultivat altres membres de la seua família, com Joan Bautista Peset Vidal (el seu besavi) o Vicent Peset Cervera (el seu avi). Així, la seua tesi doctoral va ser Nuevos datos sobre la psiquiatría española del siglo XIX (1943), i en ella s’unien ja les dues especialitats.

Les seues recerques historiogràfiques tractaren principalment sobre història de la psiquiatria (José Mª López Piñero i Joan A. Micó reunirien eixos treballs en un volum pòstum: Estudios históricos sobre la psiquiatría valenciana) i sobre els metges a l’época de la Il·lustració valenciana, especialment els que envoltaren a Gregori Maians, treballs aquests que donarien lloc a obres com Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració.

Home d’una gran erudició i cultura, va viure tanmateix al marge de l’activitat oficial universitària (tal vegada degut a l'esmentada mort del seu pare), però malgrat això va mantenir l’amistat amb moltes figures destacades de l’àmbit acadèmic, com ara els historiadors Laín Entralgo o López Piñero.

 

Més informació biogràfica

 

Donació

Vicent Peset i Llorca va donar l’arxiu de la seua família, així com la seua biblioteca (que va ser donada pel seu germà Joan a la seua mort) a la Biblioteca Historicomèdica, en aquells moments ubicada a la facultat de Medicina i que havia sigut impulsada per José María López Piñero, gran amic del mateix Vicent Peset. La gran importància d’aquesta donació, pel seu volum i qualitat, va fer que se li fiqués el seu nom, primer a una sala i després a l’actual biblioteca.

La donació es compon de llibres i fullets (quasi cinc mil registres, amb obres mèdiques des del segle XV fins al XX), l’ampla col·lecció de revistes (un centenar de títols) i la gran quantitat de documents de caràcter arxivístic pertanyents a la família Peset (una important dinastia de metges valencians iniciada a finals del segle XVIII).

Així, al fons hi tenim notes d’investigació i esborranys tant de Peset i Llorca (per exemple els utilitzats als seus treballs sobre Maians) com dels seus ascendents, a més de correspondència, manuscrits i documents privats de tota mena: contractes, partides de bateig, certificats de defunció, fins i tot peticions d’indult per al seu pare Peset Aleixandre... En conjunt, un arxiu familiar que conté informació, entre altres, dels següents membres:

Mariano Peset de la RagaMariano Peset de la Raga (Alpuente, 29/12/1780 – València, 9/4/1850)

Rebesavi de Vicent Peset i Llorca i iniciador d’aquesta saga de metges. Va estudiar Teologia i més tard Medicina a València, exercint la professió a diversos pobles d’aquesta província com Gandia o Requena, obtenint anys després el càrrec de metge primari i principal a l’Hospital General de València. També va ser vocal de la Junta de Sanitat d’aquesta ciutat i cap de salut pública de la província.

Al seu escrit Disertación critico-médica va combatre les teories de la “medicina curativa” de Louis Leroy (basada en les purgues) i la “medicina fisiològica” de François Broussais (sistema conegut com "brussisme"). També va defendre la condició contagiosa del còlera (objecte de debat a l’època), encara que atribuint-la a una infecció de l’aire, a la seua obra Tratado médico-químico-físico.

Juan Bautista Peset VidalJuan Bautista Peset Vidal (València, 7/3/1821 – València, 27/6/1885)

Fill de Mariano Peset de la Raga, va ser professor de medicina clínica a la Facultat de Medicina de València i també un metge molt reputat, sent la seua consulta privada la més important de la ciutat durant anys.

A més del tema clínic, on va escriure obres com Historia de las neurosis llamadas digestivas y en especial de la gastralgia (1869), va desenvolupar una gran activitat al si de l’Instituto Médico Valenciano (organització de la que qual va ser president) al camp de la salut pública, amb obres com Lepra de la provincia de Valencia (1877), Topografía médica de Valencia y su zona (1878) i d’altres sobre el còlera, la tuberculosi pulmonar, la febre groga, etc.

Altres dels seus camps d’estudi van ser la psiquiatria i la medicina legal, o fins i tot la història de la medicina, a la qual va contribuir amb Bosquejo de la historia de la medicina de Valencia (1866) i monografies sobre els metges Andrés Piquer i Luis Collado (1878).

Inicialment escèptic pel que fa al descobriment fet per Koch del vibrió colèric i a la vacunació anticolèrica del Dr. Ferran, va acabar convençut per aquest últim, adherint-se públicament a les noves teories microbiològiques poc abans de morir, precisament, víctima del còlera.

Vicent Peset CerveraVicent Peset i Cervera [o Vicente Peset Cervera] (València, 8/4/1855 - València, 21/3/1945)

Fill de Juan Bautista Peset Vidal, va ser un afamat metge farmacòleg, catedràtic de Terapèutica a la Universitat de València, a més d’escriptor i traductor de temes mèdics.

A banda de destacades obres al camp de la fisiologia i la microbiologia, com La fermentación en fisiologia y patología (1880) o Los habitantes del aire de Valencia (1885), la part més important de la seua obra va estar dedicada a la farmacologia, la terapèutica i la toxicologia, amb treballs com Terapéutica (1906), considerat el millor manual espanyol sobre el tema a l’època. Aquest interés per les aplicacions a la medicina de la química i altres disciplines científiques (ell mateix havia estudiat també ciències físico-químiques a la universitat) va fer que s’ocupés també les aplicacions de l’electricitat a la terapèutica i el diagnòstic, així com que fóra un dels primers espanyols a treballar amb els rajos X, pocs mesos després del descobriment de Roentgen.

Fora de l’àmbit acadèmic, va contribuir a la creació del Cos de Sanitat Municipal de València, amb el Proyecto de un laboratorio de higiene pública y de salubridad municipal (1881), a més de treballar set anys com a analista químic per a aquest ajuntament. També va tenir un paper destacat a la campanya de vacunació anticolèrica de Jaume Ferran a València en 1885, la primera del món feta per a immunitzar una població contra una malaltia bacteriana.

Vicent Peset CerveraJoan Baptista Peset i Aleixandre [o Juan Bautista Peset Aleixandre] (Godella, 2/7/1886 – Paterna, 24/5/1941)

Fill de Vicent Peset i Cervera i germà del veterinari Tomàs Peset i Aleixandre (amb qui va escriure conjuntament algunes obres). Va estudiar Medicina, Ciències i Dret, i gràcies a una pensió de la “Junta para la Ampliación de Estudios” va poder formar-se en institucions alemanyes i franceses, arribant a ser un dels màxims exponents de la medicina experimental o de laboratori a Espanya.

Després d’aconseguir la càtedra de Medicina legal i toxicologia a Sevilla va tornar a València, on va ocupar la càtedra de Medicina legal, convertint-la en un dels principals centres d’aquesta disciplina a nivell nacional. També va ser degà de la Facultat de Medicina i més tard rector de la Universitat de València. A més de l’ensenyament, va dirigir la revista La Crónica Médica, va ser responsable de salut de l’Ajuntament de València, participà en diverses institucions mèdiques com la Reial Acadèmia de Medicina Valenciana o l’Instituto Médico Valenciano i va publicar una gran quantitat de treballs, principalment articles al camp de la microquímica aplicada a la medicina legal i a la medicina “de laboratori” (immunologia, bacteriologia...).

D’idees polítiques liberals, va formar part d'Izquierda Republicana i va ser diputat a les eleccions de 1936 amb el Frente Popular. Després de la Guerra Civil, la seua filiació política i el fet d'haver sigut fidel a la República van fer-li ser empresonat, jutjat i condemnat a mort per "auxili a la rebel·lió". Encara que es va encetar una campanya de peticions demanant la commutació de la pena (signada per figures rellevants del “nou règim” com l'arquebisbe de València), aquesta va ser denegada i Joan Peset va ser afusellat.

 

Les obres que composen el llegat porten principalment les signatures:

 

Obres al catàleg de la Universitat de València

Segueix els enllaços per a veure quines obres tenim a les biblioteques de la Universitat de València:

 

Selecció bibliogràfica com a autor

Monografies

Articles de revista

  • “Contribución al estudio toxicológico del formol con cuatro casos de envenenamiento”. Crónica médica. 1937, vol. 41, p. 141-155
  • “Nuevos datos sobre la psiquiatría española del siglo XIX (Una ‘Patología psicológica’ de 1859)”. Gaceta médica española. 1950, v. 24, n. 6, p. 199-216
  • “Sobre la psiquiatría española del XIX”. Archivos Iberoamericanos de Historia de la Medicina. 1950, v. 2, fasc. 2, p. 622-627
  • “Terminología psiquiátrica usada en los Estados de la Corona de Aragón en la Baja Edad Media”. Archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropología médica. 1954, v. 7, p. 431-442, 561-588; 1958, v. 10, p. 305-347; 1959, v. 11, p. 65-84
  • “Andrés Piquer y la Psiquiatría de la Ilustración”. Archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropología médica. 1957, v. 9, p. 433-439
  • “Nuevos papeles del Dr. Andrés Piquer. I: Sobre la generación”. Clínica y laboratorio. 1959, v. 67, n. 396, p. 232-240
  • “Nuevos papeles del Dr. Andrés Piquer. II: Higiene y cultivo del arroz”. Clínica y laboratorio. 1959, v. 68, n. 405, p. 434-437
  • “Nuevos papeles del Dr. Andrés Piquer. III: Iatromecanismo”. Clínica y laboratorio. 1959, v. 73, n. 433, p. 317-320
  • “Nuevos papeles del Dr. Andrés Piquer. IV: Hoja de méritos”. Clínica y laboratorio. 1963, v. 76, n. 450, p. 201-205
  • “La Universidad de Valencia y la renovación científica española (1687-1727)”. Asclepio. 1964, v. 16, p. 214-231
  • “Gregorio Mayans (1699-1781) y la historia de la medicina”. Cuadernos de Historia de la Medicina Española. 1965, v. 4, p. 3-53