Salvar el patrimoni, defensar la memòria: Felip Mateu i Llopis

La Universitat de València presenta l’exposició ‘Salvar el patrimoni, defensar la memòria. Felip Mateu i Llopis’, un projecte organitzat pel Vicerectorat d’Investigació i la Biblioteca Històrica amb motiu de la commemoració enguany del 25è aniversari de la mort d’aquest insigne valencià.

La iniciativa vol recordar el seu esforç en defensa del patrimoni i reivindicar la figura d’un home mereixedor dels honors reservats als benefactors del patrimoni públic. El recorregut per la trajectòria d’aquest prestigiós historiador, que va ser bibliotecari i numismàtic, fa palès l’especial deute de gratitud que la cultura valenciana té contret amb ell.

Entre el 21 de juny i el 3 de setembre, la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau albergarà una selecció d’unes quaranta peces: llibres, premsa, fotografies i documents d’arxiu que subratllen la rellevància que Felip Mateu va tenir en la vida cultural i universitària de València.

En la inauguració, celebrada aquest dimecres, han intervingut el vicerector d’investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla; la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu, els comissaris de l’exposició, Manuel Lanusse Alcover, cronista de Cullera, i Mateu Rodrigo Lizondo, professor honorari de la Universitat de València i Felip Mateu Ivars, fill de l'homenatjat.

Felip Mateu i Llopis (València 1901 - Barcelona 1998) es va dedicar als estudis d’història del nostre país i, en particular, a la investigació de la moneda pròpia del Regne, i va arribar a ser un numismàtic de gran autoritat. Però sobretot, i molt especialment, cal agrair-li el seu paper en el capítol del salvament i la defensa d’alguns dels principals arxius valencians durant la Guerra Civil (1936-1939), que amenaçava amb destruir en uns mesos les fonts documentals i artístiques de la nostra cultura secular.

Fou catedràtic de Paleografia i Diplomàtica d’universitat, amb exercici a Oviedo (1943), València (1943-1945) i, finalment, Barcelona (1945-1971), i membre del Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1930), destinat al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, a l’Arxiu del Regne de València (1937-1938) i, definitivament, a la direcció de la Biblioteca de Catalunya (1940-1973).

La mostra es divideix en quatre seccions:

1. Ressenya biográfica,
2. Defensa i rescat del patrimoni documental i bibliogràfic durant la Guerra Civil,
3. Presència en la vida cultural valenciana,
4. Publicacions.